ARA MATEIX

25 ANYS SENSE FOIX

2012-01-29T09:36:00.000+01:00

quotidià

2012-01-28T21:09:00.004+01:00

aturo el cotxe, descanso del dia, i m'embadaleix el ritual diari, el sol es colga com cada dia, cada dia vell i nou, cada dia colors iguals, cada dia diferents, la màgia m'omple els ulls i em relaxa el cor, sense remei hi caic un dia i un altre.
vaig esperar estona, gairebé m'adormo badant i esperant la foscor primera, mentre tot es confon en un somieig de contes i follets i cuques de llum i camins perduts...

tornes a casa, la rutina, els somnis s'han esvait...fins el proper capvespre

no podràs amb nosaltres, consellera!

2012-01-26T21:50:00.006+01:00

un dels molts pares generosos disposats a col·laborar...entén la nostra feina!

una demostració i explicació de primera...sense nens, que ens maten!

i allò que amb ganes, gust, feina i pagant de la pròpia butxaca ens hem cuinat...

avui ens ho hem menjat, amb alegria, i alguns un xic de mala cara, (ecs, no m'agrada!), però cal tastar-ho tot!

demà, tocà menjar les sardines i les arengades salades!
No podràs amb nosaltres, consellera, et fots!

No aconseguiràs que els nens tornin a avorrir l'escola!

Ep, que tot això que veuen i viuen, llavors ho ordenen i escriuen, un xic de deures per compartir amb els pares, i escriure, però sabent què escriuen.

Comunicar, competència bàsica.

Ai, sra Consellera...

2012-01-26T08:36:00.002+01:00

Ai, que malament anirem, si seguim així...

Ai, sra Consellera...cap allà els setanta i escaig, vostè potinejava, es passejava a les aules i despatxos dels qui manaven a l'escola "Normal" de Girona. Passejava, sí, i passejava tipet i bons contactes...

Deien les males llengües que la seva plaça directa, d'aquelles que es treien en aquell temps, gràcies a les notes, era un xic sospitosa.

Ai, sra Consellera... alguns i algunes que compartien temps d'estudis amb vostè, tenien un xic la mosca al nas, per això de les notes, que ara vostè tant i tant reivindica parlant d'esforç, de l'esforç que hom suposa que hi ha de posar l'estudiant, el professor i, potser la conselleria i el govern?

Ja se sap, les males llengües, que en són de molestes... sobretot quan, oh, quin encanteri, diuen que han passat coses que porten a una noia benplantada a estalviar-se els entrebancs per accedir a una plaça de per vida.

No m'hi ficaré, però és que jo en algun dels cursos més enrere, hi era. I veia, que m'hi veig.

I cada vegada dubto més de les veritables capacitats que té vosté per una tasca tan feixuga, important i delicada com l'ensenyament, els recursos, els mètodes... I és que comentar que la mainada d'avui és fruit d'una moda dels seixanta/setanta... No parlar de la renovació pedagògica a Catalunya, farcida de moviments qualitatius, innovadors i destacats per l'escola catalana com Rosa Sensat, oblidar els grandíssims esforços que molts mestres de la meva edat hem fet per pujar a tots els carros de totes les reformes per tirar endavant... Treure'ns ajuts, recursos, augmentar-nos les ràtios, esperar que siguem xaiets conformistes que no direm res, parlar de mesures educatives sense concreció...només sacrifici pels docents, i prou.

I és que la realitat, per molt que tingui una llicenciatura en psicologia i hagi impartit matèries a la universitat, la realitat crua i dura, la coneixem nosaltres, els mestres de a peu, com ara jo. I encara que vostè digui que ha treballat en una escola, fa 20 anys no era el que és ara. El despatx i la política són llaminers, l'escola és dura. I consti que jo procuro deixar-m'hi la pell. I espero això de la conselleria d'educació. Llàstima. Una altra ocasió perduda.

Acabarem malament.

Ara, després, que ningú es queixi.

aprendre de tot a l'escola

2012-01-23T22:30:00.007+01:00

no tenim anxoves...però sardines sí!

segon pis de peix i sal gruixuda...

primeres anotacions del procés, i...si mireu bé com escriuen...estem contentes, només tenen set anys...ah!, i com que hem guardat peix sense salar, d'aquí no res, tot farà pudor, però d'això es tracta, que entenguin què vol dir conservar...ja només ens faltarà fer d'altres tipus de conserva i menjar d'aquí ben poc!

Qui no gaudeix a l'escola, és perquè no vol!

la tribu o l'estat

2012-01-22T13:00:00.002+01:00

Vagi per endavant, això és d'aquí

Un bocinet, per tal que ens entenguem, però em permeto aconsellar-vos la lectura.

"Si em permet la simplificació, ens cal passar d'un discurs per a la tribu a un discurs per a l'estat. La tribu parla català, veu TV3, escolta Catalunya Ràdio o RAC1 i, quan Òmnium toca el xiulet, va a la mani. La tribu s'ha enfortit amb els trenta anys de democràcia, ha guanyat consciència nacional, s'ha construït un univers simbòlic confortable. La tribu vota a les consultes, sap què va passar el 1714 i penja l'estelada al balcó. La tribu és puntcat. Fa 20 anys, la majoria de la tribu creia fermament en les possibilitats de l'autonomia per a la construcció nacional. Fa 10 anys, en començava a dubtar. Avui, la tribu ho té clar: té pressa, molta pressa."

El comparatiu i l'exemple, així com les dades, estan bé per entendre determinades situacions. Jo sóc de la tribu.

El problema tal com es desenvolupa després sembla clar. Covéncer els qui formen part de l'altra Catalunya. Malgrat tot, els de la tribu, necessitem quelcom més. Necessitem caps de la tribu que es creguin i actuïn segons els interessos bàsics de la seva gent, i en moments difícils, és quan els caps es fan, o no, creïbles.

Quan la gent de la tribu, tota, té el que cal per sobreviure, quan les necessitats bàsiques estan cobertes, (per tothom i sobretot pels més febles), quan dins la tribu regna un clima d'ajut mutu i d'actuació pel bé col·lectiu abans que pel bé individual, quan el cap i els seus consellers, (a la tribu, els savis del poble) no tenen interessos particulars (pel seu propi bé, només) i/o quan no els han venut a tribus alienes, que, sovint els poden garantir que, si es deixen segons quines condicions pel camí, els garanteixen la continuïtat del pal de manar. Ens entenem, oi?

Amb elements com aquests mai podrem garantir que la nostra tribu és model per a res, per a ningú. Amb elements com aquest, la nostra tribu és absolutament igual que qualsevol altra tribu. Perquè en moments de greus dificultats, una bona tribu és acollidora, generosa, i té cura dels seus, molta cura! Dels seus i dels que s'han acollit i integrat a la tribu. I els defensa i els protegeix, i no es ven. I mai, però mai, deixa els seus principis arraconats.

Mentre els porcs del madrid massacraven ...

2012-01-18T23:31:00.004+01:00

jo m'escarrassava massacrant el pollastre, les salsitxes i els bolets i he fet un rostit de collons!

Casumlamarequevaparir els merengues.

Vaja, els acòlits del sonat del Mourinyo.

Chop Suey. Relats Conjunts, 50 propostes.

2012-01-17T19:14:00.006+01:00

-I com és que no el deixes?

-No sé on anar, Rosa. Si torno a casa, el pare em dirà que la culpa és tota meva, que surto massa, que no fa per una dona casada sortir i conversar amb les amigues, que una dona ha de ser a sa casa...

-Escolta'm, per molt que t'hagis maquillat, la bufetada d'anit és veu de lluny. No pots seguir d'aquesta manera. Un dia et matarà.

-No, Rosa, si en el fons m'estima, ho sé. Però ell és d'un altre temps, només és gelosia, després ... després, quan se n'adona, se'n penedeix i m'omple de petons, m'afalaga, em fa regals. No veus quin abric tan bufó em va comprar la setmana passada?

-Però tu ets una dona lletrada, vas fer taquigrafia, et guanyaries la vida la mar de bé...i a més, sense fills, què t'obliga a viure amb algú com ell? És que no t'entenc, la veritat...

-Jo...vaja, hi ha coses, saps? Al llit...al llit m'omple, i... no sé, sé que m'estima, de veritat...

-Tu mateixa, però em sembla que, si no prens una decisió, acabaràs malament.

L'endemà, quan la Rosa la va trucar, ningú es va posar al telèfon. Cap de les dotze vegades. D'això, ja fa deu anys. Ara en tindria 35.

Spanistain (calla que si fos cert...)

2012-01-16T22:32:00.003+01:00

He escoltat alguns comentaris sobre aquest "sujetu" que em fan venir malsons, (pare de la constitució, un gran polític del segle XX, un impulsor de la "transició modèlica") que, mentre ric amb el Crackòvia, imagino el que alguns desitgen...calla que si l'espera...

(Perdoneu la foto macabra... formava part de l'acudit)

telegrama

2012-01-16T14:34:00.005+01:00

Per un atzar de lectura, he hagut d'explicar què és un telegrama a nens que han nascut amb el mòbil a la mà... una conversa surrealista, de veritat...

Ara, no els he ensenyat el que poso, sinó l'original. (Això és el que em ve al cap, quan sento les bajanades de l'indigne Fraga, EGD)

Em sembla que em miren com a una dona prehistòrica, em vénen ganes de fer sons estranys, picar pedres i pujar dalt d'un arbre...

encara la boira, (no pas la del meu cervell)

2012-01-15T09:55:00.002+01:00

i encara la boira, amagant allò indigne als ulls innocents

cercant la bellesa en un miratge de matí fred

mentre s'aixeca el dia i ens torna tots els colors

bellesa enganyosa quan aguaites de lluny

el poble petit que acull encara somnis càlids

entre flassades toves i matalassos vells

el camí no l'ha solcat el ramat, encara...

d'aquí poc, sortiran al camp que ha deixat marcir

la darrera collita, per no perdre tant

dormen els amos amb un son d'esglai

amb la porta tancada al correu que amenaça

ja ni surten a veure eixir el sol, entre les boires, eternes.

i qui es pot enfadar?

2012-01-14T15:38:00.001+01:00

Diu l'estimat Carles que no ensenyo les cartes no dient qui voto. Sí, Carles, he votat sempre els partits que em presentaven l'alternativa més a l'esquerra possible, més clar, la darrera vegada vaig votar "Des de baix" un partit petit amb una dona al capdavant.

Diu l'estimat "Porquet" que no es pot dir "et fots", que ens fotem tots, que hi ha qui creu en el missatge de CIU.

Evidentment, ho dic en sentit ampli, no que es fotin ells, ens fotem tots! Tots ens hem de fotre davant un govern que no sent cap vergonya de, amb l'excusa de dir la veritat, planejar i executar mesures que només fan de l'economia, la salut, l'ensenyament i el futur en general, un fet encara més insostenible.

Si no hi ha res més que retalls en tots els àmbits, mai de la vida l'economia remuntarà, no hi ha base sobre la que es pugui reactivar el consum ni la productivitat. Contraure encara més els serveis públics, evidentment només beneficia la gent que es poden permetre pagar per tot, i, suposant que estés bé pagar per tot, tornem a reblar el clau, la inmensa majoria no pot. Jo no puc. I bé que he pagat i molt per rebre sanitat i serveis públics, que els ho pago per endavant, coi!

Però el més fotut és que tot, però tot, està muntat per tal que siguin els sous "petits" els qui més queden impactats, la darrera amb l'augment de l'IRPF.

LLavors, no és just enfadar-se? Ens prometen que tindrem pacte fiscal, que Madrid no es farà amo dels nostres comptes, que mai pactaran amb un govern que vol fer de l'ensenyament una actuació anticontitucional, que vol centralitzar tot i acabar amb els "drets" de les comunitats autònomes (i mil exemples més) i... al cap de no res, tot són abaixades de cap al servei del govern central. No hi ha dret que un s'emprenyi?

vas votar CIU?

2012-01-14T11:29:00.002+01:00

Ho sento, però si tenies alguna esperança en aquests "hooligans" del país, només bons per mirar per la seva butxaca, ara, repeteixo, ho sento per tú, però...

Et fots, si ets independentista!

Et fots, si ets catalanista!

Et fots si esperaves quelcom de veritat en els seus missatges!

Emprenya't, au, si realment et queda quelcom de dignitat i estima cap al teu país!

Darrera animalada convergent, avui diuen que acceptaran un

control tècnic dels comptes per part del govern central!

encantada

2012-01-12T19:15:00.010+01:00

Al matí m'he hagut d'aturar, la boira era un xic espessa, però bonica...

Tot just despuntava el dia, però el tel lletós feia les coses més suaus, els arbres més delicats, l'herba més dolça...

A la tarda el sol ja es colgava, però encara un raig de claror feia decanar les ombres i lluir els arrossars que deixen ara podrir les tiges, així la terra s'adoba sola...

És que els "reis" em van dur una màquina de fer fotos... i un ebook (que no sé com va encara, llibre descarregat, llibre perdut!)

bressolet... (jocs pel temps actual)

2012-01-11T11:54:00.002+01:00

Fa dies que no dic res... però ara, preparant un mini projecte amb els nens, em ve de gust ensenyar-vos a progressar en un joc universal, si us ve de gust! Resulta que el món és ple de variacions del joc de fils, i té variants individuals, en parella i en grups! Ideal per ara...

