Principi número u: Les llibertats, restringides i en comptagotes, per qualsevol disposició adicional transitòria (que acaba sent eterna) per segons qui i segons on, tot i una base constitucional comuna.
Principi número dos: En les qüestions vitals, tant li fot la dreta com l'esquerra, tots conflueixen al punt just on els fotuts, com sempre, som nosaltres.
Principi número tres: Tot, tot, tot, s'aguanta per un fil, o té un suport tan a la corda fluixa que, al més petit sotrac ens n'anem en orris. (també els mateixos de sempre)
Principi número quatre: Totes i cadascuna de les paraules que només tenen un significat i que hauria de ser universal, perquè són a la base d'una real convivència en drets, han perdut allò que les caracteritzava.Conclusió: A pastar fang.
(Puigcercós i Mas, amigos para siempre)
12 comentaris:
Crec que en aquest recull t'aniria d'allò més be una foto de la plaça Orwell de Barcelona on s'indica que és zona videovigilada.
Tu ho dius els que acabem follats sempre nosaltres..
La vida és plena de contradiccions, oi?
I que complicades que ens agrada fer les coses!
Sembla que no es fiquen d'acord oi?
Tens la paraula fàcil, una fina ironia i un bon ull clínic per trobar les imatges que il·lustrin el tema. He rigut molt malgrat el plantejament seriós de la qüestió.
És que vols dir que en política es poden treure conclusions...que durin més enllà de la següent?
Cert és que tot s'aguanta per un fil!
jijiijij Si es que sempre em treus un somriure!
;)
¿Has estado en Ávila? Hace pocos días pasaba yo por ese pueblo,se llama así porque está a veinte kms de la ciudad.
Tú,como siempre, creativa y luchadora, el curso no ha menguado tu ímpetu,eres admirable,yo estoy desfondada.
Casí que no miraré el post con las gafas de ver política porque me hundo en la misería, lo miraré con las de la broma porque necesito algo de alegría.Un abrazo.
Fa una calor fastigosa... al carrer hi ha una tapa metàl·lica mal encaixada que cada vegada que un cotxe hi passa per sobre fa un soroll espantós (les vint-i-quatre hores del dia)
Però el teu article m'ha fet somriure... (a allò que és intel·ligent i simpàtic n'hi diem "ingeniós", oi?, doncs ingeniós...)
Moltes gràcies!!!
Un post molt bo que realment fa somriure si no fes plorar, de pensa r que tot és tan real. Jo em poso a mil amb això de les paraules. La manipulació del llenguatge, la perversió de les paraules, la utilització inadequada, enganyosa, mentidera, perversa... em fa tanta ràbia que em fa mal.
MOLT BO.I MANI QUI MANI,I PITJOR SI SON ELS NOSTRES,A PARAR EL COP XIQUETA.LO DE LA PL.ORWELL ES PER PETARSE DE RIURE,PERO ES MOLT FOTUT. JUGANT AMB BCN.......
t'has deixat el principi 5è, bonica...:
no hi ha més accidents laborals perquè nostrosenyor no vol!
ah... que nostrosenyor se n'hi en fot dels accidents laborals? ah... que se n'hi en fot de la fam i les guerres? ah... que els desastres naturals no són de la seva competència? ah... que de fet no existeix?
menu, els reis mags tampoc existeixen i passencada any, no? i surten a tele3, no?
osti... en mas (o menos) i un puxircós tb surten a tele3!!!! deu ser que tampoc existeixen?????
petons i llepades existencials!!!
Publica un comentari a l'entrada