Per què? (En aquest cas va d'una altra cosa)

PREGUNTA: PER QUÈ EL POLLASTRE VA CREUAR LA CARRETERA?


RESPOSTES:

MESTRE DE PRIMARIA: Perquè volia anar a l’altre costat.

PROFESSOR DE SECUNDÀRIA: Encara que us ho expliqui, amb el baixíssim nivell que teniu venint de Primària, no ho entendreu.

PROFESSOR DE FACULTAT: Per saber perquè el pollastre va creuar la carretera (tema que s’inclourà al parcial de demà) llegiu els apunts de la pàgina 2 a la 3.050.

JOSÉ MOURINHO: Per què? Jo no ho sé, digui’m vostès per què. Sempre són els meus pollastres els que diuen que creuen la carretera. Per què? Per què? Cada vegada passa igual, el cert és que sempre em quedo amb 10 pollastres. Per què? Per què?

PEP GUARDIOLA: En aquest país petit, el pollastre és el puto amo, el puto jefe, i pot creuar tots els límits. Fora de la carretera, parlarà la pilota.

JOSÉ MARI AZNAR: Miri, el pollastre mai va creuar la carretera, repeteixo, mai la va creuar. I en tot cas, si ho haguera fet, cosa gairebé impossible, però si fos així, anava en una missió humanitària.

ARTUR MAS: Per principis, per l’alegria que suposa el fet de poder expressar amb llibertat les pròpies conviccions, els pollastres són lliures de travessar sense límit de velocitat, nosaltres no hem enganyat mai ningú. Vam prometre que hi hauria via lliure pels pollastres i hem complert la promesa.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: Cal processar tots els pollastres que han creuat la carretera per principi, donada la seva pressumpta relació amb ETA.

ESPERANZA AGUIRRE: A la nostra comunitat els pollastres del país tenen el pas lliure com mana la Constitució, i a més no paguen peatges.

TOMÀS RONCERO: Jo us ho diré sense cap dubte. No només va creuar la carretera perquè tenia les plomes de color blaugrana, sinó que també tenia els àrbitres mirant a l’altra banda, Villarato! A més el Barça els esperava a l’altre costat amb un sac de farinada pagada per la UEFA.

JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO: Els pollastres espanyols són els més ben preparats, els més forts i els més capaços per creuar carreteres.

MOISÈS: I Déu va baixar del paradís i li va dir al pollastre: “creua la carretera” I el pollastre ho va fer. I Déu va veure que allò era bo.

SIGMUND FREUD: El fet que et preocupi perquè el pollastre va creuar la carretera posa en evidència el teu fort sentiment d’inseguretat sexual latent.

KARL MARX: Era històricamente inevitable.

PLATÓ: Pel seu bé. A l’altre costat de la carretera hi ha la veritat.

ARISTÒTIL: És intrínsec a la naturalesa del pollastre el fet de creuar carreteres.

BILL GATES: Justament ara acabem el nou programa “Office Pollastre 2011” que a més d’això permetrà covar ous, arxivar moviments importants de pollastres...

Necessitem humor, no us sembla? Així que he recuperat un d'aquells mails vells que tenia guardats i l'he posat un xic al dia. Espero promoure alguna rialla!

va per l'Assumpta, la més culé de les blogaires (em sembla)

Assumpta, no me n'he acabat de sortir, tu volies un "Sant Jordi/Pep", matant el drac (l'inombrable). Ho sento, però només he trobat aquesta imatge de cavaller per fer un trucatge, et va bé?

(La veritat és que ja estic un xic saturada de les quatre estacions del ViaCrucis, però un desig de l'Assumpta, s'ha de mirar de complir)

Per cert, tenim altres lluites, avui la Sra Rigau ha decidit acabar amb la sisena hora. No hi ha diàleg, no hi ha marxa enrere. Ja veurem com anirà l'escola a partir del curs que ve. Hi ha molts mestres que estem cosits de tanta bandejada, tanta pressió, tan poca cura amb la gent que fem una feina que ens agrada, però potser, al final, en la faran avorrir. Creu-ho els dits, que no em passi a mi.

Prometo que serà la darrera bajanada!

Per la santa barretina,
per l’espardenya divina
i ara seriosament
invocant la Moreneta
desitjo molt ferventment
que a aquell animal indecent
algú li faci la punyeta.

