prou de cuidar el ramat

Som grandets, senyor delegat de la Conferència Episcopal.

No necessitem que ens diguin qui hem de votar ni perquè.

Diu que no podem votar un partit que parla amb ETA, que legalitza matrimonis gais... i tot allò de la família cristiana model únic i tots els altres demonitzats, tot el que s'ha fet aquests quatre anys, a l'infern... (el clero, unido, jamás será vencido, el clero, unido).

Vostè no té dret a dirigir ni orientar el vot de ningú, que som majors d'edat i els que a vostès els agraden ens han portat a una guerra i a patir més morts d'un sol cop que mai en el passat recent. No pot badar la boca, ni mu, no té cap poder representatiu legal. Zero. Deia Jesús, " Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu" Zero poder, zero dret a dir qui podem votar o no. I a més, ho fan així com amb "xuleria", ens instrueixen com a tontets!

Estem en un estat aconfesional, ho sabíeu? Costa de pair, perquè encara els paguen moltes misses, però...

Cap més organisme surt a les ràdios, a la televisió ni als diaris per dir a qui s'ha de votar. Només faltaria.

Què heu vist el president del gremi de flequers? O el del sector tèxtil? O els Hare Khrisna? No dic el nom de cap organització àrab perquè segur que em venen a investigar i ai de mi si tinc bicarbonat o netejavidres o....

Voleu manar més? Podeu formar un partit i presentar-vos. Suposo que el tribunal i la judicatura no ilegalitzarà un partit amb membres de l'ésglèsia...

Ara, que, mirant-ho bé... a veure, no va parlar algun cap gros del PP amb ETA? No va negociar amb ETA i més d'una vegada, abans d'aquesta legislatura l'Aznar, el seu gurú major?

Aaaaaaaaah, se siente, no es pot votar el PP... Peperus tots, no podeu votar el PP segons diu la llei de la Conferència Episcopal, catalans tots, no el podeu votar, religiosos tots, no el podeu votar... aaaah, el primer que han de tenir els mentiders, és memòria, que se'ls enganxa sovint per no recordar les mentides que han dit...

I per cert, CIU? Els de Unió i col.legues no eren també en una d'aquestes manifestacions per la família cristiana? Ui, ui, marro, marro, tenen amics comuns... No us en refieu, PePerus, CiUeros, ens porten "mals augüerus".

sostenibilitat i política

Acostant-nos al que serà una lluita ferotge per guanyar les eleccions, caldrà pensar en unes qüestions importants pel que fa a la posició de partida dels grups que es presentaran.

No sé vosaltres, però el que és jo ja descarto d'entrada aquell que diu que té un cosí que sap molt d'això de l'escalfament global i el canvi climàtic. Comptant que a més del cosí, té amics íntims que ens proposen un únic model de família, un únic model ideològic, un estat amb una única religió, una llengua única i un país vertebrat sota la bandera de l'àguila reial, una política de despeses desenfrenades en armament i que a més s'apunten a qualsevol guerra, que ens les munten a qualsevol racó perseguint qui no pensa com ells... ja està tot dit.

Ara ens cal també prendre posicionaments decidits per quines polítiques volem en assumptes relacionats amb la terra, així en global. Quan dic la terra, miro primer el més proper, els meus paisatges, els camps que veig cada dia al matí, les platges que tinc a prop, els poblets que travesso i les vistes des de l'escola, que van fins al mar. No vull veure això.

Sense buscar cap model perfecte, que ja no sé si en queden, els cinc grups ecologistes /organitzacions de l'estat espanyol , Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF/Adena presenten el documento Un Programa por la Tierra, que proposa acciones, que haurien de figurar en els programes electorals.

A títol d'entrant, a baix d'aquest post, us en copio un apunt pel que fa a accions relacionades amb el camp, el que sembrem i collim, el que a fi de comptes ens alimenta i ens sostè. Tot és prou important, però encara molta gent està poc conscienciada del que pot suposar una pujada del nivell del mar o un desglaç del pol per com pot afectar els corrents marins i perturbar el clima. En canvi, moltes persones voldríem tornar a veure redreçada i revaloritzada la vida i el treball al camp, uns boscos ufanosos, uns paisatges fèrtils. No podem defugir el progrés, però al final, tampoc ens podrem menjar les infraestructures, ni l'AVE ens omplirà el plat.

Ens han venut un model de progrés que ens fa un país de serveis, on tot va encaminat a facilitar accessos, a desplaçaments ràpids, a ser un destí econòmic o turístic i en el pitjor dels casos un lloc de pas. Clar que convé tot això, però cal saber equiparar les prioritats, i la terra n'és una. Al final només la veurem als testos dels balcons, als espais de les rodones enjardinades o coberta de neu artificial perquè s'ha d'esquiar. Hi ha necessitats i hi ha luxes. Ara per ara, gastar aigua per regar camps de golf o per produir neu hauria de poder-se plantejar en termes de necessitat, no pas de prioritat.

-Aprobar urgentemente un Plan Nacional de Reducción de Agroquímicos que permita conseguir una reducción de un 20% en su uso para 2012, promoviendo métodos naturales para el control de plagas y enfermedades, y la recuperación de la fertilidad y el contenido de materia orgánica del suelo, mediante el empleo de “abonos verdes” y la gestión adecuada de estiércoles y purines.
-Transferir progresivamente fondos desde el Pilar I (medidas de mercado) hacia el Pilar II (desarrollo rural), usando los mecanismos ya disponibles (modulación, tope máximo por explotación en los pagos, degresividad) para apoyar la gestión agropecuaria tradicional extensiva. -A la vez, publicar informes anuales públicos en cada CC.AA. y a nivel estatal sobre el uso y resultado del gasto de los fondos de la PAC.
-Adaptar la financiación del desarrollo rural a las necesidades de la red Natura 2000 y otras “zonas de alto valor natural” (ZAVN) fijando objetivos ambientales claros, cuantificables y alcanzables, así como homogeneizar los requisitos de condicionalidad e introducir nuevos en estas zonas, facilitando los mecanismos de inspección y sanción.
-Aprobar medidas que permitan que en 2012 un 25% de la Superficie Agraria Útil esté acogida a medidas agroambientales, un 10% del territorio bajo producción ecológica y al menos un 10% de la superficie agrícola nacional bajo barbecho obligatorio.

