Això que faig, és un xic d'encomanament de molts. Passo estones fent coses que abans mai feia. La Carme, que ha celebrat 6 anys de blog, em va fer encomanar aficions i em vaig embolicar amb el paint. Gràcies a ella, també, vaig començar a escriure molta més poesia. Per mi és una persona especial, com uns quants blogaires que, tot i que no em tenen als comentaris, els sento molt molt meus. Això és cansament? No, és la vida d'ençà que tot va com va. I ara em dedico als projectes de quadres i al gos, que ens ha canviat l'humor a tots els de casa!
La feina s'està definint, potser no ben bé com m'agradaria.
Però sí que reflecteix l'humor tristoi dels darrers temps, quan sabem que tot està canviant cap a un inexorable final d'alguna cosa que ens feia un xic més feliços.
Caldrà encara donar vida a l'esboç dels caminants, que de moment són ombres, com ara jo. I potser si hauré d'acceptar la foto del Paseante! I perquè no, posar-hi un gos!
