els seus ulls em persegueixenquan sóc a taula, escuro el plat del que deixen els altres
al super els seus ulls em persegueixen
torno a deixar els dolços a la lleixa
els seus ulls em persegueixen
abans d'ahir vaig congelar la verdura que em va sobrar
els seus ulls, tan vells, tan tristos, tan morts...
12 comentaris:
Mentidera!Els seus ulls no estan ni vells, ni tristos ni morts.
Són ulls de sentinella, ulls de desesper que esperen que els llevis la fam...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
I els teus ulls "zel", com estan?
Són vells?
Estan tristos?
Són morts?
Què?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Que poster quan mires els seus ulls,d'infant sofrent, veus els teus?
I oi que tu no ets, si no ets en els seus ulls?
Els seus ulls són claríssims. Encara no estan fets al dolor!
I els de la mare o de la germana? Aquests què? Els ulls de la mare o de la germana diries que estan fets a la malaltia? Creus que són ulls que callen (ulls sense esperit de revenja)?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Com són, Zel, els ulls de la por?
Creus que la fotografia del primer infant esborra els ulls de la por?
Observa com intenta nodrir-se pel cos la mare, com intenta de cercar l'escalf i la suavitat que necessita o com intenta de cercar la postura que l'allunya dels fantasmes de la por...
Els seus són els teus ulls, Zel?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Quins ulls et persegueixen,
els seus o els teus?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Onze, ui, em sembla que no m'he sabut explicar, em persegueixen com la consciència de viure com no pertoca, quan tants i tans moren de fam, em persegueixen com el clam de socors que transmeten, en aquest sentit els sento, els noto, aquests ulls que ens encaren a la nostra part més fosca, la d'oblidar massa sovint que encara no som humans.
carai amb l'anònim!....jo si que cerc haver entès...i també crec que els especuladors i els governants deuen ser cecs i sords
Amb el que costa un sol viatge de "l'OKUPA" del Vaticà (si ell tingués consciència) es podria evitar que moltes persones morissin de gana mentre els s'afarten a palau... O el pressupost militar español que costa 50 milions d'euros diaris, sense comptar tot l'exèrcit de rampinyaires que cobren de la política (del poble). Potser és que encara no són humans...
Des del far una abraçada.
onatge
A mi em passa igual, ZEL, i entenc perfectament el que has volgut dir en el teu escrit.
Escolta, ONATGE, el Papa t'agradarà o no o no, però no és cap okupa. Aquests dies a Reus hi havia qui es queixava (pocs, la veritat) que l'Ajuntament s'hagués gastat 6.000 Eurus per la visita dels joves que van a Madrid. S'estan tres dies venen de Txèquia, Equador i Bèlgica... però aquesta gent deixaran uns 24.000 Eurus a la ciutat de Reus, en forma de consumicions a les cafeteries, geladeries, records... i t'asseguro que fa falta, que tanquen botigues constantment i conec gent que treballa a una cafeteria que els han reduït la jornada... En fi... que cadascú pensa com vulgui però parlar per parlar no ho trobo massa correcte.
Benvolguda Assumpta, m’agrada que discrepem d’idees i pensaments, ja que d’aquesta manera al llarg dels temps la cultura ha anat creixent i enriquint-se, i a l’ensems tots nosaltres. Sobre el que expliques de Reus..., si hem de justificar aquest viatge i l’església en termes econòmics, encara m’interessa menys, al llarg de la història aquesta institució ha estat un negoci de butxaca i d’ànima... Ets ben lliure de dir que parlo per parlar, però res més lluny de la meva imaginació, no és pas aquest el meu tarannà, em reafirmo en tot el que he dit anteriorment, i només puc dir que em quedo curtíssim. De tota manera tenint en compte que estic de convidat, no m’agrada crear polèmica, i encara menys aquí. Consti que opino des del respecte i la llibertat de pensament de cadascú...
Des del far salutacions.
onatge
Jo, modestament, ara faré de mitjancera, Onatge, L'Assumpta i jo hem tingut topades sobre el tema, i sempre hem acabat entenent-nos i respectant què pensa cadascú. Jo li dic moltes vegaades que, la institució, el govern Vaticà em sobrepassa, i els tresors amuntegats jo els invertiria d'una altra manera. Ella ho viu com a cristiana de base. Aquests, no sé si és ben bé el seu cas, han fet molt des de posicions polítiques i compromeses a nivell local en molts llogarets, aquí i molt més enllà. Saps Onatge? A la meva edat, hi ha primer les persones, després el com aquestes persones viuen amb els seus ideals. I aquí ja ens embolicaríem, a cada sac hi ha de tot. L'escàndol sempre és el que es veu com ostentació, però d'això el món n'està farcit, per desgràcia nostra! Una abraçada a tots!
Elfri, sort que ho has entès! Petons!
Ah,
M'agrada aquesta frase, ZEL, "a cada sac hi ha de tot" ;-))
Tu ves-te preparant per dimecres... hehehe (i creuem els dits perquè els nostres estiguin ben inspirats!!)
Publica un comentari a l'entrada