-Promover medidas urgentes para la conservación de las variedades vegetales locales y razas autóctonas, gravemente amenazadas en la actualidad.
-Derogar las autorizaciones de las variedades de cultivos transgénicos aprobados hasta la fecha, paralizando los procesos de aprobación.

-Reducir la dependencia de importaciones de materias primas transgénicas y prohibir la utilización en España de Sistemas de Protección de Tecnologías (conocidos como “Terminator”).
-Paralizar la creación de nuevos regadíos, centrando todo el esfuerzo presupuestario en la modernización de los existentes y conseguir que los proyectos de modernización supongan un ahorro neto real de agua, parte de la cual sea dedicada a garantizar el buen estado de ríos, acuíferos y humedales, a la vez que se revisen a la baja las concesiones.

M'agradaria recomanar-vos molt especialment visitar el blog Amic arbres, arbres amics, que sempre i cada dia fan una importantíssima aportació a tot allò relacionat amb l'hàbitat i el món d'arbres i plantes en general, amb una documentació i una cura exquisida.

Igualment, si voleu saber tot i més sobre l'aigua, l'ús i el consum sostenible, no deixeu d'anar a Gotes d'aigua , igual de professional i acurat que l'altre però tractant temes relacionats amb l'aigua.

va de videos d'humor

Un encàrreg del Josep Ma. Ja he buscat, però segons quin humor no m'agrada, i el que m'agrada no el trobo. així que us deixo un parell de videos de l'any de la picor.

*

disciplina de marina

*

*
aquest em fa riure sempre
*

*

contrasentits

en dies de guerra, de morts arreu,

molts tornen a morir a Kènia,

Darfur segueix essent un infern,

Palestina no té descans,

Irak fa anys que assaona la terra de sang,

els nens es moren encara sense poder alçar la veu

com collons no us despulleu cada dia?

sí, cada dia de l'any,

no només per les bèsties!!!

les persones, no mereixen res?

el primer carnaval està servit

potser per això, ja hi ha morts ensangonats de veritat en portada

*

forta fredor de música

que no acompanya cap moment

cap percussió batega amb el cor...

fins el foc fa un tremolor

fred, de silenci

*

el cel gris du pressagis de mort

a dalt ronquen veus de ràbia

enganys de festa

mentre el menjar es cou

*

encara no tindrem temps

de tancar la porta

el verí arriba amb vestit de mudar

i promeses

*

ens queda poc temps per redreçar

tants viaranys malmesos

les mentides i els bruels són forts i clars

serà un carnaval de somriures

dels més sagnants que es recorden

*

jo també sóc del país basc

No són quatre eixelebrats, no.

Vinga, no us n'adoneu que això es trepitjar tots els drets en un país suposadament democràtic?

Encara us sortirà el tret per la culata.

Som molts que ja en tenim prou de viure en un estat que es permet menjar-se el dret a associar-se políticament, a pensar lliurement, a discrepar de les opinions del govern de torn, a pagar sempre per no pensar com els hereus de la dictadura.

Una bona foto.
Ens podreu tancar la boca violentament.
O legalment, segons la vostra legalitat absurda i pròpia d'un estat policial.


Però no callarem.
Els bascos no callaran.
Els catalans no callarem.
Per moltes presons que tingueu.
Per molts policies que ens envieu.
No callarem
Un poble.
Una llengua.
Una nació.

Avui els catalans som bascos.

Quan convingui ells seran catalans.

Aneu-vos-en a pastar fang.

tornen els memes, encara no sé què vol dir aquesta paraula...

Dos memes en un dia.
El Gatot em va passar aquest. He tardat, eh? però ja vaig dir-te que el faria. Tres coses que porto a la maleta, que no falten mai.
Tinc problemes, eh? Perquè no sé marxar sense tenir les coses quotidianes a l’abast, però en canvi, se me’n fot dormir a qualsevol lloc, no tinc manies. Contradictòria que és una. Va, tres coses.
1- L’assecador de cabells. El necessito, què hi farem, i això que vaig a la perruqueria just quan no puc més, però això de rentar-me el cap, i que em quedi el pèl enganxat a la closca... Jo me l’he d’assecar cap per avall i que voli!
2- Llibres. No un, no, tres com a mínim, diferents estils, per si de cas l’humor em fa voler una o altra cosa.
3- Roba. Això és el que fa que m’acollonin, roba per si de cas... Com que tampoc sé l’humor que tindré ni el temps que farà, que pugui triar, ample, estret, gruixut, prim, mig temps, fred, calor... Sempre em sobra roba, però no escarmento, jo carregada.
Eren tres, però he d’afegir els medicaments, pel mal de cap, per si tinc al.lèrgia, per si em poso malalta, les vitamines... Ben bé com una iaia. I de vegades em deixo el sabó, o la tovallola...però les tres que us he dit sempre hi són!

Un altre. El que em passa el veí de dalt. Les 24 preguntes. És com si fes un examen, som-hi.
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:.............. Res. He d’anar a la 22 per trobar un text. – força per acabar d’hissar el rei a dalt. La noia tancà – Noves rondalles populars. Joan Amades.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar? L’estufa de gas del zulo on tinc l’ordinador, a la rebotiga d’en Miquel, perquè a casa m’han segrestat el meu espai. I no hi ha gas, està gelada, em pelo de fred!
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió? La nit al dia, amb la Terribes i en Rajoy de convidat. Quin home tan amant de les llibertats, ni la Terribles el va poder fer parlar amb sinceritat, cap tremolor ni dubte, una imatge i un discurs que si no el coneixes, el votes, us jo juro!!!!!
4- Sense mirar, quina hora és? Dos quarts de quatre.
5 - Ara mira, quina hora és? Dos quarts i mig de quatre. Ostres, quedo parada!
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes? Res, ara mateix, el soroll de la cambra frigorífica, la remor de la meva sogra a la cuina.