Amb l’ajut de la caverna
ha insultat i calumniat
de res serveix al nostre Pep
presumir de ben educat.
No tenim res més que fe
que al final hi hagi justícia
per això és tan benvingut
un cop de puny ben donat,
al portugués enverinat.

Moreneta, Moreneta,
arrossega la bonica serra,
mou-te un xic i fes barrera
posa’t davant del Valdés
i entrebanca tanta fera,
que ja ens toca que a aquest drac,
a aquest Mourinho emprenyat,
li clavem una estocada
que li faci canviar la cara
i de presumit i orgullós
se’n vagi amb la cua entre cames,
com qualsevol gos.

Gurú versus Caràcter i Veritat

NO ES POT CALLAR PER SEMPRE

NO ÉS MOMENT DE PARAR L'ALTRA GALTA

I AIXÒ APLIQUEM-HO AL PAÍS, TAMBÉ.

sí, senyor, guanyem o perdem, sí senyor.

anada d'olla (sé que m'ho perdonareu)

Normalment no parlo de futbol, vaja, si no és que juguem contra el Madrid.

I sé que no toca, que ja cobren un munt, i que tothom hi posa més pa que formatge, però el tipus aquest, aquest impresentable, aquest cínic, aquest tipus antieducació, que escampa merda quan parla, que només és aplaudit pels qui realment accepten el cinisme i la mentida com a mètode de distracció i enverinament de la comunicació...doncs això, que no puc amb ell. I per acabar d'adobar les ràbies i enfurismar els qui enalteixen només el blanc i la rojigualda, sovint la preconstitucional, avui va i declara que el Pep es queixa dels àrbitres. Serà porc el tipus? Tot l'any enverinant el joc, criticant només el contrari i posant el dit fins al coll quan es tracta del Barça i ara va i es queixa dels suposats atacs del Pep a l'arbitratge.

Si justament, el que el Pep hauria de deixar seria un xic d'educació per cantar-les clares, per favor, que ja n'estem cosits de ser enmascarats per una gran paella bruta, vaja més que bruta, superenmerdada!

Apa, cínic, mentider, ploramiques, no hi ha retrats que et facin més justícia que aquests!

vaja sorpresa 2 (humor dels amics)

Va, esmoleu l'humor! Us he de posar uns comentaris del post anterior que em van fer anar a dormir amb la rialla tonta:

garbi24 ha dit...
ells reparteixen "dividendos".....jo repartiria hòsties
Francesc Mompó ha dit...
Els dividendos són per a nosaltres, per a ells són els multiplicaendos.
Magda ha dit...
Pobrets,tindran 200 milions menys que l'any passat! Si que em sap greu, estic per llançar-los uns cèntims quan passi per davant de la porta d'un banc
Elfreelang ha dit...
i per culpa d'aquests cobro menys cada any? au va que no ens prenguin més el pèl!


L’Elfri està emprenyada com jo i no li surt l’humor... és que cada vegada tinc més monedes de les petites al moneder i no les vol ni la màquina del cafè ni la del tabac, conye.

vaja, sorpresa !?

Los bancos españoles repartirán 2.200 millones en dividendos en dos semanas, ¿Crisis? ¿qué crisis?

Avalancha de dividendos de entidades financieras hasta el 2 de mayo. Sabadell, Popular, Banesto, BBVA y Santander repartirán más de 2.200 millones de euros entre sus accionistas. La crisis no va con ellos. ¡Eso para los pobres!

Hasta el 2 de mayo, los cinco mayores bancos españoles entregarán más de 2.200 millones de euros en dividendos, frente a los más de 2.400 millones correspondientes al mismo periodo de 2010. Banco Sabadell ha repartido hoy 0,06 euros por acción, un 25% menos de lo que pagó en el mismo mes del año pasado. Aun así, con este pago repartirá unos 83,4 millones de euros en total.

Ja veieu, crisi? crisi pels pobres. (extret d'aquí)

les mones de Pasqua

Haurien de ser teòricament els micos de la saviesa. Però de fet és el millor que he trobat per celebrar la Pasqua d'enguany, si un vol estar un xic tranquil. Clar, això depèn de tu mateix. Segur que si callem, farem contents a molts... Altra cosa és que poguem deixar de sentir i escoltar, i deixar de veure...

Però a mi se m'acut que aquesta és l'única possible sortida per no acabar d'embogir...

feliç diada de sant Jordi!

