08 de setembre 2008

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Aparences enganyoses.

Tot i que jo no hi era, m’has enganyat, sabent com saps, que una cosa és el que els meus ulls mostren, i l’altra el que amaguen.
Tot i que sabies que tornaria amb tu, després de la visita obligada a la mare, sola i tancada com viu a la casa de salut, ( tu no la vols aquí, recordes?), has oblidat de mantenir un ordre mínim i ni tan sols has portat els nens a passejar.
Coses de dones, en dius? Vas ser tu qui em va obligar a tenir ràpidament criatures. Volies mantenir-me ocupada? L’has cagat de mig a mig, senyor de la casa. No acabaré com la mare, jo.
Tot i que sabies que volia començar un curs de taquimecanògrafa, m’has llençat els fulls, t’has permès altra vegada remenar els meus papers com si fossin teus.
Tot i que et vaig demanar que em deixessis un petit racó per fer-me un despatxet, has aprofitat que jo no hi era per engrandir la cambra de la bugada, posar un escalfador d’aigua perquè les meves mans puguin lluir davant del teu coi de cercle de saberuts, quan toca fer tertúlia a casa.
Ja pots anar llegint manifestos i pretendre canviar el món, parlar del liberalisme i del racionalisme, i del nous reptes socials, i de mil paraules que fas servir per pura presumpció.
Saps què? Al fons de tot, ets molt més incult i barroer que els obrers que treballen per tu. Així és que, per darrera vegada, fes-me un servei i puja’m les maletes altre cop. Els altres serveis, ja trobaré qui me’ls faci, i sense haver de donar les gràcies per la bona vida que m’han regalat. En tot cas, em podré treure la disfressa i ser persona.

18 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

com li has donat la volta :)

ja m'agrada ja!

Clint ha dit...

pim pam pum...tirant amb bala!

Rita ha dit...

Això està bé... Tot un caràcter! M'ha agradat. :-)

Anònim ha dit...

Molt bé! A mi també m'ha agradat!

Striper ha dit...

100% ZEL sens dubte.

Sergi ha dit...

Com diu l'Striper, un escrit que explica perfectament la filosofia d'aquest blog. Un text dur, però amb una protagonista que els té ben posats (no és per ofendre, és una frase feta). Transmet molt, això vol dir que és bo, una gran proposta, i com ja he dit en alguna altra casa, aquesta edició està deixant relats de gran nivell, sembla que tots en tinguéssiu moltes ganes! Jo en tenia, la veritat.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Dons tens raó, sembla que tinguem quelcom en comú...m'agrada, les dues coses.

Nymnia ha dit...

Felicitats! molt bon relat! Has explicat una dona amb caràcter que, no deixa pas de dir el que pensa! Com ha de ser! Bona setmana!

nimue ha dit...

uau! m'ha encantat com ho has explicat!! :)

Anònim ha dit...

Ostres Zel, ets tota una mestre, mai millor dit! jeje

Antoni Esteve ha dit...

uf, gol!
Genial!

Anònim ha dit...

¡Excelente protesta femenina!
¡Viva la liberación!
Besitos hermosa♥

Anònim ha dit...

que MASSA!!1 m'ha agradat molt un relat dur però una protagonista de collons..
besades amb pessics Zel estimada

Anna ha dit...

Molt bé Zel!
M'ha encantat, bo, contundent i ni sobra ni falta res. Fantàstic. Felicitats!

Una ha dit...

Me gusta,de vez en cuando hay que remarcar,recordar los límites o se suben a la chepa.

Mon ha dit...

no hi ha dubte que porta el teu segell....molt bo maca....petonets i gracies pel teu exquisit relat

Tocat del cargol ha dit...

Nena, tu si que t'has lluit!! Contundent i directe! Ja ho diuen: en casa de herrero, cuchara de palo.
Salut!

Barbollaire ha dit...

Nina...

M'ha encantat!

Petonets dolços :¬)***