Compartint la teva invitació no voldria passar-me menjant més del compte... Res més lluny de la meva imaginació. Quan creguis que sóc un mal hoste, m’ho dius, de vegades al ser llunàtic i tocat pel vent de mar, em passo... Gràcies.
Encara no buit de ment
no puc deixar que entri
la pluja la lluna i el vent.
Caminar pel carrer on ja hi ha
altres petjades és un enriquiment?
La veritable cultura hauria de
ser gratuïta, de tu a tu,
tot el demés és pura “burrocràcia”.
Quan tens dues mans i sents
com si les tinguessis tallades,
quin sentiment és; no, només
t’ho pregunto per si ho sabies...
El rellotge només és una roda
que trepitja el temps.
Si no parlen de tu és
que ets autèntic i els fas por.
Si ets tan sencer faràs por als lladres,
però continuaran robant...
No et deixis comprar,
ni per diners ni per res.
onatge
1 comentari:
Bons principis, bons propòsits, onatge...Ja vaig rebre el doc, ara m'hauràs de dir quin paper jugues tu!
Publica un comentari a l'entrada