Mal dia, per reivindicar llibertat de pensament. Mal dia pels qui han patit perdre una persona estimada per la violència.
Mal dia, per reivindicar llibertat de pensament. Mal dia pels qui han patit perdre una persona estimada per la violència.
El discurs inaugural de la primera escola, on per primera vegada qualsevol criatura i de qualsevol origen seria tractada amb total igualtat i sense cap diferència per raó de sexe, començava així:
Ahir al vespre vaig veure un programa al vespre al canal 33. Començat ja, quan vaig engegar, mostrava el dia a dia de les nedadores de sincro. Déu n’hi do, vida dura, ser l’elit d’un esport, la teva pròpia vida a can Pistraus. I llavors vaig recordar les llàgrimes de la Gemma en rebre la plata. I ara mateix llegeixo aquí, al meu zulo, aquesta crònica i aquesta.
Per aquest món blogaire hi ha unes quantes persones que han fet opos, aquest any, algunes vàries vegades. I el desconsol que senten després de fer una exposició on hi han posat l’ànima, quan per quatre o dues dècimes no tenen el passi per anar endavant
"Esta orden se produce después de que, el pasado mes de junio, el Tribunal Superior de Justicia de País Vasco suspendiera cautelarmente el contenido de los decretos de Educación Infantil y Bachillerato que habían sido aprobados a finales de la pasada legislatura por el anterior Gobierno vasco. Estos decretos establecían el euskera como principal lengua vehicular en la enseñanza de Euskadi, y habían sido recurridos por la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística." llegiu aquí i aquíUna lliçó que ens hauria de servir per entendre com n'és d'important la lluita que ha mantingut l'executiu de casa nostra per blindar la llengua vehicular d'ensenyament pròpia de cada cultura, país amb o sense estat. Evidentment, ara, els defensors de la llibertat d'elecció lingüística es freguen les mans. Èxit, podran fer que l'opció d'aprendre en castellà i arraconar l'euskara a 2a llengua, (o 3a, perquè molts prefereixen que els fills aprenguin anglès) serà per fi una fita aconseguida i llargament buscada.
De fet, parlen d'un bilingüisme eficaç i possible amb aquesta opció, quan a Euskadi moltes persones opten per desconeixement o per abandó per emprar la llengua dominant. Una altra que s'acosta en caiguda lliure al perill d'extinció. D'acord, sempre podran dir que han escollit pels seus fills la ignorància, tal com expressa un lector en un comentari.
Avui, us deixo aquests. No sé, a mi m'agraden amb bogeria. I m'agradaria saber-ne, de dir coses amb poques paraules... Sembren desconcert i sovint mostra un humor àcid, a més d'una imaginació desfermada. només hi ha aquests ingredients, la ceba ha de ser abundosa, i la carn és filet o llom de porc, i vedella, tot ben magre, salat i empebrat a dojo, o al gust, perquè després, tret d'unes herbetes, no s'hi afegeix res més...
no cal tenir res més que temps (entre tot plegat ja podeu comptar que passen les dues hores) i paciència, perquè de feina, a part de vigilar, cap ni una... és un plat molt agrait, i tothom es pregunta com redimoni surt amb aquest color sense ni tomata, ni pebre vermell, ni res...només cal saber esperar...
Alocución del General Franco radiada desde Tenerife
Ahir, els veins de dalt celebraven quelcom que, de moment, ens està prohibit, però l’esperança no s’ha de perdre.D'acord, potser nosaltres tampoc, però bé hi hem de viure, mal que ens pesi...
Entrem, de poc no embestim l’armari mig obert, mentre una dona de mitja edat i somriure tendre li explica que li desa els pantalons nets a l’armari. Ell ens fa tancar la porta i plora.