No cal comprar res, el pensament ja és tot un regal! Per tots vosaltres, bona diada!

(escrit ahir en un moment d'inspiració)

no tenim ni peix ni cove

Serà com un gest, del mateix estil que els gestos del govern, no pas en intenció, sinó en llargada.

Perquè no hi entenem res, senyors de Convergencia i senyors d'Unió.

En castellà, hi ha una dita que ho explica bé, senyor Mas i companyia, i si li ho dic, és perquè sembla que encara és la llengua que enteneu millor,

"donde dije digo, digo diego"

Vull dir, algú entén que coi passa amb aquest govern? En poc més d'un mes s'han dit i contradit més que els anteriors, que ja és dir. I ara sí que tants caps, tants barrets. Sort que són els millors. Santa Espardenya Beneïda, com deurien ser els altres?

De moment, l'únic que es perceb és com s'eixampla la fractura social, com cada vegada més el poble és al servei del govern, que no pas al revés, que és com hauria de ser. Però ells van igual de mudats, segueixen amb els seus serveis de primera i s'apunten a totes les misses.

Per dir, no diuen res, això sí, les tisores corren en tot allò públic, quan s'omplen la boca explicant que encara no hi ha res acordat. Mentrestant, ja tanquen serveis. És la política que coneixíem, però ara no tenim peix, ni tenim cove.

mandangues (burkes d'estar per casa)

Trobeu alguna diferència? hihihi...tinc mal dia, estic un xic crítica amb gairebé tot...

Ai fillet, ja t'hi pots acostumar des de petit, ara et posaran la galeta del gelat al cap...

Vull dir, qui es pot amagar sota aquest cucurutxo? ¡Los papeles!

I és que les galindaines que envolten segons quines tradicions religioses en el fons s'assemblen molt, deixem que passin anys i dies....

anem per la 3a estació (DEIXEU-ME DESFOGAR)

MIRA, MIRA, LA COPA SOTA L'AUTOBÚS! Si creus en la justícia d'estar per casa, de petits dèiem "la marededéu no enganya"...

Ara m'he de desfogar, i prometo callar per sempre.

Ràbia, injustícia i prepotència, les armes de l’enemic. Ràbia, joc brut, repartir llenya.
Els equips són com qui els entrena, així que un gairebé macarra, un tipus xulesc i fred digne de ser protagonista de pel·lícula de màfia italiana, només ensenya allò que sap als seus deixebles allò que millor els transmet, per ell tot és lícit, i la caverna dels botxins està contenta.
Els agrada guanyar com abans, com sempre, trepitjant i fent trampes, a cops i a hòsties de sotamà, ja sé que no cal cap copa del rei per un país com el nostre, que té un equip com el nostre. El que em fot és que guanyi el dolent perquè fa dolenteries, però de les que fan només els miserables.

I ara callo. Fins després. Vaig a fer brunyols.

viacrucis, segona estació

Calia patir quatre partits Barça versus Reial Madrid?

Això és un veritable viacrucis, i tot just emprenem la segona estació. A casa meva m'han prohibit fer acte de presència, i és que no em puc estar d'emprenyar-me quan juguem contra l'enemic. I més si juguen, d'entrada amb dotze.

sort que ja he tingut els meus minuts de glòria! hihihi

micromeravelles d'obligada visita, a mesura que mireu fotos anireu embadalint...

A Besalú, joia sencera, hi ha un museu petit, que recull miniatures i microminiatures.

Hi ha des de muntatges de la mida d'una capsa que reprodueixen botiguetes fins a joies només visibles amb lupa o microscopi.

Amb lupa es poden veure coses precioses, però les més boniques no m'han quedat prou bé. Una arca amb animalets de Mèxic, un circ amb tots els detalls, mitja closca de festuc amb el taller del fuster d'en Pinotxo...

Amb microscopi (he posat la lent de la càmara al visor i en algunes he tingut sort). Aquesta és mitja llavor de poma amb unes arracades i un collaret pintats.

Un tren a l'ull d'una agulla.

La Sagrada Família al cap d'una agulla (de cap, és clar). N'hi havia una altra amb la catedral de Girona que era perfecta.

Dues caravel·les a l'ala d'una mosca.

Dos búfals a la pota d'un insecte encara no prou format.

Una caravana d'elefants al desert amb beduins inclosos.