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Compten els viatges? Si no compten, unes 11 hores sol ser el promig, el viatge, l’escola, dino allà, els contes, més escola, o curset o gimnàs (si tinc bon dia), el cafè, el diari i a casa.

8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent? Dinant. Ai, voleu dir avui o en general abans? Abans de tenir el blog, llegia, llegia, llegia i llegia. I en acabar tornava a llegir.
9 - Què portes posat ara mateix? Sort que no em veu ningú, negre sobre negre i al damunt una bata “pirineus” en dos tons de blau, passarel.la total.
10 - Vas somiar ahir? Sí, cada dia, i normalment ho recordo, perquè somio coses relacionades amb el que m’ha passat que m’ha anguniejat, ho trasllado a l’inconscient, s’ha de ser burra...
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure? Ui, ric molt i molt, i com una bogeta. Ahir al vespre, amb les col.leguis, vam sopar per parlar del viatge a Londres, escapada de divendres a dilluns, que farem la setmana vinent. Vam estrenar un joc de taula boig boig, d’aquells “tonto el més lent de reaccions”... ja us diré el nom, l’aconsello a tothom qui vulgui no pensar en cap misèria.
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs? És un sostre de volta antic, abans eren les corts dels animals, i es veuen els rajols, hi ha un munt de calendaris, i targetes, i llistats de preus...
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament? Darrerament, amb la meva “lela”, diminutiu de paral.lela, amiga i ànima bessona, comentem que mai havíem tingut una colla que, arribats l’hora d’anar al pati, romancegessin tant i tant per no baixar i quedar-se a la classe xerrant enganxats a nosaltres. Què voleu, és tal com us ho dic.
14 - Quina és la última pel.lícula que has vist? Cadena de favores. A la tele diumenge passat. Vaig plorar i tot. Una “cursilada” per molta gent, però ja m’agradaria que es podés fer, sóc somiatruites de mena.

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries? No passarà. Però si passés, primer gastaria com boja durant una setmana, les lilaines que no puc comprar, després pagaria tots els deutes, regalaria a la família i amics, que paguessin deutes també. I si en quedessin adoptaria alguna criatura, però llavors hauria de plantejar-me què fer amb la casa que ja no hi cabem i.... Buf, quins maldecaps, més val que no!
16 - Alguna cosa sobre tu. Em capfiquen força els meus desastres personals, voldria ser endreçada, ordenada, no deixar la feina per l’últim moment, tenir-ho tot al dia i controlat i no me’n surto...
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries? Política? No en faria pas, jo de política, em barallaria amb tothom... Em dedicaria a aprendre art a l’engrós, pintar, dibuixar, tallar fusta, pintar vidre, qualsevol cosa relacionada amb l’artesania popular, des de fer cistells fins a capgrossos.
18 - T’agrada ballar? Molt i molt i molt i molt, ballo sola, acompanyada, per desfogar-me, el ritme que no falti mai...
19 - Què en penses d’en George Bush? Gent com ell m’han fet descobrir que jo també sóc violenta i tinc una mala persona dins, i encara em fan sentir més odi, per ells i per fer-me saber que sóc capaç d’odiar.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries? El que volia posar-li, Mariazel.
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries? El que volia i no em van deixar, per cap dels dos que tinc, Jofre.
22 - T’agradaria viure a l’estranger? Mmmmhhhhh, no ho sé, si de cas, combinaria extrems, molt fred i tropical, però el meu Empordà no té competència.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel? Si ni hagués, no? El que em dirà, els teus amics t’esperen.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test
Ja hi som, tothom qui vulgui... sense limitacions...

noves dades Fundació Bofill

Extracte de l'estudi del professorat. Document sencer aquí
Us el podeu descarregar tot en format PDF
No penso fer cap comentari.
(Ah, sí, que ahir va ser el post 200, avui 201, si m'ho juren, no m'ho crec)

Les dades sobre les ràtios d’alumnes per professor confirmen, l’augment important de la plantilla de professorat, de manera que en quinze anys s’ha passat de 18 alumnes per mestre a 12 a primària, és a dir, una reducció aproximada d’un terç.

Pel que fa a la secundària, l’evolució seguida durant aquests mateixos quinze anys és força equivalent, amb la diferència que aquí el nombre d’alumnes no ha disminuït pas, però tot i així l’increment de la plantilla és força més notable que a primària, amb un creixement que supera lleugerament el 60%. Les ràtios, novament, reflecteixen aquesta tendència amb una reducció també equivalent a una mica més d’un terç, havent passat de 14 a 9 alumnes per professor a la secundària.

D’altra banda, a l’ensenyament secundari privat, la joventut entre el professorat encara és un fet més clarament accentuat. Si la majoria de professors del sector públic es concentraven en la franja d’edat de 40 a 49 anys i de 50 a 59 anys, al sector privat més del 40% tenen entre 30 i 39 anys. De fet, el percentatge de professorat que es troba a la franja de 50 a 59 anys d’edat és només del 15%. Així mateix, hi ha pràcticament un 10% del professorat de secundària que té 30 anys o menys, davant del 3% dels que presenten aquesta mateixa edat en el sector públic.

Entre els diferents elements que intervenen en les condicions laborals, la satisfacció mostrada és, en primer lloc, pel seu calendari laboral i, seguidament, per l’estabilitat laboral de què gaudeixen. En canvi, a l’altre costat del rànquing veiem que allò que menys els satisfà són les possibilitats de promoció professional que tenen al llarg de la seva carrera i les possibilitats de progressió salarial.