La cirereta (guinda) la posa el Guindos

2012-01-04T21:53:00.003+01:00

ESTEU PREPARATS? SI? ESTEU ASSEGUTS? Vinga la bomba!

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anunciat que al març s'aprovarà una llei per tutelar els comptes de les comunitats. Per a que una comunitat aprovi el seu pressupost necessitarà l'autorització prèvia de l'Estat. Així ho ha explicat el ministre en una entrevista publicada a la web del Financial Times.

La nova llei "establirà estrictres instruments de control sobre els pressupostos de les regions", afirma De Guindos a l'entrevista. "Seran controls a priori. Abans d'aprovar els pressupostos hauran de rebre la llum verda del govern central".

si s'ha de ser burro...

2012-01-04T00:09:00.002+01:00

Encara que sigui d'UGT, i que els nostres sindicats siguin una mica molt aigualits, avui, el Sr Álvarez diu:

"Para Josep Maria Álvarez retener el IRPF de una cosa que no has pagado es un delito que lo han solucionado con un crédito al 6% de interés" (extret d'aquí)

O sigui, que a més de haver de pagar com està manat, el molt babau, s'haurà de gastar el que suposadament volia estalviar pagant interessos... Clar que, el que ens anem acostumant que, aquest govern dels millors, té un cap que parla com qui fa teatre, amb una dialèctica curosa, i té al darrera una colla de babaus, que "paqué"! Desde les despese inútils per regular el PIRMI, a la darrera barrabassada de dir que segons les situacions econòmiques personals, pagarem o no un euro per recepta, n'hi ha per sucar pa! Quant hauran d'invertir en hores i personar per poder esbrinar qui cobra què en cada moment? I, com sempre, els fotuts serem els qui tenim una nòmina controlada mensualment, els qui no podem (ni volem) fotre ningú amb negocis bruts o caler negre.

Au, va, aneu a la mina a pencar, allà podreu fer servir un pèndol per "si l'encerto l'endevino", colla d'ineptes!

I per cert, un dia d'aquests, quan no pugui més, us explicaré com va pujar en la seva cursa cap al poder la senyora Rigau...(és que la coneixia)

on anirem a parar...

2012-01-03T09:39:00.000+01:00

Després de molt mastegar la meva terrible venjança, em posaré "borde" si segueixen així i potser, ja veurem, potser jo també llançaré una proposta semblant, quasi bessona, a la del copagament o euro per recepta (que és recopagament, jo pago un % important per la meva medicació)

Bé, on anava. Congelats els nostres sous des del temps de la picor, apujant-se després un misèrrim 2,5%, i recongelats altra vegada, afegint l'aplicació de les retallades i sota amenaça de més retall, em sembla que faré un crida. El temps que dedico a l'escola i als nens no em reca gens, sabeu que m'agrada.

Però puc tocar el voraviu si demano un euro simbòlic per correcció de determinats paquets, és a dir, tota la feina que m'enduc a casa, que us asseguro que és molta.

Puc tocar el voraviu si demano un euro per cada unitat de programació que he de revisar, refer, actualitzar i adequar a les individualitats, cosa que també he de fer a casa.

Puc demanar un altre euro per totes i cadascuna de les hores que m'estic barallant amb el programari que no funciona. Tot plegat multiplicat per 26 alumnes, és un "pico", oi?

Què, per demanar que no quedi, no? Si no ens espavilem, arribarà el dia que haurem de pagar per poder treballar!

desitgem-nos...

2011-12-31T17:16:00.004+01:00

que siguem rics en anhels de canvi,

que tinguem dolls de salut i companyia,

que recuperem el valor de ser més que no pas de tenir

que si som, sabrem lluitar, sabrem aixecar-nos, sabrem defensar-nos

que si som, podem mirar-nos als ulls sense vergonya, amb el cor tranquil...

jo sempre he cregut que el temps (curt o llarg), posa tothom al seu lloc...

aquests que ara ens humilien, ens aixafen, ens esclavitzen, trobaran més del que han sembrat, més ràbia, més misèria, més càstig, més soledat...

que ens acompanyin els qui estimem,

que cada dia trobem un petit bri d'esperança en la pròpia força,

que no ens falti l'amor!

I CAMINEM PER PODER SER, I VOLEM SER PER CAMINAR! BON FUTUR!

un darrera pregunta abans de demà

2011-12-30T22:50:00.003+01:00

Em sembla de conya que hi hagi imputació pel sr Urdangarín. Trobo que és de calaix allò de que "qui la fa la paga", però, algú em podria dir qui agombola tant i tant bé sota l'ala el sr Millet, que encara corre tan ample sense que ningú faci res per posar-lo al seu lloc, a la garjola?

Com pot ser que es vagi sabent més del Sr Camps i els seus "xanxullos" i els catalanets ens hàgim d'empassar amb patates el cas Millet Montull? Quina mà hi ha al darrera? Potser la de les tisores?

"els de l'orient no roben coses a la gent"

2011-12-29T09:05:00.002+01:00

encara que soni a costum carrincló, no m'he sabut tancar a pany i clau, he hagut de sortir, pensar els detalls, i el dia que el rei feia veure que passava comptes, jo comptava el que podia estalviar, però sense perdre el detall de comprar allò que sé que els il·lusiona, o el que els cal, els he fet esperar per aquests dies...

són grans, i encara volen saber quina sorpresa els reservo...

tan grans, i encara esperen el matí de reis... amb les quatre barres i la falç i el martell pintats amb tippex o rascats al taulell de fusta on de més petits feien els deures...

tan grans, i la il·lusió dels reis no els la treu ningú, i això que saben que els caurà allò que necessiten...

és ben maco ser mare, també per això, quan fins per un parell de mitjons tens una abraçada!

(el que em fot és que, a casa meva, el proveidor reial només sóc jo, casumlolla...)

encara sobre el tió...

2011-12-27T12:54:00.003+01:00

Un amic m'ha enviat una pel·licula casolana dels nens d'una escola fent cagar el tió.

La impressió d'avui hauré de servar-la, ben guardadeta per si de cas se m'acut enfadar-me quan fem cagar el tió a l'escola. I també per d'altres moments.

Imatge: rotllana de nens, repartiment de pals, un tionet damunt d'una taula.

Acció: mestres i famílies col·laboradores intentant silenciar un xic la trepa per poder iniciar el cant.

Imatge paral·lela: Ulls oberts i boca riallera (però alhora pareix que són depredadors a punt d'encalçar la presa), bastó ben agafat i amunt (amunt les armes)

Acció: Comença la cançó, comencen les garrotades.

Imatge paral·lela: Abraonament agressiu d'una munió de braços i mans armats de garrot damunt la soca que tremola inestable.

Acció: Les mestres es pregunten si ja hi ha cagarada, els nens es llancen estirant la roba, la manta i, uns damunt dels altres, estiren els paquets corrent aquí i allà per estripar els papers d'embolcall.

Imatge paral·lela: Dues criatures s'esbatussen estirant el mateix paquet.

Imatge per la història: Mentre hi ha un desgabell general (com en tota cagada col·lectiva de tió), un infant seu sol al costat de la paret, guaitant atònit l'espectacle, però la càmera no s'acosta prou per esbrinar l'autèntica expressió dels seus ulls. Sorpresa? Disgust? Tristesa? Espectació? Paciència infinita?

Podríem dir que, en segons quins moments, la naturalesa de l'espècie humana ja es pot percebre?

el meu tió...

2011-12-24T15:44:00.003+01:00

Deixa per vosaltres, que sempre sou a prop, moltes abraçades, petons, desig d'un futur amable, salut i feina, i caliu d'amics i família.

Deixa un munt de carbó i cagarades de veritat, per tota la "gentussa", els malànimes, els lladregots que ens governen, així se'ls endugui la tramuntana i els deixi a l'Antàrtida, on el seu cor de gel ajudarà a minvar l'escalfament global.

Salut, sort i pau a la bona gent!

Independència, és el somni, justícia és el camí, fermesa és la recepta, voluntat és el tarannà i l'actitud. Això pel 2012?

enfeinats, però amb un xic d'il·lusió per encomanar

2011-12-20T19:37:00.004+01:00

Des de l'escola, manllevant una màquina per fer alguna foto, feinejant per aconseguir acabar-ho tot, em ve de gust desitjar-vos un futur un xic més dolç, un sac d'esperança, un doll de salut, un sac de felicitats petites, d'aquelles que fan goig de compartir, com aquestes que us mostro.

Verità? Relats Conjunts

2011-12-18T23:27:00.002+01:00

-Nuriiiiiiiiiiiiiiiii! No m'estiris la mà!
-Jo? A mi què coi m'expliques, jo toco pedra!
-No m'espantis, no m'espantis, deixa'm la mà, vaaaaa!
-Però si això és buit, ben buit!
-Que no, coi, que algú m'estira la mà!
-Va, no facis el burro i entrem a veure els mosaics de terra...
-Però...però si no puc treure la mà! M'estiren, coi!

La Nuri se'n va, entra enriolada pensant que li prenc el pèl.
Llavors, sento una veu coneguda...

-Senyora, sisplau, treguim d'aquí, prometo no retallar cap més partida dels presupostos! Prometo complir el que vam prometre, prometo...

Foto estrebada a la meva mà, sota risc de perdre-la. No em fotran més. Si algú se'l creu, que vagi a buscar-lo.

plego

2011-12-16T13:21:00.002+01:00

Només una cosa a dir.

Em sento utilitzada, menyspreada, menystinguda, i suposo que molts es senten igual que jo.

No em sentireu dir res més de cap d'aquests pocasoltes, ja s'ho poden ben fer i amanir, si em toca mirar de sobreviure, això faré. Entenc cada vegada més la ràbia i la sensació d'impotència que porta a segons quin tipus d'actuacions agressives. Anem directes a l'abisme, com es refarà res si no hi ha certa possibilitat de gastar? A més atur menys ingressos, menys recapte per donar serveis, per tant, al final, ens demanaran que treballem de franc, si només compten amb els diners que ens roben dels sous.

Vaga general sense serveis mínims, ja. Potser si els portem al caos, renaixerà quelcom d'entre les runes.

tallafocs

2011-12-13T21:02:00.003+01:00

Fa anys, uns quants, tot estudiant aspectes relacionats entre política i societat, recordo especialment una crítica ferotge adreçada als governs en general.
Explicava, així a grosso modo, com any rere anys han hagut de néixer les ONG’S, poseu-li el nom que sigui, per contrarestar en la mesura del possible, els dèficits, els greuges, que contrauen els governs amb els seus “governats”.

Posicionat l’estudi en una base antropològica, feia una comparació entre societats antigues i actuals. Si quelcom caracteritza les polítiques adreçades a la protecció del poble, a la cura que deuria tenir en els dos darrers segles quan les bases impositives sobre els sous s’han extès de manera global en les societats occidentals, és l’abandó progressiu de la solidaritat cap als més desfavorits per qualsevol raó.

En aquest sentit, gosaven “criticar” les organitzacions no governamentals d’ajut sense ànim de lucre. Llavors em va xocar, i em va fer pensar.
“Mentre vagin proliferant aquests ajuts, els governs es desentendran cada vegada més de les poblacions en perill o en exclusió social”...”És una aberració que els membres de qualsevol societat que compleixen amb les seves obligacions, paguen impostos, col·laboren al manteniment de l’estatus dels polítics, hagin de ser colpits per les imatges de penúria i compleixin el servei que, de fet, ha de fer l’estat. Així l'estat (els estats) deixen en mans de "la bona fe" una de les seves primeres funcions i obligacions”

Es ben cert. Un s’adona que, qualsevol iniciativa pensada i mantinguda en petites organitzacions que s’estenen a base de voluntariat, estan carregades de tasques que hauria de resoldre el govern, qualsevol govern.

Quan tinguem un altíssim percentatge d’aturats, quan els qui encara cotitzem ja no hi siguem o hàgim de “cobrar”, qui es farà càrrec de pagar els serveis bàsics? Ens diuen que no podrà ser. D’acord, doncs tombem la truita. Si no podran, deixem ja de pagar ara. Si algú en sap la recepta, jo em poso al capdavant per liderar la campanya.

mireu on he anat a parar...

2011-12-07T21:33:00.003+01:00

Aquests dies toca parlar del Nadal. Per no fer la cosa pesada, resumeixo, avui un m'ha fet una pregunta que mai cap nen m'havia fet,

-Roser, quan va morir Josep? (sant Josep, és clar...)

-... ni idea, ja ho buscaré, cas que ho trobi! És que mira, aquestes històries sembla que les van escriure diferents persones i hi ha diferents versions (he sortit per on he pogut)

-I Maria?

-...doncs tampoc ho sé! Em sap greu, però ara no us puc contestar, ja esbrinaré el que pugui! Apa, aquí teniu un mandala preciós per pintar i relaxar-nos i estar un xic tranquils quan acabeu de fer la postal per regalar als petits de P-5!

Jo que arribo, i em poso a la Viquipèdia (ja sé, mal fet, però què voleu) i he anat a parar a aquí (després d'esbrinar que tampoc hi ha dades fiables i molts interrogants).