Per criatures i grans, recomano la visita. És per badar la boca. Algunes de les microminiatures es pinten en apnea i amb un pèl de pestanya com a pinzell! Per flipar!

a Finlàndia i aquí

Acabo d'escoltar, ara mateix, que els punts de l'IRPF que abaixarà aquest govern (dos punts), serà per les rendes altes, els qui cobren més de 120.000€ l'any (o 130.000? , m'he atabalat i m'he embolicat? o no ve d'un pam?)

Al·lucino, la veritat, al·lucino. Després parlen de l'ultra dreta a Finlàndia.

Bé, els punts en comú pel que fa a aspectes com la pressió fiscal i a qui beneficia, el tarannà amb la inmigració, la fal·lera de promoure tot allò estrictament privat, l'acostament escandalós a les elits en tots els àmbits... PER ELLS, ELS MILLORS, SÓN ELS QUI JA SÓN A DALT DE TOT I FONAMENTALMENT EN EL SECTOR PRIVAT.

I les propostes i els ajustos que perjudiquen evidentment els més febles i tots els serveis bàsics i públics?

VA, HOME, A PASTAR FANG, ABAIXEU-VOS VOSALTRES ELS SOUS, ANEU AMB TRANSPORT PÚBLIC A CIUTAT, TREIU-VOS PRIVILEGIS I POTSER ENTENDREM ALGUNA COSA.

Quina diferència real hi veieu? Jo, la veritat, m'espero un xic, però cada vegada hi veig més clar.

Per ser fidel a la setmana diré, "PER LES SEVES OBRES ELS CONEIXEREU"

un punt necessari d'anarquia

Gràcies a Yraya he recuperat Gaber

(perdoneu per la traducció)

per gent com el meu pare

Per gent com el meu pare (t'estimo papa, on siguis), la catalanitat era el Barça.

Ell, de política, poc hi entenia, però de futbol sí.

Guanyar al Madrid, significava pel meu pare, la més gran de les conquestes. I no escriuré pas com s'esplaiava després i li sortien tota mena de greuges que ell canalitzava en el fet de poder guanyar el dominador. El dominador, el Madrid, era per ell, tot allò que ens fotia per totes bandes.

Què voleu, hi ha molta gent que ho vivia així. Així també ho vivia el meu avi, supervivent de la guerra civil, capaç de plorar com un nen quan el Barça perdia.

Que el futbol distreu de d'altres coses? Sí.

Que cobren una milionada?Sí.

Què a fi de comptes molts són mercaderia i es pinten els colors de qui els paga? Sí.

Però seguim tenint un enemic a abatre, i encara per alguns, en aquesta victòria canalitzen sentiments que potser no tenen altra manera de saber dir.

I avui recuperem el capità, que jugui o no jugui, és el capità. El Puyol, el nostre tamboriner del Bruc? Vaja, doncs ja ens servirà de talismà el seu orgull. I si podem, a matxacar! (Aviso, jo no seré capaç de mirar-me'l)

el govern de la cara somrient

Abans d'ahir, a catràdio, de 11 a 12 (em sembla que és Problemes domèstics) em vaig partir de riure amb la suposada entrevista al president Mas. Sardana de fons, i paròdia, que no em vaig poder resistir a mirar d'escriure tot escoltant...

Feia així,

amb bon to, retallant amb alegria

i bon to

retallant, amb alegria

i bon dia

bon dia amb alegria

i bon to amb alegria,

amb bon to i el timó, Vilardell mal errat,

mala pell amb alegria,

amb entusiasme i bon to

amb alegria, amb energia,

amb alegria amb sinceritat i bon to

no patiu, jo no m’enfado amb ningú

aquest govern no s’enfada mai,

és el govern de la cara somrient,

un govern en positiu, amb il·lusió,

amb optimisme, amb uniforme

amb bon to, amb germanor,

amb bona cara mirant endavant

aquest govern escolta tothom,

sap on va

amb el timó, amb el vaixell,

amb la proa, la popa amb les veles,

les veles s’inflaran

i el vent ens portarà com un cavall desbocat

per les ones amb bon to

des d’aquí anuncio

que no farem cap retallada en sanitat

amb alegria, amb bon to...

Si no recordo malament, moltes d'aquestes cantarelles són tretes de la campanya de CIU. Si el podeu escoltar (crec que era del dimarts) us ho passareu bé!