En relació amb les ràtios, les dues figures següents mostren les corresponents a l’ensenyament primari i secundari obligatori (centres públics i privats) i indiquen el valor mitjà per als països de l’OCDE. Pot observar-se que en ambdós casos els valors espanyols estan situats lleugerament per sota de la mitjana i a Catalunya són encara inferiors (Menys alumnes per aula que a Europa). Cal dir que en la major part dels casos, són inferiors als que presenten països els resultats dels quals en els exàmens internacionals com ara els PISA acostumen a ser significativament millors.

La descompensació ve donada pel fet que el nombre d’hores lectives d’un professor de l’escola privada és molt superior al de la pública, de tal manera que per tal de cobrir la mateixa necessitat d’hores d’escolarització d’un alumne, independentment de si aquest pertany a la pública o a la privada, l’escola pública necessita molt més professorat. A l’etapa de secundària la diferència de jornada lectiva encara s’accentua (18 hores són de facto 16 hores a la pública i entre 24 i 17 a la privada).

A simple vista pot observar-se que Espanya es troba en el terç dels països on el nombre d’hores netes de contacte és més baix. Tant a l’educació primària com a la secundària obligatòria els valors espanyols són inferiors a la mitjana de l’OCDE, particularment en el cas de l’última. Així, en l’educació primària la diferència equival a un 2,9% menys d’hores de classe i situa Espanya com el cinquè país europeu amb un valor menor, després de Bèlgica (Flandes), Finlàndia, la República Txeca i Luxemburg.

Curiosament, a la secundària obligatòria aquesta diferència augmenta fins a arribar a un 12,4% i, de nou en el context europeu, permet afirmar que Espanya és el país amb una xifra més baixa d’hores de contacte després de Finlàndia, Hongria, Suècia, Noruega i el Regne Unit. En definitiva, en ambdós nivells es pot concloure que el volum d’hores docents és reduït en comparació amb la mitjana de l’OCDE i contribueix a l’establiment d’unes condicions laborals més favorables en el context internacional. A Catalunya les hores netes de contacte són lleument superiors, tot i que continua havent-hi força diferència entre la primària i la secundària: 888 hores a primària i 666 a secundària.

En ambdós nivells educatius els estadis salarials d’accés a la professió, és a dir, el primer sou que es rep, són comparativament molt alts a Espanya (un 23,4% i un 28,% més que la mitjana de l’OCDE). No obstant això, aquests diferencials tan positius es redueixen a mesura que s’avança en la carrera, es dilueixen a la meitat (com s’acaba de veure quan han transcorregut quinze anys de carrera) i es recuperen mòdicament a l’acabament, ja que llavors els valors espanyols augmenten les seves diferències respecte als valors mitjans de l’OCDE, fins a esdevenir un 8% i un 12% superiors en la primària i la secundària, respectivament.

8. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
Quin és el diagnòstic que aquest estudi fa del professorat de Catalunya? Tot i que és difícil de resumir la complexitat de la situació, hi ha quatre aspectes que sobresurten:

• una definició i configuració de la professió, tant del sector públic com indirectament del concertat, que beu encara d’una concepció tradicional de la funció pública de l’ensenyament, la qual alguns qualificarien d’ancorada en el passat;

• una situació material dels docents que, en molts sentits, se situa a la banda alta a escala internacional, tot i que no tant a escala espanyola, i que és millor a la secundària que no pas a la primària, i a la pública que no pas a la concertada;

• un nivell de satisfacció marcat per una valoració indiferent, que demostra un certa inèrcia i, al mateix temps, una manca d’il·lusió d’una part significativa del professorat; i, finalment,

• una manca de vinculació entre les polítiques sobre la professió i les necessitats i els resultats del sistema educatiu del país.

i encara alguns faran negoci

Com aquí en dies de festa gran.

Potser, sense mala intenció, semblaria allò del "jorn del miserables"

La misèria que EEUU amb la complicitat d'Europa en aprovar un repartiment de terres i una acceptació de colons rics que es volen establir a Israel, hem procurat a tot un poble. Algú em parla de la Biblia i el seu repartiment "Aquesta serà la vostra terra"

Que un estat s'hagi de crear fent una reclamació bíblica ja és la pera, però a costa de fer malviure i arraconar, i entrar en guerres vergonyoses, no té perdó de déu, per seguir l'exemple.

Uns aconseguiran portar els fills fora del perill, aconseguiran medecines, veuran els familiars i potser acabaran essent altra vegada refugiats, perquè l'esperança sovint és un mirall que enganya.

Molts fan cues impossibles d'aturar per anar a buscar aliments i articles de primera necessitat que ja són escassos. Molts homes i alguna dona busquen desesperadament una sortida.

Altres sense cap càrrega al damunt busquen senzillament la llibertat després de les tanques, avui he vist gent saltar i nens jugar-hi... He vist un home amb un mocador palestí abraçar un home jueu, fraternalment.



La feina de dies ha acabat bé, de moment. Egipte s'ha mostrat una mica penedit de col.laborar en l'asfíxia als germans d'origen, els soldats no han dit res. Finalment els somriures s'encomanaven i recordaven els orígens comuns.


Poc més tard, es muntava un campament improvisat i arribaven els ajuts en forma de medicaments, ambulàncies i aliments.
I aigua, molta aigua.Fins l'aigua els han boicotejat. Aigua que a Gaza està terriblement contaminada i no té cap garantia de salut. Aigua bruta pels palestins.
Però ara, ni aquesta.


Segur, ben segur, que alguns dels que he vist carregant grans maletes, aprofitaran per per negoci. Vendran productes necessaris i d'altres que no ho són, com ara el tabac, a preus de luxe.
Fins i tot en les pitjors condicions, l'ésser humà oblida el principi de la bondat per damunt del negoci.

pobres palestins pobres

Raons? Les de sempre, mentida sobre mentida.

Bloqueig, control, violència, condicions infrahumanes entre murs, bombes armes i sang, molta sang.

Vigilats, tancats, arraconats, confinats com animals.



Llibertat pels palestins. Un país, un poble, un territori.

Comptant el temps, perdent la vida.