Síndrome de Sant Josep
La síndrome de Sant Josep, tot i no ser una veritable síndrome reconeguda pels sociòlegs, és el nom que alguns homes posen al seu sentiment personal de poc protagonisme a la família, en especial comparat amb la mare i el fill, en esdeveniments com l'embaràs, el part, el postpart, la lactància i la cria del nadó o nen. Com al cas bíblic de la parella formada per la verge Maria i Sant Josep, amb el seu fill Jesús, senten que se'ls tracta injustament com a personatges secundaris.
Aquests homes senten la seva masculinitat minvada per aquest fet i se senten agredits per propostes sensibles al paper de les dones a la maternitat i en general al seu paper a la societat. Per exemple, els molesta que el Ministeri d'Igualtat espanyol consideri que el paper de la ventafocs del conte mostri una dona passiva que espera que un príncep blau la salvi, i se senten ofesos devant de la proposta d'alternatives (que algunes persones podrien jutjar de menys masclistes, més modernes, etc.) a les quals, per exemple, si ella es queda amb el príncep és per que hi té interès amorós, però que ella és capaç de refer i salvar la seva vida sense passar per ell.

Apa, una cosa més que sé!

treballant... i estimant.

2011-12-03T12:28:00.003+01:00

Desembre i Nadal. Fins els nens estan encomanats de poca alegria. Noto, veig i em transmeten quelcom que tots sentim, una mena d'angoixa sense fre que ens va refredant poc a poc més que no pas el temps...

Canalitzo tant com puc o tant com sé aquesta mena de malestar, miro que entenguin què vol dir això que ells diuen "diu la mama que hi ha crisi", és l'única paraula que saben quan parlem del sentit dels dies de trobar-nos per l'àpat de Nadal.

Us enganyaria si us digués que no m'alegra que entenguin que els regals no fan la festa. Això m'agrada, sí, que sàpiguen explicar l'alegria com un sentiment que ens ha d'eixir de dins, si aconseguim ser gent de pau, de companyonia. I bé que ho van mostrar el primer dia de desembre, quan tots junts, sense preguntar-se, van decidir que la primera finestreta l'obrís el nostre M. alegrant-se del seu progrés. Fins i tot van picar de mans espontàniament.

Malgrat tot, no és una espera com la d'altres anys, què voleu, ells també ho noten. Ni tan sols hi ha fal·lera per guarnir la classe, i en canvi, hi ha moltes més demandes d'abraçades, acostaments i petons.

D'això en tinc un pou sense fons per regalar, i ells a mi.

de falsedats...

2011-12-02T18:55:00.002+01:00

quina manera de fer el saberut, enganyant y remenant l'olla..., senyor Mas,

l'acuso de falses promeses, de tracte sexista a la sra Terribas, "sí, dona, no dona...) de prendre's l'entrevista com si expliqués les beceroles a una alumna desaventatjada o curta de gambals...

l'acuso de pactar amb el PP sense cap vergonya, de no complir ni voler parlar de referèndums, independència ni tan sols fiscalitat...

l'acuso de declarar-se sotmès "a Espanya", de dir que els diners ens els han de donar ells, quan són els nostres...

l'acuso de ser miserable quan parla del seu sou i del que ha perdut, com si els seus ingresos es poguessin comparar als del treballador de a peu...

l'acuso d'haver menjat (llegiu cobrat) a la nostra salut en els banquets organitzats pels seus amiguets i fer-nos pagar el compte als altres...

el Gran Recapte

2011-11-29T19:24:00.003+01:00

La campanya del Gran Recapte ja supera les 700 tones d'aliments per als més necessitats

Els únics que encara saben què és això de ser solidari, els més senzills, els que són capaços de, paquetet a paquetet, recaptar gairebé 800 tones d'aliments!

Ja m'agradaria a mi saber què serien capaços d'aconseguir pels necessitats aquests porcassos que, oh! ai las!ara se'ls acudeix dir que potser fóra bo obligar segons qui a pagar una assegurança privada...

Volíeu un govern convergent i de dretes? Apa! Aquí el teniu!

quina pau...

2011-11-29T12:27:00.002+01:00

m'estic barallant amb el programa per fer informes, sóc a classe...

ells estan molt engrescats fent unes lilaines per guarnir fulls, i jo provo i provo d'entrar al programa... no hi ha manera, em diu que miri si tinc connexió a d'altres llocs! i tant, uns segon és sufucient per saber que entro a qualsevol lloc web...

em volen tots, menys els programa dels informes, quina pau, els faré a mà, que així és com m'agrada!

calla que em criden...

puc constatar que...

2011-11-28T22:30:00.002+01:00

si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, però ben d'hora (si més no això em passa a mi)...

només em surten dies molt més llargs per rumiar i no sortir-me'n

(i gasto més trankimazins)

ai...

i per postres, s'acosta Nadal...

aiaiai...

Tamir (pels "Contes divers")

2011-11-27T13:21:00.002+01:00

En Tamir és un nen especial. Camina sol, mira qui sap on, i, si fos company teu a l’escola, et costaria de parlar amb ell de futbol o de cromos. De fet, ni tan sols li agraden aquestes xapes arrodonides que feu saltar a cops i que us fan asseure a l’hora del pati enlloc de córrer i fer danses enjogassades tot voleiant com abans feien els infants.
T’explico aquest conte, perquè entenguis que no hi ha cap nen igual però sí que teniu coses en comú. Tots els nens del món sabeu entendre els animalons.
El dia que al Tamir el reis li van deixar un ocell dins d’una gàbia enorme, amb la porta oberta, els ulls se li van fer grossos primer, de la sorpresa, després xics pel somriure gran que li va transformar la cara.
Si vols parlar amb en Tamir, pregunta-li pel seu ocell. Veuràs!

Pel blog Contes divers

caçar bolets

2011-11-26T16:54:00.002+01:00

Quin goig, quan un gosa anar a muntanya i troba un cistell de bolets...senyor, i com s'espassa la mala llet mentre va venint el mal de ronyons d'anar de quatre grapes, aixecant el llistó i buscant bonyets entre la molsa, amb cura, per trobar els botons daurats...o no, que encara ha fet poc sol...

el cistell de sota no és el nostre, ja sabeu que vaig negar la màquina, però és ben igual que el que hem collit!

Això sí, hi he anat d'aprenenta amb una dona que en sap un munt, jo hi havia anat poques vegades i és una feina pendent que tinc per ensenyar als meus fills!

Dec haver tingut la sort dels babaus, n'he trobat molts i alguns ben amagadets.

moments que no penses res, només allò que la terra t'ofereix com a regal. No cal que us expliqui quin dinar hem fet, oi?

Carta oberta al "nostre govern"

2011-11-24T20:56:00.003+01:00

Benvolguts,

De fet, això de benvolguts, es un eufemisme. Sabeu que no us hi considero ni us tinc per benvolguts, ni per benvinguts ni per bentrobats, més aviat just al contrari.

Voldria recordar-vos, gats vells com sou, que en èpoques llunyanes, us movíeu en cercles que defensaven els drets democràtics d'un poble oprimit. Alguns, fins i tot vau tastar les porres i vau córrer davant dels grisos. Sé que això no val per a tots, que molts sou fills de famílies benestants i, que malgrat els eixelebrats moments de juventud de sang calenta, teníeu els papàs al darrera que us cobrien les esquenes. Bé, deixem-ho que tots ens fem grans i molts vau gaudir de bones escoles i estudis a l'estranger, també pagats pels papàs. Tornats a casa, el món de la política us va atreure, agombolats i lloats per l'aura de qui ha lluitat contra el franquisme. I no us heu aturat fins ser on sou.

Jo, humilment, només voldria recordar-vos que, frec a frec, en les lluites, teníeu fills d'obrers, gent de poca pela que si estudiaven, ni tan lluny ni tan bé, era gràcies a les "beques", donat que els nostres pares no ens podien pagar res més. (Jo en sóc una) Arribats a l'edat del primer treball, ens vam agafar al que hi havia, amb la dèria de ser independents i tenir un sou, que, a alguns ens va permetre anar-nos formant, poc a poquet. I d'això hem viscut. I hem seguit enyorant lluites i empassant angoixes i treballant, tant o més que vosaltres, i seguim sense ser ningú de renom.

Però tenim cor i sentiments, i sentit de justícia. I sabem el que hem lluitat i patit. I no ho oblidem.

Vosaltres sí, heu oblidat el que us fa persones de bé.

Amb quina cara mirareu els avis, els vellets que no tenen qui els cuidi?

Quins ulls fareu davant d'algú que, ai las!, no es pot pagar una residència privada i només espera la caritat d'un voluntari cuidador?

Amb quina cara mirareu als ulls dels nens que es queden a les portes de tot sense poder anar més enllà per manca de suports?

Amb quina cara mirareu aquestes properes festes els qui rebusquen entre les escombraries el menjar llençat?

Vosaltres, gairebé tots creients, en qui creieu? Anireu a missa del gall, abaixareu el cap i pregareu pels pobres?

A veure si aquest bocí de llum us recorda que hi ha persones que no viuen de paraules ni de promeses, i que els heu enganyat a tots. I que hi haurà qui plorarà per la vostra ànima miserable.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tant pobres com som -

Jesus ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i desprès de mirar-nos

es posarà a plorar.

Una obra efímera Relats Conjunts.

2011-11-23T18:56:00.001+01:00

Es tractava d’aconseguir una mena d’ésser amb personalitat pròpia, i calia, això sí, prendre un xic de cadascun dels proveïdors. Els inventors de l’ésser global hi van posar els fonaments. O així ens ho van vendre.Tampoc es va esbrinar gaire si aquella aparença ferma de la base responia a una fortalesa real, o tenia corcs per dins.

El cas és que cadascú hi va posar un pessic del que tenia. Digueu-me malpensat, però el repartiment era desigual. El producte final semblava, però, prou aconseguit.
De fet tenia tota una aparença reconeixible. Els del sud hi veien els seus raïms, les seves carbasses, les avellanes i la flor de tarongina,fruit d’un gran esforç. Castanyes i cereals a repartir, tubercles, vinguts d’algun dels aspirants a socis i per guarnir, precioses fulles posades per membres de ple dret, per acabar d’aconseguir un producte curull de promeses.
Repeteixo, per no caure en enganys, el més fresc, allò sucós, era força meridional.

Passada la primera i emocionant festa de la globalització, allò més fresc, fruit de la terra, i de grans sacrificis, es va anar marcint, en no trobar tota la sava desitjable de la soca que havia fet promesa ferma de suport. Malpensats deien, que de fet, la soca s’havia fet de sota mà amb productes de rebuig, comprats a preu de “saldo”.

Però el cas és que, malgrat no donar gaire, més mirant per sí mateixa i poder dir que com a ferma base aguantava alguna cosa, la soca seguia xuclant, i xuclant i xuclant i en poc temps, l’obra s’anava escolant feta suc llefiscós i pudent, i els amos de la soca reclamaven cada dia la seva ració de producte fresc i net. Acabeu la història com més us plagui.

el govern dels voltors

2011-11-22T19:04:00.002+01:00

com una carronyaire, s'abraona sobre els únics amb qui s'atreveix, ara en tenim dos, un allà al centre de la pell de brau, que ja l'ha lloat, -oh, sí, que bé ho fa el senyor Mas!- i espera delerós tenir el poder per seguir el model del seu amic català.

tenim un govern de voltors, sembla que aviat arribarà el moment d'emigrar, els nostres fills, si volen viure, hauran de fer les amèriques...del sud, Europa està podrida, i governada per podrits.

l'endemà de la debacle

2011-11-21T21:21:00.003+01:00

Això no ho entenc,

CiU : 16 escons vots 1.014.263 perct. vots 4.17%
IU-LV: 11 escons vots 1.680.810 perct. vots 6.92%

Això em consola,

Sense comptar els vots emesos i vàlids que no han anat al PP, que són una bona colla, més de 12 milions, no tot és blau, i sinó, mireu el recompte d'abstenció i vots nuls i en blanc:

9.710.775 abstenció
+ 317.386
+ 333.095 nuls i en blanc
__________
10.361.256 versus 10.830.693, vots que ha obtingut el PP. Uix! de poc, si sortiu de casa, vés a saber...

Més de 12 milions, més els més de 10 milions que no han votat PP, són molta majoria, oi? Mobilitzem-nos, jollons!
No, no sóc idiota, sé que el resultat final serà el mateix, però, si més no, resistència!

O sigui, a què esperen els més de 10 milions de persones a dir la seva, sigui quina sigui la seva? Tothom i totadona (que deia en ZincPiritione) sap que els peperus voten sempre, que els convergents també, i els petits petits, ens hem conscienciat força. Aquests gandulots apoltronats, ens podrien donar un cop de vot, no?

I això em fot d'una mala llet que...

"La Iglesia ya ha dado su bendición al PP por su victoria. Lo ha hecho a través del presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, quien ha ofrecido su "apoyo espiritual" a Rajoy "en estos tiempos difíciles

.... A su juicio, las consecuencias son "la corrupción política y económica, la codicia, la búsqueda del propio interés a toda costa, el menosprecio de la vida humana mediante políticas y conductas abortistas y antinatalistas, la desproporción y la disolución institucional del matrimonio y de la familia, la instrumentalización y el deterioro de la educación". "Todo ello no puede conducir más que a situaciones sociales y económicas muy delicadas", ha agregado."

