15 d’agost 2011

Resiliència (en el 4t aniversari del blog de la zel)

[Joc amb paraules del blog, encara que el to no sigui gaire festiu...]

Potser el zumzeig d'un mot que arriba al zenit
Desvetlla l'ànima que, ara mateix, resta adormida
En els marges d'un camí on la vida
És resiliència en la fosca nit.

Potser zelosament servo un bocí de mi en l'eixida
D'un sospir que ajuda a respirar, mentre el crit
S'ofega al fons de la gola i el pit
Alberga el batec d'una possible sortida.

Digues, cor, saps quant de temps comptaré amb sang
Els instants tristos d'una existència fràgil com
L'ínfim fil d'Ariadna que algú talla

Amb la vilesa d'embrutar la blancor del cel amb fang
Primigeni i no voler saber l'origen del món; sols el nom
Del turment que sempre m'amortalla?



d.

2 comentaris:

zel ha dit...

Deo, ho has fet com gairebé sempre, profundament i amb sensibilitat, sempre ets el meu itinerant de referència, ja ho saps!

És preciós, gràcies per ser a casa teva, aquesta!

Globos.blog ha dit...

Deomises i les seves esdrúixoles! Quin poeta magnífic, lúcid ...i prolífic!
ENHORABONA, ZEL, PER AQUEST ANIVERSARI!