Mentrestant, els que havien patit en pròpia carn un apartheid i una sagnia com a poble, exerceixen al seu torn de botxins amb els qui eren amos de la seva terra.

Cues eternes per anar a casa, per tornar a casa, per anar a veure els parents, per anar al metge, per morir, fent cua.

No fillet, per molt que miris i provis d'entendre què passa i qui són, no hi ha explicació humana que et doni cap raó. Volen la teva terra, no et volen a tú, tu els fas nosa, ets l'eix del mal.

No ploris, fill, no ploris, mentre siguin vius, els pares et cuidaran... si poden, si els deixen

Al costat del mur, a la porta d'entrada als territoris que abans eren teus, t'han deixat un missatge de pau i benvinguda. T'enganyen els ulls? No, segur que Israel i el seu aliat volen el que convé per tu, nen palestí.

*

Si de cas, aquí un parell de videos.

El primer, nens a Israel donant la benvinguda al seu heroi.

Fa vomitar.

*

*

*

*

Ara mirem com viuen els palestins.

*

*

*
*

*

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. El món per un forat.

L'Onofre i el seu pare no estan d'acord en res. Tret de que tots dos són del Barça.

Però aquí s'acaba tot el possible pòsit genètic que el pare ha deixat al fill.

El pare és convergent i conservador i l'Onofre encara no ho sap, què és.

L'Onofre, de fet, està força embadalit amb les mosses. Li sembla que el pare també, però prou que s'ho calla, que la mare és del morro fort i encara hi hauria fressa. De fet ni a ell el deixa gaire tranquil i li vigila força els passos.

-Amb les de fora, res de res, m'has entès bé, Onofre? Aquí, si mai entra una dona, serà de la terra i catalana!

Si vius lluny dels destins de vacances així com Platja d'Aro o Cadaqués pels progres, que diu el pare, de mosses no en veus gaires. I les que veus les has vist tota la vida.

Novetats, vol l'Onofre. Noves sensacions, carn i veus noves.

Fins el curs passat, l'alegria li arribava en comptagotes.

-Ei, Onofre! N'ha arribat una de Cuba, nano, vine que està per sucar-hi pa!

-Calla, que encara no m'entenc prou bé amb la romanesa i li explicava què són els fuets i la botifarra de sang!

Anar fent, amb una alegria en forma de noia desconeguda de tant en tant.

Això de les parelles lingüístiques no està permès als menors de 18 anys, però l'Onofre s'ho treballa durant totes les estones que pot. I creieu-me que en fa de feina, si no n'haurà ensenyat ell de frases fetes i de costums de casa...

*

*

Aquest curs, li han tallat les ales al pobre Onofre.

Totes les que arriben, i tots, és clar, estan tancats a l'antiga rectoria.

De nou a cinc. No se'ls veu ni la vora dels texans. Ni de la faldilla. Ni del vel. Ni de res. Apartats. En quarentena.

Els mestres prou que hi van, però ells, ni l'intercanvi de cortesia.

N'està ben tip d'esperar que surtin i encara de vegades hi arriba tard.

I si hi arriba d'hora com que no el coneixen, no hi volen saber gaire res. Ja han fet pinya entre ells i els del poble no hi entren.

Així que ho té clar. Demà al matí que vagi a l'escola Rita la Cantadora.

*
*

-On és l'Onofre avui? No deu pas haver agafat la grip, el noi.

Ningú sap res, l'Onofre ha callat com un murri.

*

*

A la rectoria, se senten uns xisclets i tot seguit unes rialles embogides.

L'Onofre treu el cap per la finestreta del passaplats.

-Osti, tú, per quina començo ara?

la cohesió social

Jo sóc mestra. Molts ja ho sabeu i m'heu llegit comentar alguna coseta relacionada amb la meva feina. Sovint sóc massa crítica i ho reconec, però...

És que jo sóc mestra i a més, de vocació. És a dir, no em vingueu amb coses de papers, ni amb punyetes burocràtiques, que no les suporto, tot i que n'he de fer. Perquè encara aguanto un càrrec. Una merda de càrrec, si se'm permet dir-ho així de planer. Però hi ha coses que algú ha de fer. Avantatges, estàs obligat a estar amatent a tot allò nou que es publica. Inconvenients, molts, com es fa per acostar el que són bons principis i sovint molt bons plantejaments metodològics i educatius al col.lectiu docent, que sovint prou feina té? Però això són figues d'un altre paner...

Fa un parell d'anys, vaig estar llegint i intentant entendre i finalment em vaig il.lusionar quan des d'ensenyament es va fer públic el "Pla per la LLengua i la Cohesió Social" I m'agrada escriure-ho en majúscules, perquè el Pla s'ho mereixia. Penses que no es posarà mai en funcionament una idea així d'agosarada, però et fa il.lusió.

I aquest curs, vaig veure "florir" el Pla en algunes mesures concretes, gairebé totes relacionades amb la llengua i la cohesió social. No em feu explicar projectes concrets, que ens allargaríem massa, però hi havia coses interessants, algunes concretant accions pel Pla d'acollida als nouvinguts, d'altres per dotar de recursos les aules d'acollida, creació de noves figures i de xarxes d'actuació a nivell de poble, plans d'entorn que agruparien accions i permetrien crear lligams entre diversos organismes per aconseguir actuacions conjuntes.

Molt bé. "El gozo en un pozo" (El gos en un pos)

Excel.lent mesura per l'acolliment i la cohesió social.

Alumnes segregats en espais per aprendre la llengua.

Tots. Juntets. Els de l'est i de l'oest.

Els del nord i els del sud.

Els de terra endins i de mar enllà.

Els qui tenen base acadèmica i els que no.

Els grans i els petits.

El conseller s'ha tret una terra de meravelles de la butxaca.

I ens ha endinyat una bona eina per procurar l'excel.lència i menjar-se l'equitat i la igualtat d'oportunitats, intentant esborrar les mancances de partida. Cosa que forma part i és declaració dels drets humans. Que és el punt fort de l'èxit aclaparador de Finlàndia, l'atenció preferent a llimar les diferències i el suport preferent també als qui més ho necessiten.