Rouco dixit. No podem seguir així de cap manera. Entro en període de reflexió. Alguna cosa se'ns ha d'acudir per sobreviure.

la mare que ...

2011-11-20T22:01:00.002+01:00

entenc

res

(però diu que la gent té el que es mereix, ens agraden les retallades socials, ens agraden els lladres i monopolistes, ens agrada que ens putegin...)

fatal, per la gent normal... (dedicat als fantasmes d'avui)

2011-11-20T12:37:00.003+01:00

Però igualment mai entendràs el què és anar comptant els anys

Esperant la solució, que s'emporti tanta por

Però tu mai viuràs com viuen els altres

Ni patiràs com pateix la gent normal

Mai entendràs el fracàs dels altres,

mai comprendràs com els somnis

se'ns van quedant en riure i beure, i anar tirant...

(i patint i plorant, i seguir lluitant,

tot i que les esperances s'esvaeixen

en un núvol de mercats,

irreals, fets per gent que no és normal,

que s'alcen i ens escanyen a nosaltres,

que només voldríem ser gent bona,

i viure normal, només normal...)

que viva Méjico!

2011-11-19T22:09:00.003+01:00

què s'ha de dir? sort que no l'han convidat els taurins, que aquest, per un vot, es fot al cap la montera...
els mexicans sí que són benvinguts? està fent tasques d'integració? ara sí que hi cabem tots? només de veure les animalades que es poden fer per un ministeri em moro de fàstic.
no fan res més qu el'idiota en els moments més durs dels darrers 20 anys... però, què vols, de fet a ells tan se'ls en fot, per ells no canviarà res...
amb quina cara mires els pobres, Duran?

ho faré així...

2011-11-18T19:37:00.002+01:00

un gra no fa graner, però ajuda el moliner...

el meu vot potser no serà gaire significatiu però anirà el màxim possible cap a l'esquerra, serà roig i anticapitalista...

el meu vot (SOS)

2011-11-17T19:21:00.002+01:00

Ara, que mana el canibalisme, a qui votaré?
S'admenten suggeriments, que l'única cosa que tinc clara és que hem d'anar a votar (vaja, si és que no es fa una convocatòria massiva al feisbuc, o al twitter i no vota ningú, però ningú!)

a classe

2011-11-16T21:55:00.003+01:00

prenyat el cel
saó segura pels propers jorns
encara plou...

dins, la mainada
pensa en cargols, mentre dibuixen
una caseta i un sol rodó

on són els núvols?
diu la mestressa, mirant el full...
-els té la bruixa dins el sarró!

cares de l'aigua

2011-11-15T20:59:00.002+01:00

plou i encara més que vol
que plogui la vella teulada
per presumir de teula enllustrada

plora el cel, sense consol
degoters per les esquerdes
s’esmuny dins un humit dol

dins, darrera el vidre vell
-que fa un tel d’un gris confòs-
el vell que pateix pel tros
canta amb l’aigua un cant novell

subordinacions

2011-11-14T20:52:00.002+01:00

Sóc una subordinada d'uns subordinats que al seu torn també són subordinats d'uns subordinadors, però ep!!!

La gran diferència rau en què,

-tot i que em demanen que la meva actuació sigui de subordinació, jo puc insubordinar-me.

-els de més amunt són subordinats submisos, (es creuen el que els han posat al cervell que es resumeix dient ens han deixat la caixa buida) per tant, res faran per mi.

-al seu torn, els de més amunt encara són subordinats fidels dels grans subordinadors, que els han fidelitzat, senzillament, comprant-los. No hi ha ningú més fidel que aquell que rep favors i/o li tapen les vergonyes.

(les formes i maneres de compra són variades i incomptables, des de amagar fraus, protegir els grans lladres, governar els mitjans de comunicació...fins a tapar els seus pecats de llatrocini, corrupció i mentre es passegen tan amples)

A veure, serem capaços de insubordinar-nos? És fàcil, o vot al petit o vot nul, el blanc no val! Res de vot útil, sisplau, posem-nos d'acord i votem els partits que neixen, els menys corromputs, els qui ens són més propers. Sobretot, si hi ha ales pel mig, no són àngels, recordem-ho, van disfressats, xacals amb pell d'ovella...blava, encara que els blaus, aquí, senyoregen senyeres disfressades, també.

pertorbacions (i el raig de sol de la Montse)

2011-11-13T21:46:00.003+01:00

... i és que escric això escoltant el temps...

diu que les pertorbacions ens escombraran de dalt a baix i d'esquerra a dreta, i jo em pregunto, encara més?

decididament, l'ésser humà és d'una complexitat inabastable

a casa les pertorbacions també arriben, i de la pitjor manera, ai, els amors tendres, quin patiment...

sort que avui, el sol m'ha visitat, des del seu mar, la Montse/Arare, ha vingut al meu troç de poble i m'ha dut el seu somriure i la seva càlida, entranyable abraçada, com si ens coneixéssim de tota la vida, sort d'aquest regal... i un de propina en forma de llibre...

ens hem promés xerrades, i és que els camins de la vida són inescrutables, i de vegades ajunten persones amb trucs de màgia!

tal com ho sento (2)

2011-11-13T11:37:00.002+01:00

El problema és que el 90% dels qui posen la cara pel partit al qual serveixen, en allò que volem sentir diuen mentides, (ops! no diuen res), o fan servir frases completament buides de contingut,

“Diga’m només sí, i mai et deixaré, mai et sentiràs sol, sempre em tindràs al costat, sense condicions, només diga’m sí, i seré amb tu tota la vida...”
(com aquells de Movistar... excuseu-me un moment, he de vomitar)

L’altre problema és que el que a nosaltres ens treu de mare, és el que agrada a molts. I aquí, amics, amb la llei del més fort hem xocat...

Si voleu dormir, no llegiu els diaris, no escolteu les declaracions dels brivalls, pixatinters, bergants, brètols, cretins, cucs miserables, escurçons, esgarriacries, gàngsters, mercenaris, paràsits, bandarres, bandits, bàrbars, carteristes, cataplasmes, colla de sapastres, escampafems, contrabandistes, filibusters renegats, traïdors, trinxeraires, tombatruites, pirates d'asfalt, piròmans, pocavergonyes, saltataulells, sàtrapes, vàndals, viviseccionistes...

(gràcies al capità Haddock i a Coca de Recapte pel recull que tinc desat a l'ordinador)

Tal com ho sento (1)

2011-11-12T12:16:00.003+01:00

Es deuen pensar que som imbècils, o que tenim un tros de suro per cervell.
Algun deu parlar per si mateix o repeteix un mantra a veure si acaba per creure-se’l. L’altra repeteix sense parar unes dades que deuen ser certes, però que ara no valen.
Els més “polítics” en el pitjor dels sentits de la paraula, els venedors de fum, els primers en el rànking (com collons es deu escriure això?) de l’estupidesa política, repeteixen ad infinitum que tenen la recepta, o pitjor encara, que donaran feina als cinc milions de persones que no en tenen.
Com gosen posar una frase com aquesta a la seva boca sense vomitar? Es pot dir una mentida tan grossa i que no et creixi el nas fins a la Xina?
N’hi ha dos que es poden escoltar, i, que si no sabéssim que tenen les mans lligades, ens farien il·lusió. Dos que, des del convenciment i segurament la bona fe, encara creuen que es pot capgirar el món. Aquests són els que em fan més pena, sí, ho dic de cor. Això ho dic mirant l’escenari, compte, no pas la realitat refotuda que ens aixafa.

Europa és un llast, un engany inventat per fer la competència a les, en aquell temps, potències que feien por. Europa com a unicitat no existeix, va ser un invent fet a mida per competir, agombolat pels ara semidéus alemanys, que sembla que tot ho fan bé, que són l’exemple a seguir. Hitler no va conquerir Europa per fer-la un ens feixista, però l’Alemanya de la Merkel ho va fent, poc a poquet, tots al seu servei. Controla els diners i els governs, ensorra governs triats (teòricament) en democràcia, polítics amb bona fe i d’altres amb mala fe. Però els ensorra. I tot amb el capcot dels economistes, o, sí, sí, senyora, i anem rebent hòstia darrera hòstia i perdent pel camí el fruit de molta feina individual o col·lectiva. L´imaginari de la por l´han jugat molt bé i cada dia el perfeccionen.

La veritat, ara és que som serfs, tant li fa ser-ho d’Espanya com d’Alemanya. Entitats supranacionals europees no manen si Merkel s’hi oposa, i al seu torn, ella les empra per poder seguir eixugant els propis forats i reomplir les arques.

Sí, seguim tenint un somni, la independència. I cal seguir somiant i treballant pel somni, no pels altres. Catalunya pot ser diferent? Segur que millor que ara. Ens plantarem amb la Merkel? Reconeixerem els enemics ? Tasca difícil...

veritats incòmodes

2011-11-10T23:49:00.002+01:00

i videos electorals retirats...

ah, però...que no passaran cada vegada més "ACCIDENTS" d'aquesta mena?

si tanquen els CAP, si tanquen plantes, si retallen personal, operacions i serveis, no m'estranya la broma del Buenafuente d'ahir "el meu nebot de 10 anys (+ o -) ja s'ha apuntat a la llista d'espera per operar-se de la pròstata, així assegurem la jugada...

i, de totes passades, els videos que passen sobre els catalans, no es censuren? les paraules barroeres i miserables del sr Duran, no es censuren? el seu comentari homòfob (els homosexuals tenen dret a anar al psiquiatre!), això no es censura?

au, home, a pastar fang, només tenen la pell fina per segons què...

Ens en falten milers com ella (homenatge Montserrat Roig)

2011-11-10T09:28:00.002+01:00

Si poguessis tornar, bonica... Tenim més roba que mai per rentar, a munts i gavadals, i menys sabó que mai per rentar...ja m'entens, oi?

Potser per l'edat, em va colpir molt la seva mort.

Potser per ser una persona d'una enorme vàlua social, política, professional, d'intel·ligència pràctica i compromesa, sabia que perdíem una persona important, molt important per Catalunya, per les dones, pel truc a la porta del pensament que oferia en cadascun dels seus articles. Dels llibres, ja en parlaran d'altres.

A mi, personalment, em queda el record de la seva valentia, el seu pensament profundament lluitador, crític i de dona d'esquerres compromesa amb el país i la seva gent. I amb el feminisme.

Molts la duem al cor i la veiem com aquella amb qui voldríem semblar-nos ni que fos una mica. Ella es va tancar quan calia. Nosaltres, hem de sortir al carrer. Tots. Ara, ella seria al davant.

Us deixo una mostra!

"Som una ganga. Vet-ho aquí. El missatge de la colònia ha descobert la mare dels ous. Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç! encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més.

Som d'una sensualitat arrabassadora, però doneu-nos temps, que hem de ficar les criatures al llit. Som independents, perquè aquell trinxeraire, que ara viu amb una joveneta, badoca i condescendent, no afluixa calés ni que el matin. Som cultes, això sí, perquè encara ens prenem seriosament el que han escrit, compost, pintat i pensat, sí, pensat, els Grans Homes, als quals no hi ha temps ni per llegir, escoltar o contemplar.

Una ganga a preu de saldo. Molt més barates que aquesta colònia que ha arribat a la reconciliació dels contraris: la intel·ligència i la bellesa en un mateix cos.

Qui en dóna més?"

Avui(fragment) desembre 1990

del sotmetre's i del subsistir...a les lluites sagnants?

2011-11-09T21:19:00.004+01:00

Aquest matí escoltava el greu problema que es trobaran els ciutadans grecs, enfonsats ja, sortint al carrer de pura desesperació, quan, per acabar-ho d'adobar els faran creure que les úniques mesures són encara més atur, més acomiadaments, sous més baixos i contractes de merda.

Algú (perdoneu, no m'ha quedat el nom), deia que de ben segur hi haurà un govern de tecnòcrates per posar la gent a formar i callar.

Un tercer ha contestat, i molt seriosament, que, seria molt possible que només es pogués contenir la gent fent ús de l'exèrcit.

I doncs, ja sabem el futur que, tant de bo m'equivoqui, espera a cada vegada més ciutadans de quarta que vivim en llocs governats per corruptes. Ells tan amples, i nosaltres vigilats.

I, no dubteu que la gent arriba un dia que no pot més, i quan no tens res a perdre, i veus que tampoc hi ha res per viure doncs...

No vaig veure el teatre...ai! el debat...perdó...

2011-11-08T21:28:00.003+01:00

però tinc una primera versió contracultural per ensenyar-vos, si com jo, no vau veure el dallonses, la cosa, el teatre, la comèdia, la farsa...

si més no, val més riure amb les mentides...

però amb algunes no es pot riure,

des de les "catalanes", al meu entorn molt proper hi ha tres persones a l'atur, quines coses, oi? el govern dels millors...la mare que...

trepitjar merda...