I tenim alegria, tanta, senyor Mas, (el dels govern dels millors, que ens acaben de donar pel sac, com que no estàvem prou fotuts...) que hem retrobat l'esperança i sortim al carrer amb alegria, amb la cara somrient, amb l'esperança per bandera, amb alegria... plego que seria la cançó enfadosa...

els ous i jo

amb la cara de tonta que faig, ja es veu que la il·lusió no me la robaran... consti que també es veu que estic cansada, que em convenia tallar-me els cabells (avui ho he fet) i que estava d'ous fins al barret.

el premi era que ells fessin les fotos, (la meva màquina ara és tutticolori) abans de fer els penjolls per regalar als pares.

més val que no us les ensenyi, n'hi havia fins del sostre i va ser difícil no petar-se de riure sense que és notés que la cosa era de bojos...

en fi, cada any pintem un ou d'estruç, i aquest és de l'any, que hem regalat al nen que va tenir l'amabilitat de dur-lo per fer proves.

enteneu perquè us deia que estava a punt de promoure una campanya d'anar a tirar ous als impresentables?

14 d'abril. Visca la República!

la proclamació està així com un xic arreglada per actualitzar i contextualitzar, oi que m'enteneu?

Catalans : Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. (això, de fet, no cal, només si volen pujar al tren)

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora,(deixem-ho, que és passat i el que tenim no està per orgues) amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, (diem que això ara mateix gairebé és impossible)em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya,(penseu, sr Macià, que el nostre President i tot el seu grup parlamentari ahir es van abstenir de votar una proposta de llei per la proclamació de la Independència) esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. (això ja ho sabem, els espanyols no solen donar-nos suport)

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin (vigilem amb el verb conjurar que ens vigilen i ens poden fotre, que aquí no hi ha presumpció d'innocència pels pobres) amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.(de fet, n'estem un xic tips de sacrificis, i potser, la nostra vida és el que ens queda, a molts, gaire res més)

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. (haurem de buscar un pseudònim de Pàtria, que no ens és paraula grata)

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. (ARA, ARA!) Ens apoiem (mmmmhhh, recolzem!) sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment(físicament, moralment i respectuosament) estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, (ai, encara no l'hem abatut, ara en tenim tota una fornada, es multipliquen exponencialment) i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. (estimat sr. President, ho tenim magre això de la pau internacional)

Per Catalunya, pels altres pobles germans (ep, si volen) d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, (tots els catalans, sisplau, sobretot els qui ens governen) sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President FRANCESC MACIÀ

piulem

#avui, al parlament, mentre hi havia el debat i havien d'escoltar arguments, tots enganxats al twitter capcots.

I diem que els joves a l'escola estan amb el "feisbuc", l'skype, el mòbil, remenant internet en lloc de treballar i fer les seves feines?

Home, si fan el que els nostres polítics els ensenyen, twitejant a la feina i encara cobren! Anem bé, senyors diputats, molt bé, alimentant l'ego! Com us senti criticar els adolescents i/o anomeneu la paraula ninis, promouré una campanya per venir-vos a tirar ous quan sortiu del parlament, estúpids fanfarrons!

veus com no érem alarmistes?

Qui té dret a carregar un piló de generacions futures amb alteracions genètiques i malalties provocades pel negoci de les nuclears?

Els lobbys pronuclears? Els governs? Els irresponsables que exerxeixen de déus? Tancar totes les nuclears acabarà d'ensorrar els països econòmicament, perquè val una dinerada i no hi ha sortida pel combustible en ús, l'assassí amagat que suposadament genera riquesa. A qui?

Jo no vull deixar aquesta herència als meus fills, però com en tot allò bàsic, van decidir per mi.

Prou, indignem-nos, organitzem-nos!

ara fa un mes...

Això era ahir al diari (comptant que només sabem el que volen)

"Tepco planea hacer volar un helicóptero teledirigido, con una cámara infrarroja, sobre Fukushima para inspeccionar la central, con la esperanza de que ayude a evaluar la situación. Yukio Edano, portavoz del Gobierno, aseguró ayer que aún no hay un calendario fijado para el desmantelamiento de la planta, ya que, cuatro semanas después de que resultara gravemente dañada aún no está estabilizada y continúa emitiendo radiactividad. Edano aseguró el viernes pasado que la situación en Fukushima sigue siendo "inestable".