LLegiu aquí que n'opinen

tornem-hi que no ha estat res (si el rei vol corona, corona li darem)

Us dedico la cançó amb molta estimació (per vosaltres, s'entén)

Ja hi tornem a ser.

Diuen que no han pogut il.legalitzar la propera mani dels de DN.

Llegiu aquí

Els ultres es tornen a manifestar el diumenge "per què s'ha de netejar el país de tota aquesta merda d'immigrants que arriben"

Aneu fent, aneu fent... Sí, ho dic seriosament, els peperos porten molta "xuleria" al damunt.

Nosaltres aquí discutint i criticant a aquest i l'altre, que si pactes, que si esquerra, que si el ZP, que si tots són igual.

Doncs, no, collons, no són tots igual.

A mi no m'és igual que governi aquell país un o l'altre, mentre no em pugui governar jo.

A mi no m'és igual que hi hagi algú assegut a la trona que vol recuperar les poques parcel.les de poder decidir que tinc. No vull un estat que sense aturador escanyi encara més de les poques llibertats que em queden.

Vull parlar, llegir, explicar, declarar, discutir, barallar-me, pensar i estimar en la meva llengua.

Vull uns veïns que no es pensin que encara estem en època de colonitzar, d'engarjolar els qui no pensen igual, d'abolir el dret a la dissidència.

Només falta que cridin "A las trincheras", que no, que no pot ser!!!

València sense TV3, el castellà més obligat altre cop a les escoles, mentre encara aquí hem d'anar a judici i hem de parlar castellà per força, canvi de lleis pel que fa a matrimonis, abortament, educació, polícia encara més lliure de mans i peus, il.legalitzar encara més partits fins que només quedin ells, que cony, no és igual de cap manera, no em veneu fum.

mals dies per morir a Girona

Tenebrós. Ja ho sé.

Tètric, és ben cert.

Avui, tres dels blogs que he visitat parlaven de la mort.

Dos, la pensaven a la carretera.

Un opinava que, de fet, és un descans.

Ahir, algú més contestava que cal fer-se amiga de la vella amiga que tard o d'hora ens visitarà.

Ahir vaig començar "La lladre de llibres"

Protagonista i narradora en primera persona, la mort.

Mort sorneguera, mort curiosa, mort acollidora, mort salvadora, mort tèbia que recull i escalfa donant calidesa i acolliment a l'eteri fred que en queda després d'un tremolor expectant.

Ella, la de moment primera protagonista, sap que és necessari que reculli els qui l'esperen.

De fet, ho planteja com una necessitat. Idò, que dirien a ses Illes, fem-ne un post.

Però en resulta un fet curiós. Si avui decideixes engegar-ho tot a dida i dius adéu definitivament, que sàpigues que, a Girona i comarques, hi ha serveis mínims.

Toca els nassos. Fins i tot la mort està sotmesa als sindicats, als convenis laborals, a la pressió del sector.

Si de cas, i ho tens ben decidit, que sàpigues que et guardaran en fred fins que els congeladors o neveres o sales de fred estiguin saturades i no admetin cap més "exemplar" LLavors, quan ja la rigidesa i el color et facin pràcticament un filet de lluç, potser renoven existències i et toca anar al teu destí de trànsit.

Que sàpigues, que avui, les posicions de diàleg estan més fredes que ahir (tu diràs...).

Tingues clar, que, si de debó no et vols tornar enrere, és possible que t'acompanyi la policia. I no t'agradarà. No els volies en vida, i ara consentiràs que t'acompanyin al teu darrer sojorn?

No, no i no. Avui, i per uns quants dies, un no es pot morir a Girona.

No em titlleu d'irreverent, ho he trobat grotesc. D'aquí ve. Fet i fet, quan no hi ets, tan se val.... Però ara sí, som comerciants de tot.

tanquen files

Tinc un superespia a Madrid.
L'he llogat. Tipa ja de tant patiment, a veure qui seria el segon a la gran cúpula Pepera, he llogat el superagente 86. (Bé s'ha de poder riure, no? ah que faria feina...)

Per desgràcia d'ells, han fet tot el que havien de fer malament per acabar de decidir els uns cap al seu cantó, i els altres cap a l'altre.

Osti que m'estic embolicant. Vull dir, España está rota, sí, i tant, sempre ha estat rota i si no els ho semblava és perquè no duien les ulleres de mirar. I ho han fet molt i molt bé.

Manifestació de "Viva Cristo Rey y la Familia Cristiana". 1-0

Polícia sospitosa. 2-0

Política Lingüística, català, gallec i basc arraconats. 3-0

La cirera del pastís, Pizarro sí, Gallardón, no. 4-0

Què no? Ja en parlarem. Aquest Pizarro, que nó sé si és descendent del Pizarro que va anar a ultramar, era el presi d'Endesa. Si el tenen de nº 2, qui és que es carrega ara les fallades elèctriques? Justament van a fitxar el cap de molts despropòsits i manca d'inversió a la xarxa que va fer l'estiu més calent a Barcelona dels darrers anys.

Jo no és que cregui que Gallardón sigui algú especialment proper, que no, ni pensar-ho, però la neteja que han fet mostra clarament que tots els mínimament "enraonats" siguin ja fora del PP.

S'han quedat amb els més ultres dels ultres de l'ultralitat. Millor. Hi ha coses, que per arreglar-se, han de petar, un pet ben gros. Si guanyen, nosaltres, els esquerranosos, més units que mai fent front comú, és el que tenen les dictadures i els règims cabrons, que els normalets fem pinya i busquem alternatives. Aquestes eleccions hi ha un percentatge molt important de joves que aniran a votar per primer cop. Ja veurem. Jo em consolo. Quan més amunt siguin, més grossa serà l'hòstia que es fotran.

el passat que torna

Ell marxa tot davant, amb l'eina a punt.