2011-11-07T22:43:00.002+01:00

la setmana passada vaig assassinar la càmara de fer fotos...

avui he perdut les claus del cotxe... i encara no les he trobat!

remenant sota la pluja (per buscar les claus) m'ha caigut el disc dur extern a terra... i també me l'he carregat...

a veure, la justícia divina pels meus mal pensaments cap a segons quins personatges ha caigut damunt meu? pagaré eternament per la ràbia que aquests dies m'abraona?

catxislolla... casumcony...mèèèè...sort que a partir del 20N recuperaré l'estat del benestar (ric per no plorar)

rebela't contra aquests corruptes

2011-11-07T09:58:00.000+01:00

contra el poder que nos enseña sólo aquella mitad
(i ara cap)

contra el poder de las verdades dobladas
(ara mentides)

contra el poder de quien conoce pero sangra de más

contra el poder de las canciones guardadas

contra el poder que nunca abraza a los que pueden pensar
(ara els fa callar amb demagògies barates)

contra el poder que nos vigila los pasos
(i més enllà ens escanya i controla)

contra el poder que siempre miente en nombre de la verdad
(per vegades que ho diguin, no serà veritat)

contra el poder que nos convierte en extraños
(i malpensats, i xenòfobs, i egoistes)

contra el poder que debilita y nada da que sólo quita
(mai havien robat tant com ara, llibertat i drets)

y deshace lo que estácontra el poder…

contra el poderen cualquier forma que sé de

contra la fuerza y mal uso de la fe

desde el poder…

contra el poder que abre una zanja entre el amor y el placer

emparentando el bienestar y la herida
(la ferida per nosaltres)

contra el poder que no distingue entre morir y crecer

contra el poder que compra y vende la vida
(no cal comentar, premonitòria la lletra)

contra el poder que hace del padre ostentador del poder

contra el poder que nos obliga a engañarnos
(no, ja hem despertat de l’engany)

contra el poder que hace a los hijos reinventar el poder

contra el poder de los que piensan ganando
(pocs i malparits)

contra el poder…contra el poder que no descansa y se detiene a beber

junto a las fuentes del sabor y el deseo

contra el poder que nos bendice en el hogar del poder

contra el poder de la ignorancia y los juegos
(deixarem de ser ignorants i de jugar al seu joc)
contra el poder…

REBELA’T!

contra el poder

2011-11-06T18:29:00.000+01:00

gracìes Alfred per recordar-me les paraules...

2011-11-06T12:26:00.001+01:00

així, qui ens ho havia de dir, així ens sentim molts...

no votis en blanc...

2011-11-05T20:21:00.001+01:00

I recorda això:

El dirigente democristiano y candidato a diputado Duran Lleida manifestó el pasado día 17 de octubre en ESADE que "el Estado de bienestar en sus actuales términos es insostenible". Propuso realizar la transición hacia una indefinida "sociedad del bienestar", en la que, por ejemplo, sin privatizar la sanidad, los poderes públicos se ocuparan más de defender el interés general y cedieran la prestación concreta de servicios a la iniciativa empresarial. Según recogen las agencias de noticias, tras insistir los asistentes para que concretara un poco más esas propuestas, Duran afirmó con desparpajo: "Si explico mis ideas, perderé las elecciones".

silencis

2011-11-05T18:54:00.003+01:00

quan no tens res a dir, millor callar...

quan veus que la mentida és l'eslogan dels diaris, millor callar...

quan tants s'alegren que s'acosti el 20N i hom sap que anem a la debacle, millor callar

mai el meu país havia estat tan perdut, mai.

sento repetir-me, però el teòric govern dels millors ha fet el pitjor possible, impensable, i d'aquí poc més d'un mes ho faran amb el vist-i -plau i seran de la mà dels companys de gavina voladora.

callaré, perquè no sé què dir, i el que diria, en diuen demagògia...tenim una Catalunya en mans de privatitzadors, d'antisocials, que han esborrat les corrupcions dels propis i s'han carregat els èxits dels governs anteriors, amb tot el que comporta endeutar-se pel bé comú, no tenim ajuts als febles, només l'aixeta oberta als poquíssims grans capitals, ells van traient dades de guanys, encara que siguin un xic menys que els anys anteriors...

sento una ràbia profunda que em convé apaivagar, per tant, el silenci em convé, i serà saludable per tothom...

que els silenci (reflexiu) us acompanyi, tingueu seny, desconfieu dels salvadors de pàtries que només la volen per si mateixos.

"Todo parece indicar que estamos en una situación de emergencia social. Rozando cinco millones de parados, sin perspectiva de que la cosa vaya a cambiar, con decenas de miles de familias pendientes de la ejecución de sus hipotecas y con el constante goteo de personas que se quedan sin prestación alguna tras agotar su subsidio de desempleo. Los meses venideros van a ser peores, ya que no hay previsiones de aumento en los ingresos fiscales, no parecen existir fundamentos para que se recupere el consumo y desde la Unión Europea no se adopta medida alguna que implique cambio en las políticas de ajuste del gasto. Las elecciones del 20 de noviembre no van a cambiar nada en ese escenario. En todo caso, las consecuencias pueden ser aún peores, ya que dentro de pocas semanas nos podemos encontrar con que el experimento de erosión de los derechos que padecemos en Cataluña se extienda a toda España."

Tres anys no esborren res.

2011-11-01T22:54:00.000+01:00

Ni tres anys, ni tres vides. Hi ha quelcom intangible en la percepció del temps, fa tres anys, en aquests moments, estàvem dient adéu al papa. Encara li diem, avui, junts en el record, aquells dies que s’ha de fer quelcom convencional.
Ens adonem que encara no li hem dit adéu, que potser mai li direm, que la seva presència i la seva mirada hi és.

Sento el tacte de la seva pell i veig les pigues del seu braç, i noto les clivelles de les seves mans. Tinc gravada als llavis la humitat freda del seu front, quan li vaig fer el darrer petó encara viu. Em sé de memòria el perfil del seu nas, reconec un a un els seus cabells i sabria dir quins són els seus llavis entre mil. Veig els seus ulls. Li recordo el somriure. Podria explicar detalladament el seu caminar, les seves peces de roba, el balanceig dels seus braços.
Ho veus, papa? Et tinc molt ben guardat, t’estimo, hi ets, en mi hi ets.

campanya? comencem pels rics...

2011-11-01T17:46:00.004+01:00

Fragment extret d'aquí:

Malgrat el col•lapse del sector immobiliari i les turbulències a la banca, alguns dels més acabalats espanyols pertanyen precisament a aquests dos sectors que ens van enfonsar en la crisi. Carlos Jove (Fadesa), Alicia i Esther Koplowitz (FCC), Florentino Pérez (ACS) i Emilio Botín (Santander) han augmentat les seves enormes fortunes gràcies al maó i a les hipoteques. La crisi no els ha passat factura, no com a tots els i les treballadores que s’han quedat sense treball o les famílies que s’han quedat al carrer per no poder pagar la hipoteca.

Més rics

L’Estat espanyol també està al top ten mundial dels estats amb més rics, en novè lloc segons la consultora Deloitte, mentre que està a la cua de la UE en despesa social. Si suméssim només les fortunes de les deu persones més riques del país tindríem una muntanya de 40.500 milions d’euros. Amb menys del 10% d’aquesta immensa fortuna es podria haver suplert els 1.000 milions de la retallada en la sanitat pública catalana i els 2.000 milions d’euros menys que ha rebut l’educació pública a tot l’Estat.

La hipòtesi no és banal. Als últims dotze anys la pressió fiscal sobre els més rics s’ha rebaixat en més de deu punts. Si al 1999 els més rics pagaven a través de l’IRPF un 41%, avui dia paguen tan sols el 30%. La mateixa tendència ha experimentat l’Impost sobre Societats, que ha passat de gravar de mitjana al 2004 un 32,3% a un 27% a causa de les deduccions i bonificacions. Els milionaris no només han pagat cada vegada menys impostos, en moltes ocasions directament no pagaven. És el cas de la família Botín, que tenia amagats durant anys uns 2.000 milions d’euros a Suïssa, fins que una filtració els va posar al descobert. I Botín no és l’únic. José María Molinero, del Sindicat de Tècnics d’Hisenda, explica que “l’evasió fiscal suposa anualment a Espanya uns 88.000 milions d’euros” i que “el 80% del frau correspon a les grans fortunes i les grans corporacions”.

Comencem per aquí, no? A veure si aclarim les alternatives.

faltaran bancs...

2011-11-01T00:37:00.002+01:00

...i encara els van treient per evitar, diuen els benestants i benpensants, que hi hagi aldarulls al carrer o reunions sorolloses...sense mobiliari urbà, s'eviten assegudes col·lectives...

que fàcil és prohibir i marginar, mentre tenen un racó segur, sou i dietes, malparits!

Qui filtra les notícies?

2011-10-30T19:46:00.004+01:00

(robat a Mundo Maltratado)

Ahir, el diari el País publicava això:

"La repulsa a las declaraciones del consejero de Salud, Boi Ruiz sobre el "carácter privado" del derecho a la sanidad se extiende. La sección española de la ONG Amnistía Internacional (AI) ha enviado una carta al consejero para recordarle que la sanidad pública es un deber incuestionable del Estado. "El derecho al más alto nivel posible de salud es un derecho recogido en numerosos instrumentos internacionales de derechos humanos", subrayó en la misiva, que la organización hizo pública ayer. "España ha firmado los convenios internacionales donde se incluye este derecho, por lo que está obligada a cumplirlo", añade AI.
La carta responde a las declaraciones de Ruiz del pasado martes en la que afirmó que "no hay un derecho a la salud porque esta depende del código genético de la persona y de sus hábitos". Estos factores convierten la salud en "un bien privado que depende de cada ciudadano y no del Estado", señaló el consejero en defensa de los recortes que lleva a cabo su departamento, de casi 1.000 millones de euros. El discurso de Ruiz también contradice los principios de organizaciones contra la Organización MUndial de la Salud (OMS), que defiende el papel de la red sanitaria como un factor determinante clave del estado de salud de una población.

AI, por su parte, recordó a Ruiz que como gobernante está obligado "a asegurar un número suficiente de servicios públicos y centros de atención, procurar que estos sean accesibles a todas las personas y garantizar un servicio de calidad". Una calidad que debe salvaguardarse con independencia de la situación económica. "Las obligaciones en materia de derechos humanos ni se extinguen ni se atenúan en tiempo de crisis económica", concluye AI.

Curiosament, no he llegit la notícia en cap diari català o en català, i no ho entenc.

O sigui, segons què no es diu? Hi passem de puntetes? Quan interessa, bé que fan bullir l'olla. I el problema de la Sanitat ara mateix a Catalunya és molt seriós, compta tu que siguin aquests principis ideològics els qui serveixin d'empara a les retallades...

estimar de lluny

2011-10-30T09:14:00.000+01:00

si la coneixes, l'has d'estimar, és inevitable...

quan la coneixes un xic més, t'adones que, de fet, estimar-la és altament beneficiós per la salut, te n'adones pels efectes que sents quan l'abraces, ho sents, ho notes, és una vibració que va de cor a cor...

i llavors, et sap greu de no ser-hi més a prop, i més sovint...

i encara, l'altre efecte beneficiós és que, curiosament, no ho sents per tu, per no ser-hi, ho sents per necessitat d'agrair la seva calidesa, empatia, proximitat, un sol al cor que escalfa i que t'encomana aquestes ganes boges d'escalfar, veritable companyonia... i hi ha tan poques persones que et facin sentir desig de donar afecte, d'aquelles que saps que mai demanen res a canvi...

gràcies, sargantana dolça!

avui fira a Viladamat, ens trobareu!

2011-10-29T12:40:00.000+02:00

fira de cosetes com ara mel, formatges, lilaines i embotitts de can Planes

avui tot el dia a Viladamat, per fi veuré un xic de vida al poble!

aventures i desventures d'una babaua en un dia de pluja amb arc de sant Martí

2011-10-28T20:06:00.010+02:00

Molt maco, oi? sí, això de poder fer una foto arrossegant...

busques un bon indret, acostes el zoommmmmm...
sembla que es mogui, em segueix, quasi l'agafo...

reculo enrera, a veure si sense fer coses estranyes...pataxaf, de peus a l'aigua, botes i peus xops...

em torno a aturar, torno a agafar la càmara, si és aquí, el tinc a l'abast de la mà... i avui que els nens em preguntaven on acaba l'arc de sant Martí, els podré ensenyar fotos...

ara m'aturo a Bellcaire, sembla que neix al camp, plou a bots i barrals aquí on sóc, vaig molla com un ànec...

de l'altre costat he trobat un bon lloc... conye! una altra bassa, vigila, vigila, dona que ja saps que sempre acabes per fer-ne alguna...

ostres, aquesta sí, ha sortit de "cine"... i si gravés tot el recorregut i els passo la peli als nens? i mentre agafo la màquina, la giro amb les mans molles, busco el botonet per posar gravar...em cau la màquina a la bassa més fangosa que hi havia al camí...

em penso que serà morta, de moment fa el boig, s'engega i para sola, no es veu res, l'objectiu té una tacota entelada i fosca...

snifffffffffffff

(cola si faig un recapte per una càmara nova? no, ja...)

que algú l'enverini, sisplau!

2011-10-27T19:29:00.002+02:00

El conseller Boi Ruíz faria una bona feina si ara fòssim en temps de la barbàrie nazi. Li donarien un lloc de dirigent en algun estudi genètic, segur.

Em sembla que l'acollirien amb els braços oberts, i si algú no hi ha reflexionat prou, rellegiu això:

"La salut és un bé privat que no depèn de l'Estat... la salut depèn d'un mateix...no hi ha un dret a la salut, aquesta depèn del codi genètic de les persones, dels seus antecedents familiars, dels seus hàbits..."