Ayer dijo que no puede "prejuzgar" cómo acabará la cosa y advirtió que la situación aún puede ir a peor. La compañía japonesa Toshiba ha asegurado al Gobierno de Tokio que podría desmantelar los reactores de la central nuclear de Fukushima en 10 años, alrededor de un 30% menos de lo que se tardó en llevar a cabo la misma operación en la planta de Harrisburg (Three Mile Island, en EE UU), tras el accidente que sufrió en 1979."

Avui hi ha hagut un altre rèplica, 6,6 ( jollons, aquí en diríem gran terratrèmol)

Si no us voleu espantar de les tones d'aigua altament radiactiva de les quals no saben com desfer-se'n, no llegiu això.

En un desastre d'aquesta magnitud, quan es decidiran a reconéixer que tothom a la llarga en patirà greus conseqüències i que cal que inmediatament revesteixin la central amb formigó i plom si més no fins que no sàpiguen com frenar les emissions? No hem escarmentat encara?

primavera

aprofita el temps de sol i nèctar

ofereix el cos al cel,

escalfa’t, en aquest temps efímer

fes-te l’orni, creu-me

guarda el fibló per allò indefugible

amaga la ràbia

t’hi jugues la vida, com tots,

però tu, a una sola carta.

la darrera onada

Sí, voteu, voteu, que és, em sembla, la darrera onada...

Un tsunami aniria millor...en tots els sentits de la paraula, a veure si amb el retorn a l'aigua, podíem perdre de vista segons qui, llàstima que l'aigua no té amo i s'enduu el que vol.

Veurem mai una Catalunya lliure? No pas amb aquest govern, em sembla. Ja, ja sé que el senyor Mas va anar a votar a títol personal, i va escampar el seu sí, però això no costa gaire, em recorda un que deia que parlava català a la intimitat...

Però, quan el dia 14 recordem la 1a proclama de la república, hauríem de poder tenir esperança en fets, no pas en paraules. I després del tripartit, ara tenim un govern bicèfal, amb un dels caps molt molt proespanyolista i dretà, i l'altre cap és...encara no li he acabat de trobar definició, de moment només ha complert la promesa de deixar de cobrar diners dels que són de la seva nissaga, els dels calers a dojo.

Si no hi ha ingressos dels qui més poden pagar, haurem de pagar nosaltres, això sí que ho ha complert. Cap novetat. Ja hi estem acostumats. Vagin a votar sisplau. Però després no farem res del que prometem.

trastocament

Els fonaments que haurien de ser el que caracteritza una societat humana s’han trastocat, i com amb totes les paraules, li han anat canviant el significat, de manera que, quan faig la meva feina de cada dia i sóc el que vull ser, mestra, em sembla que enganyo els nens. Potser trobareu que la relació s’aguanta per un fil. Jo no. O sóc, o no sóc. Independentment dels vents que bufin.

El principi del bé comú, per damunt del bé individual, allò que fa que es deixin molts dels egoismes de banda. Què vivim ara? El bé comú no és el bé del qui se n’haurien de beneficiar, el bé és particular i de les elits que han conquerit el poder del diner a través de la por, la por a perdre el que tenim, ens diuen, quan realment no ho tenim, ens limitem a sobreviure sense futur i mirem amb pena els joves que creixen. I la por és qui realment exerceix el poder, i si no ho veieu clar, mireu com, amb el cap cot anem passant de puntetes sense fer gaire soroll.

El principi de solidaritat, allò que cohesiona una societat i fa que el mínim possible d’individus se’n sentin al marge, que hauria de garantir que la violència i la maginalitat fòssin l’excepció, pel fet que, els que t’envolten, són realment els que et fan coixí amb la pràctica de la solidaritat ben entesa. Què vivim ara, amb qui hem de ser solidaris? Guaita tu, ens hem de sentir solidaris amb els grans bancs, amb els poders fàctics, amb ens supranacionals que no poden perdre el que tenen. La por altra vegada fa de collarí i ens subjecta, no cridis, no protestis, sigues solidari que hi guanyem tots, fes sacrificis.

El principi d’empatia, ço és, allò que ens fa capaços de posar-nos a la pell d’un altre i, per tant, actuar en conseqüència, eixint d’un mateix i actuant de manera sensible cap a aquell o aquells que mereixen i necessiten d’una actuació social que garanteixi les seves necessitats vitals, els seus drets. I ara, què vivim? L’empatia, es trastoca, gràcies a la por, i ens demanen d’oblidar les pròpies necessitats i les alienes, renunciar al drets legítims que no són ni l’enriquiment ni l’èxit, només una certa pau interior, també pau social i poder obrir els ulls cada matí sense angoixes.

