No m'agrada el dia d'avui. no puc, em costa de passar i sento que quelcom s'escola, sé que és el temps, clar que sí, però cap dia com avui, hom té tan clar que el temps fuig i sovint no ens deixa ni assaborir-lo.
Anem massa de pressa? Oi tant. Som una mica somiatruites? Evidentment. El que més som, en general, com a col.lectiu, és una colla de cínics. Ep, que ningú s'ofengui, "perfavort"!
Ahir ho vaig dir a dues amigues, molt,però que molt amigues. Jo, aquest any no desitjaré amb el típic i tòpic sms, bon any a ningú. Si teniu paciència, i heu arribat aquí, acabeu, sisplau!
Perquè tinc les meves raons.
-N'estic tipa de complir amb coses que només mana el voler quedar bé. Perquè quan jo dic bon dia, cada dia, i ho dic a les persones que m'envolten, sovint ho dic desitjant de debó un bon dia. Així, no cal dir res, avui. Ja ho desitjo 365 dies i un dia més l'any de traspàs.
-Aquest ha sigut un any nefast. La qual cosa em confirma que per molt que seguim rituals, només en les nostres petites bombolletes, aconseguim certa felicitat, si no en sortim gaire. Fora, hi ha una guerra estesa, un món inhòspit, una gelor d'egoisme i lluites acarnissades, de competir gairebé per tot. I més enllà, no hi ha ni això, un clam de lluita per sobreviure un dia més.
-Any nou! Què me'm fot dels focs d'artifici d'Austràlia? Si a més cadascuna de les diverses grans cultures tenen els seus anys nous, i per més "inri" ni tan sols compartim en una mateixa Terra el mateix any en el comptatge. Doncs, a pastar fang. Perquè aquest, en lloc d'un any, ha sigut un nya...p!
-Em vull quedar amb les coses petites, les felicitats petites, que diu algú. Ai, però em temo, que és un consol que ens permetem els innocents! Em sento estafada perquè no em puc escapar del sistema, perquè hauré de menjar els raïms, brindar (i no m'agrada el cava), i això ho faré amb la família. Compta tú, imagina que ets en una macrofesta! Avui brinden, demà s'apunyalaran per l'esquena. Apa, no digueu que no és pura comèdia negra.