Sense manies ella camina aguantant-se el ventre.

Cap perill que no sigui allò més directe i immediat els atabala.

Si hi ha sort, parirà ajupida, i ell senzillament vetllarà que cap fera els arrabassi l'infant nounat. La prioritat és només veure demà, després d'assegurar un vespre amb foc, i un bon encalç d'alguna bestiola que els procuri aliment.

Tampoc s'amoinaran si no surt bé, estan ben avesats a nodrir-se d'arrels i mastegar estones llargues fulles i baies, i a recollir qualsevol fruit, després d'observar atentament els seus efectes amb qualsevol animal que els hagi consumit abans.

Van sols. Han decidit deixar el grup. Ell vol la dona per ell i prou, i ella no està massa disposada a feinejar a tota hora sense poder gaudir del que fa pel fet de ser jove, n'està prou farta que les altres li prenguin el dret a rebre el millor de les caceres. Això és perillòs, cert, però, la soledat no és un dels seus malsons. Qualsevol cosa abans de tornar al passat.

Recomençar, ni que sigui de zero.

Esperança. Llibertat. Escollir on quedar-se i d'on fugir.

Hi ha un món que certament no vol tornar a veure.

Hi ha un futur pel seus fills que no vol viure.

Millor ser un bon salvatge, que un presoner civilitzat.

Els records encara planen als seus malsons.

Si de cas, ja ensenyaran als seus fills el poc que recorden.

Aquell passat no té retorn.

L'únic que ell enyora, són els jocs de pilota.

Ella, en canvi, mai s'havia sentit tan lliure.

*


*

un fil per teixir justícia

Mira el curt.
És un curt molt curt.
L'element clau és el fil que dóna la sortida.

*


*
Vols posar-hi el teu?
Pots fer-ho aquí Amnistía Internacional
O pots fer-ho aquí Amnistia Internacional Catalunya

violència legal

La detenció i les agressions a Portu, quan estava emmanillat, i tancat en un cotxe envoltat de policies, el seu ingrés a l'UCI i les múltiples ferides i cops que presentava, han obert altra vegada la caixa dels trons de l'ús indiscriminat de la violència per part dels cossos de seguretat. Portu i Sarasola, tot i que estaven incomunicats, han presentat declaracions tan semblants, que han obligat al jutge Grande Marlaska a prendre en consideració les possibles faltes imputables a la policia. Llegiu aquí

Primera setmana de l'any. Centre de Documentació contra la Tortura.

-3 de gener. Mor Wilson S. , ciutada equatorià, després de ser detingut a Colmenar Viejo per la Guàrdia Civil.

-8 de gener. Mor V.G.G. Estava detingut al quarter de la Guàrdia Civil a Burriana.

-11 de gener. Un tercer cas a Guardamar de Segura (Alacant), també al quarter de la Guàrdia Civil.
Morts a la presó.

-6 de gener. Mor Santiago B. a la presó de Zuera (Saragossa)

-9 de gener. Un altre mort a la presó de Teixeiro (A Coruña)

Amnistia Internacional denuncia que l'any passat un mínim de 70 persones van morir en ser detingudes o a la presó en circumstàncies "poc clares"

"Más de 500 personas han fallecido desde el 1 de enero de 2001, mientras se encontraban privadas de libertad y bajo la custodia de funcionarios estatales, autonómicos o locales" Llegiu aquí

Això em porta a reprendre el tema recurrent de com s'educa, què fa falta als nens i nenes, i als joves i a la dita universal que com que els infants no han rebut ara allò que diuen una bufetada a temps, (cualquier tiempo pasado fué mejor) sembla que estem envoltats de delinqüents en potència per culpa del nostre bon fer i permissivitat, de l'excessiu diàleg i de massa tolerància.

Persones fetes i suposadament educades (ho poso en interrogació) tornen a defensar l'ús de la violència per educar. Pegar a un nen és violència, més pel fet de ser un menor indefens i que confia cegament en els seus pares, de qui n'espera amor i protecció, encara que no ho pugui verbalitzar. Quan es faran campanyes contra la violència amb els infants? Molta lletra amb la que s'exerceix contra les dones, però, i qui defensa als nens? Quin dret moral té un adult per picar un nen? D'això sí que hi hauria d'haver cartells penjats arreu. Però sovint són fets que queden en la intimitat de casa, un menor no fa denúncies. I no s'ha de permetre ni una senzilla "pinya", es comença amb això i s'acaba amb un cinturó.

Potser és que tenim el món que tenim, perquè s'ha viscut massa violència, i no em parleu només de la televisió. Les criatures distingeixen perfectament el que és ficció del que és la vida real. Jo hi treballo des de fa una pila d'anys i us ho puc ben assegurar. El que no es pot pair de cap manera és el bany de sang que veuen dia a dia, les armes, la guerra i la misèria s'han convertit en parts ben reals del seu món. És el model social que els donem el que va eixamplant la xarxa. Quan hauríem de fer avenços cap a la llibertat i respecte, ens anem acostant perillosament a la intransigència i la repressió.

por

no sents com criden els botxins ressucitats?

malaguanyada lluita dels qui ja no són aquí

s'han acabat les reserves d'esperança...

no sents com ploren, graten i es regiren?

la foscor s'albira amb roba de mudar

ressonen tambors vestits d'himnes frenètics

aferrats als símbols de velles pàtries

no sents com bramulen els falsos profetes?

el verí es barreja amb les promeses de res

i documenten la mentida a la ràdio i als diaris

no sents com s'esquerden les bastides?

quantes vegades es pot perdre una guerra?