Qui em pot convéncer que anem pel bon camí? Què hi ha esperança? Si hi hagués aquell déu totpoderós, capaç del més gran amor i la més gran de les ires, voldria la seva mà per un moment, i creieu-me quan us dic que faria neteja, ho juro.

incongruència?

No crec en el destí, em sembla.

Però tinc l'estranya sensació que, com més vull allunyar-me de segons quins encreuaments per por d'equivocar-me, més m'acosto a camins no desitjats.

D'això, la meva mare en tenia una dita al calaix que feia així,

"Quan la carn ha de ser del llop, ells sola se n'hi va"

Malament, hauré de canviar el paradigma? Ara mateix, al meu voltant, veig enfonsar-se molts fonaments...

per tu, papa, la victòria del Barça.

Avui hauries fet anys. Per mi, fas anys. Felicitats, papa. El Barça ha jugat per tu. Si més no jo m'ho vull creure. Tres anys que no hi ets, però sí, hi ets, al meu cor. T'estimo, t'enyoro, et sento.

humor que convé

hihihi....

vaja vaja, Sra Rigau...

Per fer-ho curt, diria que tornem en molts aspectes a la meva més tendra infància, quin fart de respondre sense dir gaire res de clar... Només ha tret els informes Pisa per parlar del clima de les aules, i l'ha reconduit sibil·linament a allò visual. Res de noves propostes, res d'innovació, res d'atenció als més desfavorits, res de la llengua i la demanda de no fer la tercera hora en castellà, res d'aspectes metodològics ni aules de suport o acollida, res que vagi directament adreçat a donar la mà als mestres en allò professional. Una xerrada totalment demagògica que l'hauria pogut fer qualsevol persona que no fos del gremi. I a sobre, el Sala Martín li ha parlat de centres d'alt rendiment adreçats, evidentment, a les mates i a les ciències.

Les humanitats les deixen només per la tarima lligada al respecte. L'art, la literatura, el pensament crític, el saber ser, ni anomenat.

Això mereix una escopinada en tota la cara.

.

Sisplau, ajudeu-me a trobar tres diferències entre allò que predica la sra Esperanza Aguirre i allò que predica la sra Irene Rigau.

.

Ah, no s'hi val la llengua que empren per comunicar-se.

.

Ai senyor, quin futur ens espera...

no us ho perdeu, no us ho perdeu, no us ho perdeu...

Mira com ho fan al nord d'Europa, ja que tenen la merda entre mans...

.

ONKALO

.

CAP A L'ETERNITAT

.

Gràcies Joan!

(Dedicat als ciutadans procementiri a Ascó i/o Vandellós)

tweet llarg

Ara sé del cert que, les desgràcies són als diaris de manera indirectament proporcional

A major tragèdia, menys informació.

I en el cas de Fukushima, la relació de proporcionalitat és atòmica, ço és, a major escampament de radiactivitat letal, més s'atomitza la informació.

Només sé que a Chernobil, en quinze dies havien segellat la central. Malament o bé, s'havia aturat l'emissió més directa. Al Japó, què collons foten? Si ja tenim aquí rastres, què acabarà passant?

Estic indignada.

boques

Ara ja sé perquè no parla. Quan obre la boca la c.., d'això. Callat estàs millor. Boques.

alzheimer per a nenes i nens

Tot i el cansament global, tot i que estic astènica i com deia algú, tocada de primavera, tot i que estic rabiosa amb el cinisme que ens envolta entre tanta tragèdia, l'escola ha de ser diferent, per força, hem de tirar endavant, encara que sigui a cops de banya...

Avui hem anat a teatre.

Més d'una hora d'un silenci respectuós, uns ulls lluents, unes mirades entre tristoies i somrients, interessades, amatents al moment de l'espectacle, fins que semblava que hi eren dins ( i algunes grandassasses hem plorat)

Alzheimer per infants? Sí, tenen avis, alguns besavis, i han d'entendre què els passa quan es perden en una inmensa boira que els desdibuixa.

Senzillament, d'una delicadesa infinita i una sensibilitat i tendresa sense guarniments, allò senzill i planer que arriba al cor. Ens ha agradat molt, hem parlat molt, hem pensat molt. Si podeu, porteu-hi els vostres fills. O néts.

.