Hi ha coses certes, evident, com ara els mals hàbits, però d'aquí a culpabilitzar-nos de tot el que ens passa... aquest tipus (sona millor en castellà, els hi diuen "sujetos" als de la seva mena) no sap encara que un bon sistema sanitari garanteix poblacions més sanes? És clar, envellim més i això no els agrada, anava més bé abans, al cap de quatre dies de jubilar-te, et tocava morir i fora pagar pensions...

I com expliquem a, per exemple, tres persones joves que conec que pateixen fibromiàlgia, que la culpa la tenen elles pel seu codi genètic? Li hauria de caure la cara de vergonya, i si feu jugar la imaginació... vaja, callo que la diria molt, però molt grossa.

Entre ell, el Mas Colell, el gran retallador Mas i el tocat de l'ala xenòfob del Duran, ens ha tocat la grossa de Nadal, amb el "bombo" de propina.
Benvolguts, estem entrant a la barbàrie.

jo també tinc aquest somni

2011-10-26T23:11:00.004+02:00

però ells en tenen un altre...i el posen en pràctica!

(imatges de Rebelión)

ara sense paraules

2011-10-25T19:03:00.002+02:00

Queda clar?

fets i no paraules

2011-10-24T19:47:00.003+02:00

Malaguanyades les paraules que vam sentir i sentirem durant la campanya que ja s'acosta... malaguanyades... escolto un parell de metges que parlen sobre la sanitat i s'embarbussen en un allau de paraules i muntatges que sembla que parlin de les combinacions possibles d'una loteria... entremig hi posen actituds i d'altres enraonies, allò de marejar la perdiu...

Recordem: les paraules de campanya, a Catalunya, eren "no tocarem els drets dels ciutadans" i de retruc, "no desballestarem l'estat del benestar"

Després d'una sangonera xuclacervells gegant que fa mesos que dura, i ens ha robat el seny i l'enteniment, ens hem arribat a convéncer que som culpables. Culpables de tot. Tant li fa que hi hagi dos bilions pels bancs europeus, i que molts busquin cada dia menjar migpodrit als contenidors... Si dura gaire, ens faran creure que les ovelles ja no tenen llana i ens haurem de pelar perquè ells es facin coixins!

A Catalunya, gairebé l'únic que els importa és mantenir l'ordre, prohibir, sancionar i retallar. Fins i tot van parlar (llegit a l'Ara) d'un grup que està estudiant muntar aquest govern per treballar sobre la línia de valors que cal promoure en aquesta nova societat que se'ns dibuixa, s'han de recuperar "els valors socials i morals" per redreçar la societat cap a...
I una merda amb vinagre! Més babaus per mantenir! I si són tan coherents com en Duran...

Els fets són (prop de casa meva) a saber,
-Que a l'hospital Trueta ja hi ha dues plantes tancades,( i espera), que un piló de CAP'S són també tancats, i que els altres dos hospitals (Figueres i Palamós) quedaran com el que eren fa 25 anys, un llogaret on anar a morir o a parir, que és cosa natural i no cal com aquell qui diu ni metge.

Que no creuen que la Sanitat hagi de tenir beneficis i alhora, i sense vergonya, admeten que els rics i mig rics vagin a la privada per anar fent i que no es col·lapsi el sistema, i quan és l'hora d'un servei llarg i car, vinguin a la sanitat pública, que ja se sap, té les millors màquines (textual)

Que els especialistes hauran d'anar migrant, i en tot cas, es concentraran per zones, i tu, t'espaviles. Si de cas, es podrien moure els especialistes i tu et quedes al teu centre de referència. I et toqui quan et toqui, a callar.

Que admeten que, compartimentar en petites empreses públiques, això ho recalquen, públiques, però empreses, és bo per millorar el rendiment i la gestió. A competir! Per la pela!

Que, la dada cabdal i espatarrant és que, cada dia que passa, se'ns (se'ls) incrementen 5 hores de vida, la qual cosa, admet amb reticència, és un èxit, però un èxit molt car.

O sigui, ja us podeu morir ràpid i sense fer soroll, sisplau.
Fets, no paraules.

Un conte de màquines i la caixa màgica. Relats Conjunts.

2011-10-23T18:58:00.007+02:00

La gent del poble n'estaven fins al capdamunt del senyor. Des que tenia les seves màquines, poc sabien com s'havien de guanyar la vida, i molts havien migrat per buscar el mos i la feina que a poble no trobaven.

El mecànic era un bon home, sí. I guardava un gran secret. Havia de treballar sempre sol, i tenia una caixa d'eines que només obria en la més absoluta solitud. La duia arreu amb ell, fins la posava sota el coixí quan dormia, guaita tu quina meravella...

Quan el mecànic es va trobar sol davant la maquinària espatllada, es va assegurar de tancar-ho tot. Ni una escletlla, ni un foraniu per on el poguessin entrellucar.

Poc a poquet va obrir la caixa i una munió d'éssers petits, petitons, amb un capellet negre, en van sortir escampant-se arreu, i dient,

-Bona hora, l'amo, feina, volem feina...Vinga, l'amo, feina, feina!

Vatua l'olla, quin secret, oi? i ja em teniu el mecànic dient,

-Agafeu una clau anglesa!

-Ja tenim la clau, amo, més feina l'amo, feina!

-Ocupeu rodes i engranatges!

-Fet, amo, més feina, feina, l'amo!

-Encalleu claus i pistons, i femelles i cargols!

-Fet, amo, feina, més feina!

I doncs, ara tots a una...

"Si tu l'encalles fort per aquí,

i tu l'espatlles fort per allà,

segur que es trenca, es trenca, es trenca,

ja ningú l'engegarà..."

I així fou com, els petits homenets del capell negre acabaren amb el "negrer" del poble.

I conte contat, ja s'ha acabat.
(adaptació d'un conte popular que té tantes versions com països on s'explica)

apunt robat (amb permís de l'autor)

2011-10-22T20:25:00.000+02:00

Vaig visitant blogs. El dissabte és, relativament, un dia tranquil per fer-hi I trobo això!

Jaime Mayor Oreja será uno de los sujetos que menos se habrá alegrado del anuncio de ETA sobre el fin de la violencia. Y no precisamente por siniestras tácticas electoralistas, sino por obscenos intereses económicos.

La historia nace en febrero de 2002, cuando se negociaba y negaba por el Gobierno del Partido Popular el incremento de 200 agentes de la Ertzaintza. Xabier Arzálluz, del PNV, afirmó que dicha negativa se debía a los posibles intereses de Jaime Mayor Oreja y algunos de sus familiares en empresas privadas de seguridad y en la posibilidad de privatizar ciertos servicios de seguridad pública y policiales.

Jaime Mayor Oreja, Mariano Rajoy, José María Mayor Oreja y Carlos Mayor Oreja presentaron una demanda civil de protección al honor. La sentencia de la Audiencia Provincial de Vitoria señala probado lo siguiente:

"José Maria Mayor Oreja ha sido presidente de dos compañías de seguridad, Falcon Contratas y Seguridad S.A. y Falcon Servicios de Seguridad Integral y miembro del consejo a través de una empresa intermediaria de Cobra Sistemas de Seguridad S.A.

José María Mayor Oreja fue apoderado hasta 1995 de Protección y Custodia S.A. que, tras la absorción por Protecsa, se convirtió en Prosegur y actualmente es administrador único de Segurotec S.A.

Que el propio Jaime Mayor Oreja fue socio de Estudios y Experiencias S.L., empresa socia de Seguritec S.A. y de Protección y Custodia S.A.

Dña. Purificación Mayor Oreja, hasta el año 2001, fue socia de Estudios y Experiencias S.L.

José María Mayor Oreja sigue siendo hoy consejero de la sociedad Técnicas Especiales de la Construcción cuyo objeto social era la prestación de Servicios de Vigilancia, Protección, Defensa y Seguridad de las empresas.

Marcelino Oreja es apoderado de Falcon Contratas y Seguridad S.A.

Todos los datos anteriores los extrae la Audiencia Provincial de Vitoria del Registro Mercantil."

Font: EL VENTANO

“El dia que la democràcia va derrotar ETA” (o dies de reflexió)

2011-10-22T12:08:00.006+02:00

Hi ha opinions que s’han de mesurar abans de dir-les o escriure-les.
No puc explicar ben bé les meves sensacions quan vaig escoltar la notícia. Tampoc vaig entendre (i encara no ho entenc) la virulència de les portades dels diaris dretans (La Razón, ABC, El Mundo, la Gaceta...) ni la insistència barroera en un acte físic i teatral “d’entrega d’armes”, vaja, s’ha de ser molt infantil per imaginar-ho així:

(Perdoneu-me la tonteria d’exemple)

“Entreguem 45 subfusells i 34 pistoles, 256 capses de munició, dues barres de goma2...” i amb tot, algú prenent notes i comparant amb suposades dades si falta o no quelcom, mentre algú espera per entregar-les a algun altre que les vendrà a, diem per exemple l’exèrcit de l’Otan?

O les vendran a les forces de pau que mataran a qui sigui per combatre a algú altre i en diran danys col·laterals...

Però el que més m’indigna és el títol. “La democracia española”. Toma ya! (en castellà)
No calen o sí, els comentaris sobre la democràcia espanyola?

Una democràcia que no fa gaire temps va torturar i matar en detencions qui sap quants suposats o certs etarres o proetarres, i que mantenia sota l’empara de la llei policies si més no tan violents com els terroristes.

Una democràcia que té a la presó l’Otegi i tants altres per delictes d’opinió, de suport o de suposada pertinença a...

On són aquestes víctimes? Vaja, no entenc que cap violència sigui justificable, però si poséssim sobre un paper totes les víctimes des de...ah, no, perdoneu, només són víctimes segons qui!!!

I que no ens parlin de bandes armades. No. A qualsevol de la meva edat els podeu preguntar quantes bandes armades coneixem.

Una democràcia que jutja persones que van ser al Parlament Català per impedir l’entrada dels parlamentaris, amb una ràbia i virulència digna d’altres èpoques, en aquells tribunals de “lo social” Una democràcia que ens impugna l’ús de la llengua, que ens retalla llibertats via Estatut. Una democràcia que no ho és per naixença, hereva del dictador, monarquia imposada.

Que no, que no ens representen. Mireu on som, amb aquestes democràcies de pa sucat amb oli. ETA ha anat molt bé per segons qui. Sempre. Ha tapat d’altres conflictes. I ara es tracta de saber qui juga millor aquesta carta.

xirritxitpà (relats Conjunts)

2011-10-19T19:03:00.001+02:00

zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz...

ringgggggggggggggggggggggg.
bufffffff! zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
ringgggggggggggggggggggggg
au! Va!

brmmmmmmmmmmmbrmmmmmmmmmm
Pam!

Clap clap clap clap clap clap clap clap clap....
Nyiiiiiiiiiiic...
Txec! cris cras. bdia!
clap clap clap clap clap clap...
-On avui?
-Allà!
clap clap clap clap clap
buf, aix! Amunt! ja.
cotx cotx cotx, cotx, cotx cotx...
-Ep! Tu! Fort!
clec clec clec clec clec clec clec clec
Més!
cataclec cataclec cataclec cataclec

tic tac tic tac tic tac tic tac
Ai, mmmmmmmmmh, bffffffffffffffff
tic tac tic tac tic tac tic tac

nyiiiiiiiiiiiiiooooo nyiiiiiiiiiiiiiiiiiioooo

Sort! ops! clap clap cap clap
nyam nyam!

nyiiiiiiiiiiiiioooo nyiiiiiiiiiiiiiiiiiioooo
ja va! ja va!

clap clap clap clap ops! amunt!
Ep! Roda!
xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà xirritxitpà

tic tac tic tac tic tac tic tac
nyiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiioooooooooooooooooo

Ep! Surt!
No puc!
Un salt!
scruix scruix uixxxxxxxxxxx!
Pataf!
tic tac tic tac tic tac

Ninoní ninoní ninoní ninoní ninoní!!!!

preparant, pensant, reaprenent...

2011-10-17T08:30:00.002+02:00

no he caminat per cap desert cert,

el meu desert no és estèril, no,

encara és prou fèrtil, i l'adoben

sovint, unes certeses amoroses

de qui em coneix i conec

ens acceptem així, com som...

fins fa poc encara una tènue rosada

ens mullava la llengua al matí

ara són arenes soltes que amenacen

d'engolir-nos, però, bo i baixant

no deixem de somiar

encara esperem que, si de cas un dia

arribem al rocam,

trobarem la font de l'eterna esperança

i qui sap,

potser un horitzó de mar i cel

unes petxines i uns xiprers

que ens retornin a casa

de moment, ens hem tret les sabates

i esperem...

(preparem Dalí amb els nens, i m'he mirat la meitat de la seva obra, sorpresa!)

ho he trobat tard

2011-10-15T22:33:00.001+02:00

15-O.

Raons d'un que no porta rastes, ni va brut, ni, segurament passa gana, però que té les coses un xic clares.

dues portades dues

2011-10-15T14:03:00.003+02:00

Una, la que obre molts diaris avui dia 15 d'octubre. 15 O, globalització del clam.