Més feina

Un meme del veí de dalt. Gràcies veí, la teva pensada m'honora. Ja ho diu, ja que em té molt abandonada...
Som-hi, doncs:
1.Estiu - hivern: Estiu per reposar, jaure i fer el mandra, hivern per treballar, crear, pensar, en tot cas, un o l’altre, no suporto les mitges tintes.
2. Anar de festa: - quedar-se tranquil a casa: Quedar-me a casa. Per si he de triar festa, ha de ser ballar fins a reventar o anar de viatge a veure món.
3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: A casa, els porcs els mata el pare dels meus fills. Jo de matances ni parlar-ne, només les formigues de la cuina.
4. Nadal - que no existís, el Nadal: Els previs de Nadal amb la il.lusió dels nens, a l’escola, quan es fa fosc aviat i a darrera hora sembla que siguin tots meus.
5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: Fins tard, molt tard. Jo tinc els bioritmes a l’inrevés, al matí m’aixeco per força, sovint per la força bruta dels tres despertadors i el mòbil.
6. Platja - muntanya: Platja, quan no hi ha gent i el soroll del mar és tot per mi. Aigua ben freda i transparent, que em vegi els peus. Muntanya per meravellar-me del poder de la Terra.
7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: No m’agrada anar a dinar de restaurant, excursió en cotxe i caminar el que toqui per plaer. L’exercici al gimnàs o ballant, sola o acompanyada.
8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: Xiclets, cigarrets.
9. Pare Noël - Reis Mags: Els patges del reis i el rei Baltasar.
10. Cinema de terror – comèdia: De por, de por, i thrillers, no sang i fetge, ecssss.
11. Alonso - anti-Alonso: Anti-Alonso, tant que de vegades penso, pobre, si no el conec de res.
12. Avió - vaixell: Avió, si s’estimba no sabré ni com ha passat. De fet en vaixell de debó no hi he anat. S’hi val un “pedalo”?
13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: Mirar la peli i escoltar el futbol amb en Puyal.
14. Tenir un ca - un moix: Res, si de cas un gat, que són esperits lliures i se les campen sols, no emprenyen i com que són intel.ligents, no els cal ser ensinistrats.
15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: Enllestir ràpid. Quan he de fer sobretaula, volto totes les cadires consecutivament, passant per totes 7 o 8 vegades (cul inquiet em diuen)
16. Te - cafè: Cafè en totes les formes. El millor, un de Sirmione, “fredo amaretto”
17. Xocolata blanca - xocolata negra: Mulata, jo, gràcies.
18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: A cadascun el que pertoca. Quan no vaig per feina i el que vull es tafanejar a veure que veig i trobo bé de preu, un lloc gran.
19. Reial Madrid – Barça: La pregunta ofèn, sisplau. BAAAARÇAAAA i el Jafre (porter: el meu fill gran)
20. Pit o cul: Cul. Un cul arromangadet i gens gros, home, ja.

Ara que el facin (si volen i no l'han fet, és clar...) els amos de Armonia, Calidoscopi i Un lloc per nosaltres

indignació

Va ell, el gran demócrata Zaplana, i s'emprenya. I s'emprenya perquè el sr. Tardà acusa al PP de tenir com a President d'honor del seu partit el Fraga Iribarne, que diu que té les mans tacades de sang. No ho sabem tots que és cert? No sabem tots que en d'altres països molts elements que pertanyien a l'antic règim franquista serien jutjats com a criminals i assassins? No ho han fet a l'Amèrica del Sud amb segons quin elements col.laboradors de desaparicions i morts mai aclarides? Doncs, això. No cal parlar de Fraga Iribarne, un del últims components vius de la dictadura feixista, amic i col.laborador del Franco i instigador de múltiples detencions, repressor amb les forces franquistes a càrrec de cossos policials culpables de morts mai aclarides, tapades, esborrades. I en Zaplana, diu que no, i no només diu que és una injúria cap a qui va treballar tant i tant per la democràcia (es refereix a Fraga) sinó que a més acusa de feixista el sr Tardà. D'on surten aquests fantasmes encorbatats? I segur que cada diumenge van a missa. Déu, si existeixes, perdona'ls, que no saben el que fan. O millor, no, no els perdonis i, si n'hi ha, a l'infern de dret.

Vegeu el video.

Companys i companyes, amics i amigues, al païs veí, hi ha gent que, decididament ha canviat el significat de les paraules. Ho deuen haver fet en algun moment en què nosaltres dormíem, potser la darrera nit de Reis, ara que tothom, els benpensants i tot, són monàrquics, acudeixen com xaiets als sopars d'aniversari del Borbó i l'endemà en fan lloança als mitjans de comunicació. Ara els feixistes, dictadors, totalitaris, som la gent d'esquerra, que vol un país lliure, una llengua reconeguda i el dret a la pròpia identitat.

Per si no n'hi hagués prou, segueixen anant al darrera d'anar il.legalitzant partits, mentre els cossos policials van fent ús del maltractament, la violència, la tortura, llegiu aquí

Un pot ser un lladre, un terrorista, un assassí, (que no està bé, no és defensa) però la llei del Talió està abolida. Un sap que hi ha presumpció d'innocència fins que no es demostri la culpabilitat. I fins i tot quan se sap que un és culpable, la violència és emprada pels violents, pels terroristes, pels assassins. El que sembla és que arreu del món, qui té una placa i porta una identificació i va armat legalment, pot fer ús de la violència legalment. I això és inadmissible. Si vols la pau, prepara't per la pau, deien, no pas per la guerra.

Si us plau, anem a votar, anem-hi que s'acosten temps de foscor si no es mobilitzem tots, que els de dretes voten fins i tot en moments d'agonia.

Recordem Lluís Llach, i el seu disc "temps de revoltes". Com és que les revoltes se les han quedat la gent de dretes? Està molt rebé fer alguna cremada de fotos i fer algun crit de tant en tant, però no podem perdre aquesta lluita. Ha de córrer una consigna, la revolta som nosaltres, la gent del nostre tarannà que no es deixa ni enredar ni fotre i que sap quan i com cal lluitar. I no perdre de vista qui és de veritat el nostre enemic, que només té un nom.

Afegitó: El nostre himne, de quan erem petits:

Viva españa, penjada d'una canya si la canya cau, españa adéu siau!