És just i és un deure denunciar allò que atempta contra el dret a la llibertat, a la vida, a la pau.
És just i és un deure no tancar els ulls i ser conseqüent amb els propis ideals.
És just i és un deure treballar, lluitar i fer un esforç conjunt per un món més solidari.
Ara mateix, en segons quins aspectes, aquest acudit és ben cert. Per això, jo m'adhereixo també a la lluita contra la fabricació d'armament de tota mena, i concretament les "bombes raïm" o de dispersió. És sabut que són tan perilloses com les mines antipersona. Resten bocins que una criatura pot prendre com una joguina i esclatar-li a les mans. Sempre reben els més indefensos. Van escampant mort arreu, i doncs, no ens hem de manifestar en contra? Que no sigui amb el meu consentiment. Hi ha lluites que no es poden abandonar.
1 comentari:
Tens raó, sempre els més dèbils són els que reben.
Un horror que encara es faci aquest tipus de material bélic...
Qué passa que pensen tant en la violencia?
Com deia un amic: què fa que de sobte les persones es tornen d'aquesta manera?
Publica un comentari a l'entrada