Per fi, potser, la indignació global s'estén. Esperem que la marea humana s'escampi i amb el temps destronem als miserables que viuen a les torres d'ivori d'una punyetera vegada.

Ja era hora. Ara, que jo canviaria el mot "indignats", pel més adient, que seria quelcom semblant a "lluitadors socials". Tot a guanyar, res a perdre.

Poser el nom no és escaient, però arreu aquestes persones entre les que m'incloc, estem molt però molt enfadades amb el sistema global que ha enfonsat les persones normals i corrents que no figurem enlloc, que no pintem res per ningú.

Persones que no són més que una xifra que pertany a la llista o dels aturats, dels desnonats de tot, dels qui moren de misèria arreu, o dels qui anem traient el nas com podem per anar subsistint cada vegada més escanyats. Per no parlar ja dels qui no compten enlloc, Àfrica n'és plena. El silenci dels escanyats que ja han esborrat de les lluites possibles, que només compten amb un grapat de voluntaris, i mireu la sort que els espera.

L'altra portada. Tarragona. Oh, molts barcelonins criden, que com gosen il·lusionar-se en aquests moments per uns jocs, que ara no és hora de llençar diners en un "event" que no compta per ningú.

Gent de Tarragona, una empordanesa se n'alegra molt que hagin de pensar en vosaltres!

A Tarragona n'heu d'estar ben cofois. Potser ara hauran de posar al dia carreteres, línies de tren, invertir en infraestructures. Segur que algun lloc de treball es generarà per allà baix, que ja us toca. Em sap greu dir-ho així, però els de fora Barcelona, per molt capital que sigui, ens alegrem que les garrofes toquin a d'altres zones de Catalunya, què coi, que no tot són rodalies en aquest món.

És que molts vivim més enllà des de sempre, i ens hem de conformar amb les engrunes.

plagiant amb paint

2011-10-15T02:51:00.002+02:00

avui he vist una meravella de quadres un xic surrealistes...i m'ha vingut la fal·lera de fer una mala imitació inventant com el pitjor alumne d'una classe... amb el ratolí no es dibuica gaire bé, i tampoc ho pretenia, era per veure l'efecte i desconnectar en un divendres que ha resultat divertit, els nanos s'engresquen, i jo em faig igual de menuda que ells...

una lliçó de solidaritat i una de cinisme

2011-10-14T19:21:00.004+02:00

Una trentena de persones relacionades amb el món sanitari s'ofereixen a operar de franc. Això passa a Valls. Contacten amb un centre i engeguen una associació per assistir urgències. Em trec el barret.

Fa dies una colla de metges també es van oferir a operar de franc a Barcelona els casos més urgents i greus de càncer. Em torno a treure el barret. Ah, però l'hospital ho va rebutjar.

Un exemple del que vol dir ser solidari, ajudar el país en moments crítics, posar-hi el coll.

Però, ai las! Aquest és un país governat per gent que no entenen de maneres de fer pensades de forma humana. Aquest és un país que es mou per prohibicions, regularitzacions, multes i sancions. Per separar i culpabilitzar. Per assenyalar amb el dit i salvar els mobles de casa.

També són experts en allò altre de fer servir l'atac a la butxaca i als serveis bàsics que són de dret universal. Sabem, i ho sabem del cert, que, si ens tractessin humanament, molts posaríem més hores de feina, sense demanar augments, i en canvi ens acaben de fotre desmotivant-nos i retallant sous i drets que hem pagat amb impostos. On trobarem il·lusió?

La consellera Rigau ha acabat de reblar el clau. Fora ajuts a les famílies que pel treball necessiten atenció per la conciliació laboral i per les activitats extraescolars. M'hi jugo un pèsol que, algú haurà dit sorneguerament "Total, hi ha com a mínim un aturat a cada família, que es quedin els nens...!" Ara no em trec el barret, ara li llançaria una paletada de fems.

I és que què els voleu demanar a aquests que mai han patit en pròpia carn la crisi? Guaita'ls, segur que segueixen amb les seves fantàstiques excursions amb els fills a EuroDisney, que els compren un cotxe quan encara no tenen carnet, que van amb el darrer model de tecnologia a la butxaca. I millor de la poma, que és més guai.

Serà un any (i més) per cantar "el jorn dels miserables".

dos premis (res a veure)

2011-10-13T20:55:00.006+02:00

Si n'hem d'estar de fotuts que els amics catosfèrics em donin un premi d'opinió! Jaja! Jo, justament, la del parlar sovint massa agre, sovint massa rabiüt, sovint massa tocacampanes... Així que dono les gràcies molt sentides, però no crec que gaire guanyades, n'he d'aprendre, cal dir-ho bé!

Ja em coneixeu, hi ha un costat fosc en mi que no em deixa callar i alhora no sé prou com dir bé les coses, algunes coses que no entenc i que m'indignen...

Tenia un amic que deia sempre "Si em deixessin ser Déu durant cinc minuts..." Doncs això, ai si em deixessin, quants caps rodolarien, i quanta misèria aboliria...

Però avui, també celebro que vaig ser mare joiosa per segona vegada. Mireu-lo, sota l'aigua gelada de muntanya...

Sí, avui el meu fill "petit" fa 19 anys. Valent com un roure, sensible i madur, crític amb el món que tenim, sap valorar allò important per ell, i no s'està de dir-ho, la seva família, sempre al davant, i els amics; són el més valuós. I ara la xicota, i tant!

Bernat, si llegeixes això, et diria el que sempre et dic, benaurat el dia que vas néixer, malaguanyats els anys de malestar, la incomprensió i menyspreu que vas patir, i la més gran alegria, la relació que hem teixit i recuperat, la que ningú ens prendrà, per molt que passi, ara sí que ens aguanta la mateixa pedra, i en el camí ens hem fet forts. T'estimo!

l'escala d'incendis (haikú diari)

2011-10-12T23:57:00.003+02:00

des dels graons freds

el castell sembla més gran

recer de pedra

marató d'haikús (joc literari JMa Tibau)

2011-10-12T16:44:00.004+02:00

llenyataire bru
treu soques per escalfar
l'hivern més magre

seguiu el joc aquí

estat catatònic

2011-10-11T20:18:00.004+02:00

M'enfonso a la meva feina. De fet, sempre hi he estat molt enganxada, però ara, més que mai. Aprofito qualsevol moment per fer-los entendre un xic com és el món i què passa, el curs natural de les coses, els misteris de la vida.

Veig que ara molts ho escolten diferent, van entenent.

Quan la setmana passada van veure una arqueòloga fent foc, fregant, buscant una petita brasa i alimentant-la, un dels meus menuts va ser capaç de dir que el foc mai s'havia inventat, que hi era des de sempre. Ella es va sorprendre. "mai ningú m'havia contestat això que veus tan clar tu" I ell es va tot estarrufar.

Avui hem fet el dol per un conill, en Maties, que una nena tenia a casa i ha mort aquesta nit. Després de deixar sortir la tristesa de la pèrdua, me les he enginyat per intentar que entenguin on estan millor els animalons, i com els fem patir sovint tancats en una gàbia. Mentalment hem sigut mascotes sense llibertat. A la tarda, ella mateixa, m'ha dut una roca d'una excursió que va fer, m'ha dit que era un "conglomerat diu el papa" i estava més distreta. A veure si servirà.

Els he explicat un bocinet d'un conte de Rodari, del senyor Carbassó, que, volent fugir del totpoderós senyor Tomàquet, va decidir tancarse en una casa de maons, on gairebé no hi cabia. Poruc, només per protegir-se, es va oblidar de lluitar, i allà dins, on no es podia ni posar dret, havia de mirar el món des de darrera un petit forat.

Què faríem nosaltres tancats entre quatre parets estretes?

I és aquí on no em vull tancar. Les meves quatre parets estretes són les meves misèries, els meus patiments, el futur incert. Estic cansada d'escoltar cada dia el matex a la ràdio, llegir el mateix al diari.

Hem de tornar a volar, no ens podem tancar a casa a plorar la incertesa, ales, ales i més ales, i si no em serveixen a mi, que ells se les facin seves. Tan de bo. No sé si me'n sortiré. Però cal que aprenguin a decidir, a posar raons als plats de les balances dels dilemes, ells han de poder escollir el millor futur possible.

Nosaltres no n'hem sabut.

qui els controla a ells?

2011-10-08T15:55:00.003+02:00

"Los grupos parlamentarios expresaron ayer sus recelos a revisar la dieta por desplazamiento que reciben los diputados que oscila entre los 21.605 y los 30.411 euros, lo que supone 3,4 millones de euros al año. Tampoco en los nueve casos de parlamentarios (no 10, como se publicó ayer) que disfrutan de este complemento pese a tener coche oficial. Los diputados cobran esta dieta, que no tributa, aunque hayan renunciado al sueldo de parlamentario (?)

Los partidos aceptan renunciar a la extra de Navidad para "dar ejemplo" en plena crisis, especialmente después de que el Gobierno anunciara que hará lo propio con los altos cargos.
Otra cosa es pensar en reducir, o incluso eliminar la dieta por desplazamiento que cobran prácticamente la totalidad de los 135 diputados de la Cámara (excepto los siete miembros de la Mesa del Parlament). Los que disponen de chófer son los miembros del Gobierno que conservan su acta (el presidente Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega y los consejeros Felip Puig, Lluís Recoder y Josep Maria Pelegrí) y los presidentes de los grupos parlamentarios: Oriol Pujol (CiU), Joaquim Nadal (PSC), Alicia Sánchez-Camacho (PP) y Joan Puigcercós (ERC). Iniciativa y Ciutadans son los únicos partidos que han renunciado al vehículo oficial."

Com comentava algú ahir, s'acosta la guerra estesa, haurem de fer com els belgues, gairebé 500 dies sense polítics, només amb una gestora, i tan amples. Sabeu la pasta que s'han estalviat?

P R O U !!!

2011-10-07T19:32:00.002+02:00

No pot ser que la por i l'angoixa ens la posin cada dia a cada moment com a plat d'entrada, i tot darrere segueixin amenaçant amb més retall a qui va malvivint amb un sou de merda, ja els únics que potser podríem en situacions normals, seguir alimentant un xic el minso consum diari necessari. Em fa por anar al super, miro fins el darrer cèntim i no sé com acabarem.

N'estem farts. FARTS, i amb les seves fantasmades d'agonia, col·lapsen tothom que ja, com aquell qui diu, no va ni a prendre un cafè al bar de sempre. Una serp que es mossega la cua, com volen que es revifi res?

PROU.

Fotem-los al carrer d'una puta vegada. Xucladors de sang, vampirs a qui mantenim i que no fan res, absolutament res de bo per nosaltres, els qui som el blanc del les seves dalles. Quin és el futur que ens ensenya aquest govern? Una colla d'ineptes que es contradiuen entre ells, i que l'únic que fan és pactar amb la dreta pura i dura, i escanyar els que poden controlar, metges, mestres, i treballadors socials. Però ells segueixen igual de bé, ningú amenaça el seu benestar, quatre anys més de bon sou segur.

PROU.

He tret això d'un columnista del diari ARA:

“Ignorem quant s'ha embutxacat, per exemple, l'antic president i els antics directius de Caixa Catalunya per la seva nefasta gestió. O els que van gestionar les caixes que ara constitueixen Unnim. Tampoc sabrem mai quins directius de determinades caixes catalanes (ara bancs) cobraven (encara cobren) per assistir a consells d'administració d'empreses participades (pràctica irregular arreu del món). Tampoc sabrem amb quin propòsit, i seguint quins interessos, eren nomenats aquests directors i presidents de caixes. Ni si després els trucaven per demanar-los que els tornessin el favor amb un préstec per a un amiguet, un familiar o per al partit.”
........
“No sabrem mai quant ha costat despatxar ara, a càrrec del contribuent, aquests directius que han enfonsat el sistema i marxen amb premi.”
..........
“Voldria insistir en un fet de principis: mentre no siguem capaços de posar públicament contra la paret els responsables de malifetes, denunciar-los i demanar-los que paguin pels seus actes, com es fa a les altres democràcies occidentals, Catalunya serà una terra dissortada. Com ho ha estat els darrers segles.”

PROU, PROU, PROU, PROU, O ENS MOVEM O ENS ESCANYEN.

un dels dos millors dies de la meva vida

2011-10-06T22:06:00.002+02:00

avui celebro l'aniversari, el meu i el del meu fill gran, (mateix mes, dia i hora), un fill esperat, desitjat, estimat, una gran persona que segueix fent-me feliç cada dia... i que fa feliç als qui l'envolten... evidentment, l'altre dia és el que va néixer el meu segon fill...la meva altra joia.

les meves "germanes" de fatigues, que em coneixen bé, m'han regalat aquesta monada, i un recull gran de contes de Gianni Rodari.

crec que n'haureu de llegir algun, i que el gaudireu com jo...

per cert, 57 ja són anys, oi? però prometo que ho porto bé! molt bé!

tardoral

2011-10-05T12:43:00.001+02:00

solitàries

aviat trepitjades

disfressa de sol

la realista Mafalda

2011-10-05T09:25:00.000+02:00

avui una mare m'ha dit "hem arribat tard, he hagut d'anar a apuntar-me a l'atur, a les sis del matí ja hi era, i hi havia una cua de mil dimonis, tanta gent que hauré de tornar-hi demà, quan em tocava ja no quedaven números per donar"

podrem seguir així gaire temps?

proximitats perilloses

2011-10-04T09:08:00.001+02:00

Sr Duran, quanta ràbia, quanta indignació surt de la seva boca, traspua per tots els porus de la seva pell... i per quina causa? A favor de qui? Proximitats Perilloses, i encara més enllà que les ideologies del PP, amb qui pacta joiós i sense vergonya... per un ministeri?

