15 d’agost 2011

A LA ZEL LI AGRADEN ELS TITELLES

A la Zel li agraden els titelles  que m'ho ha dit un "pajaritu".......

En Tit

Mont-roig, a 15 d'agost de 2011
Estimada Zel:
 T’escric aquesta carta no com ho faria en Mon des de sota del seu garrofer. Jo l’escric des de el menjador de casa meva.  Com ja saps nosaltres som la família d’en Mon; l’altra la dels somnis, aquella que  sempre esta present quan deixem volar la imaginació, i avui  jo, en Tit en representació de tota aquesta família titellaire; on ja saps que mai et faltara un plat a taula i un “plegatin” per si vols venir a passar uns dies.... Et felicitem per aquests anys de bona companyia blocaire. I `et donem petons, petons , molts petons de paper maché.... (Suposo que en Mon ja t’enviarà dels altres)
                                                                                           Signat TiT
 PD: Jolin.... jo el curs vinent vull una "senyo" com tu porfa.


L'Isidru

- Mira noia una coseta.....de Mont-roig, la garrofa ja saps. quins romanços!
Soc l’Isidru  que no , que no, Isidru amb u. Isidre amb e s’ho dieuen a Barcelona, al poble es amb u.
 Com que m’han dit un ocellet que fas anys blocaires doncs au te, un parell de garrofes agafa-les amb la mà tanca-la i prem-les fort a la vegada que tanques els ulls  i penses amb tot allò bonic que has compartit des de aquest blog .
 Au batua l'olla! i no m’entretinguis mes que sóc de llagrimall fluix.......petons de cartró pedra.
 Ja ho trobareu amb el Mon. Vull dir que si feu pastis, bufeu espelmes i tota les mandangues aquestes que es fan a les celebracions, per que jo amb la merda del colesterol  em tenen a ratlla.

 Amb tot el carinyu del Mon!!!!!!!!!!!!

http://orquestrain.blogspot.com/     
http://lagarrofa.blogspot.com/

3 comentaris:

deomises ha dit...

Titelles, putxinel·lis, infància, tendresa i, sobretot, humor. Tot allò que jo no he sabut fer... ;)


d.

zel ha dit...

Món, ets un sol, i sí, m'agraden molt les titelles, has de provar de fer-ne d'escuma gruixuda i pintada, que no porten gaire feina i resulten, ara, el cap i les mans, eh?

Que maco t'ha quedat! Hauré d'acceptar el convit i venir a menjar amb vosaltres... (bufff, no em convé)

Gràcies per ser-hi, ets un sol dels grossos.

zel ha dit...

I per cert, Món, ara que hi penso, a casa meva (dels sogres) diuen molt sovint "en Tit i en Tet", i també tenim un parell de "Sidrus", que no hi posem ni la I !!!