Ai, sr Duran, ja ho sabíem que vosté deia que aquí no hi cabíem tots, però és que els qui de veritat ens indignem, a qui no volem, són als okupes perpetus del magre benestar que queda, que us l'heu fet només vostre, sous i lloc assegurat a qualsevol preu.

Ai, sr Duran, ai... d'això se'n diu fer populisme, i més en aquests moments tan, tan durs...

Ai, sr Duran, que fàcil és culpar als foranis, oblidant que, finalment, tots som migrants...

Ai, sr Duran, que proper el veig amb els seus missatges al sr. Anglada, quanta simpatia i vots li reportarà un missatge com aquest...

Ai, sr Duran, semblava un bon home, finalment només és un polític, un que té el camí traçat, i que ferm i decidit, fa el que calgui per seguir amb el bastó de poder a qualsevol preu, recollint greuges incerts o alimentats per la dreta més dura, vostè que viu en un país ple de migrants del sud d'Espanya que encara no han integrat ni la llengua ni la cultura... i com és que fins ara de segons quins no ha dit res?

Vosté, religiós com es vanta de ser, hauria de recordar que, a qui va "extraditar", expulsar Jesús del temple, va ser als lladres mercaders que feien de les creences un negoci.

capvespre

2011-10-03T20:48:00.001+02:00

tanco els ulls i el tel de les parpelles,
plecs translúcids,
em deixen intuir l’espurneig del sol
que sento intermitent mentre
s’escola la tarda entre les ombres dels arbres
encara plens de fullam resistent
la tardor duu disfressa falaguera
i em regala l’escalf darrer abans del fred
voraç la meva pell l’aprofita goluda
el servaré pel cru hivern que sabem
s’acosta implacable

records que m'ha dut el Xexu

2011-10-02T20:20:00.006+02:00

En Xexu parla avui de com ha tocat els nassos llegint fort a l'autobús. I és que això de l'educació és una cosa ben curiosa.
Una mostra:
Vas al cinema, veus tothom carregadet de crispetes, i d'allò que tothom busca amb dèria un lloc ni massa lluny ni massa a prop de ningú, guardant distàncies.
Curiosament, no es diu res, res de res.

Doncs, això, jo entro, amb les col·legues, i de cop, amb veu alta i segura, etzibo, abans d'asseure'm, mirant el personal,

-BONA NIT A TOTHOM!
No us puc explicar la cara de la gent.

sóc una dona... (Jocs literaris JesúsM Tibau)

2011-10-02T11:50:00.001+02:00

Dia 2 d'octubre.

D'aquí quatre dies i tres hores seguiré sent una dona, amb un any més al cor.

Si fos un home, d'aquí quatre dies i tres hores, seguiria sent un home amb un any més a l'esquena.

Si més no, això diuen a poble.

Sóc una dona...saps què vol dir?

Sembla que tinguem l'omnipresència escrita als gens.

Se'ns suposa una mena d'estatus d'ésser multitasca, funnambulista a l'hora de fer, talment un pop amb un estri, un fill, una peça de roba, una moixaina, una escombra, un telèfon i una orella oberta i amatent, repartits sàviament a cadascuna de les potes. La pota que queda du el volant del cotxe.

Mira de dibuixar-ho, au. I mentrestant, pensa-hi, saps què vull dir?

solucions?

2011-09-30T22:47:00.002+02:00

Nosaltres ens anirem pansint i j està... però i els infants i joves que creixen?

Idees?

Què fer quan no hi ha esperances?

no us heu adonat que...

2011-09-29T20:49:00.002+02:00

...cada dia renego més?
Però mireu, nosaltres seríem per aquí baix, protestant a Wall Street, davant les seus i oficines o residències de benestants, i mireu què fan ells, els de dalt, al final. Beuen cava i riuen, se'n foten!
La gran Fractura, sí, el mateix que aquí a casa, ens miren, ben mudats, i somriuen quan han acabat el discurs de "fem sacrificis", són dos minuts de video, però això representa i mostra de veritat les dues bandes, la gran fractura...

Evidentment, nosaltres som a baix al carrer, oi?

el conseller Cleries ha descobert els valors...

2011-09-29T09:05:00.001+02:00

...i es pensa que a les escoles ensenyem a plantar cara als pares, a fotre'ns cops de puny a l'hora del pati, a emprenyar els companys i a robar el mòbil del de la classe del costat...

...el conseller Cleries, oh, clarivident suprem, ha descobert que a les escoles s'han d'ensenyar coses com la col·laboració, el respecte, la solidaritat...sí, la sopa d'all, ha descobert, i, és clar, ho hem de resoldre els mestres!

refotut burro, què coi es pensa que fem? explicar als nanos que quan surtin fotin puntades de peu als avis com si fossin els jugadors del madrid?

au, va, que a sobre que ens tenen pel darrer "negre de la plantació", ara ens volen venir a ensenyar "modus", que deia la meva iaia! que no ens mamem el dit, senyor, i fa anys que lluitem pel que la societat dels adults ens destrossa després!

si sou vosaltres, que no teniu ni "modus ni vergonya", més val que us apliqueu la norma de comprensió, esforç, solidaritat i empatia...no amb la senyora que viu amb vosaltres, sinó amb el poble, recony!

o sigui...

2011-09-28T19:52:00.002+02:00

jo cobro menys, tu cobres menys, ell cobra menys...

jo compro menys, tu compres menys, ells compra menys...

si jo gasto menys, tu gastes menys i ell gasta menys, jo ingresso menys, tu ingresses menys, ell ingressa menys...

menys sou + menys despeses = més acomiadaments de dependents, o cambrers, o ...i més tancaments per manca de vendes = més aturats

si a tanta resta hi afegeixo menys serveis públics, hauré de fer servir més serveis privats, que em costaran molt més, i que no podré pagar, perquè...

i de què coi serveixen obres on s'han invertit milions, si ningú les fa servir?

un aeroport, és un servei bàsic? segurament sí, per segons quines persones.

15 aeroports(per dir un número), són necessaris? home, si fòssim tots rics de collons... a viatjar s'ha dit!

i quan tindrem totes les altes velocitats fetes, que servien teòricament per les mercaderies, podrem comprar mercaderies que paguin aquestes inversions?

haurem de rellegir Marx, i donar-li nova volada...

NINGÚ ENS PUJARÀ A CAVALL, SI NO DOBLEGUEM L'ESQUENA (DITA RUSSA)

llet de mico

2011-09-27T21:05:00.002+02:00

Suposa tothom que serà el nou president. Amb el suport del nostre molt execrable. Passa que diu que tot es sabrà quan surti el programa. De totes maneres, si espera que ens creiem que farà alguna cosa de bo, doncs això, llet de mico. Que ja li coneixem els amics.I parlant de micos, bo el discurs del president que "no tocaria res, ni retallaria els pilars bàsics de l'estat del benestar", sí, bona gent, el de l'alegria i el bon to.

"Mas, que ha defensat la política d'austeritat del seu govern i les polítiques de racionalització de la despesa en els àmbits de la sanitat i l'educació perquè és "necessària, obligada i inajornable" i a més, compta amb "la comprensió i acceptació silenciosa" de la majoria de la societat catalana. El president de la Generalitat ha assegurat que les retallades no posen en perill de l'estat del benestar"

Uix, calla, si som nosaltres que posem en perill l'estat de benestar! Per favor, existim, quin pecat i quina nosa!

Senyor Mas, la societat catalana de baix, no pas la de Pedralbes, o el de la Diagonal, o el de Bonanova, la societat que sembla que no comptem només que per rebre retallades, som la majoria, la gran majoria, i estem farts, vaja, #finsalskollons, de mantenir diplodocus que van canviant de seient, de parlamentaris a caixes i bancs, d'Esade a parlamentaris, de parlamentaris a experts i grups de savis, que se les saben llarga, sí, oh i tant, però per ensorrar la majoria a qui ja no ens arriba el sou (i sort si en tenim), ni al dia 10. Sap, senyor Mas? Paguem impostos i paguem per tot, i estem tan estrets amb el cinturó collat, que no ens baixa ni l'aigua de l'aixeta per la gola. Li hauria de caure la cara de vergonya de sortir encorbatat d'un cotxe d'altíssima gama, a parlar pel poble, a dir-nos que ens hem de sacrificar més encara. Només falta que ens facin pagar a final de mes enlloc de cobrar.

Qui es farà ric serà el fabricant del Trankimazin. Paraula de parenta de metge i infermera.

Els de Qatar no són moros de merda que venen a robar-nos la feina!!!

2011-09-26T22:06:00.006+02:00

No me'n sé estar. Vomito bilis llegint les mesures del govern.

Parlaria dels merdosos que, oh! miracle! ara volen acabar de fotre tot per terra, demanant als metges que renunciïn a la meitat de la paga de Nadal. Per cert, a molts no ens ho preguntaran, però ja ens l'han fotut. Trec foc pels queixals. Que s'abaixin els seus sous, osti, que es treguin les pensions vitalícies, que visquin com ens volen a nosaltres, escanyats!

Però, ai, el tarannà global és diferent, dreta dreta i de la dura... per això, sense posar-nos en política, que diu el sant Sandro, he disfrutat com una trugeta llegint tot l'article. Us en deixo un bocí. I no us perdeu la contraportada de l'Ara del Bassas, imperdible!

A veure, ¿això de Qatar és una miqueta dictadura? Pssse, ¿segons com s'ho miri, oi? També és molt un tema cultural. Ells tenen una manera de viure que tampoc voldrem canviar a corre-cuita, no sé si m'explico. Escolti, i en tot cas, sempre queda l'argument definitiu expressat en l'assemblea de compromissaris del Barça: "¿La Xina no és també un país una miqueta dubtós, democràticament parlant? I, oi que estem desitjant que inverteixi al nostre sistema econòmic a veure si ens salva el cul? Doncs, que carai, endavant les atxes!" (Per cert, petit incís: el concepte de democràcia que emana de les assemblees de compromissaris dels clubs de futbol és comparable al que emana de Vladímir Putin.) I és que, al final, a la vida tot és un tema de calés. ¿Vostè és ric? "Benvingut a casa seva. Li presento la meva senyora per si li calgués... Nena, atén aquest senyor tan amable que té una urgència hormonal". ¿Vostè és un miserable? "Foti el camp immediatament abans que li foti un tret al cap". Com ens agraden els xeics amb xecs. Si tenen la cartera plena són els senyors àrabs i els rebem amb catifa vermella de vellut. Si arriben en pastera són moros de merda i vénen a robar-nos la feina.

Tret d'aquí

de propagandes i diaris

2011-09-25T12:05:00.002+02:00

Això d'encetar un diari virtual i tenir al davant amb lletres fosforescents, flaix i quadres escapistes de propaganda quan les vols tancar, em fot dels nervis. I si per postres et diuen "comença el curs amb energies renovades", ja és "es colmo".

I això que el que jo volia llegir era "com defrauden els rics". He copiat les dues preguntes i les respostes d'un dels entrevistats. Dels nervis més encara. Jo asseguro que he començat el curs amb picors arreu, crostetes al cap de tant rascar (i no tinc polls), i un estrés dels pebrots.

Aquí el bocinet:

A. És just el sistema fiscal espanyol?

B. Les grans fortunes estan massa ben tractades?

Guillem López-Casasnovas. Catedràtic d'economia de la UPF
· A. No paguen tots, ni ho fan d'acord amb la seva capacitat de pagament. Però em preocupa més el primer (el frau i l'elució fiscal) que el segon. Tots els sistemes tenen problemes en tractar amb justícia les rendes de capital respecte del treball, sense que es perjudiqui l'eficiència o l'estalvi per davant del consum, o les rendes guanyades en relació amb les rebudes en herència. Les reformes necessàries en un moment com ara xoquen amb els que demanen amb prou raons que la fiscalitat es posi al servei de l'emprenedoria i del creixement i que, en tot cas, la redistribució es faci des de la despesa pública.
· B. Les grans fortunes estan ben tractades en el sentit que tot i eludir el que poden, com es fa arreu, en altres països, no reben cap menysteniment social: no tenen problemes per tenir una Creu de Sant Jordi, una ordre ministerial o un títol nobiliari. No és vergonyant per a molts d'ells tenir el protagonisme social des de domicilis fiscals extraterritorials.

Em preocupa així la conclusió de tota aquesta qüestió: la poca consciència fiscal (l'estat del benestar no és gratis), la poca consciència ciutadana (sí, però que pagui un altre) i la social (riem les gràcies i envegem els que saben com defraudar, que per això són rics i s'ho poden permetre!). És la meva definició preferida de qui és molt ric en aquest país: qui no paga impostos. Vull dir que el que es paga en assessorament i en enginyeria fiscal per no pagar impostos és menys que el que s'estalvia no havent de contribuir!

I bon diumenge!