el meu arbre (meme)

El meu arbre, fet d'engrunes de colors...
El paint el faig anar de bòlit!


Un arbre original, si més no, no he pogut esbrinar on és...
El meme ve de ca la Tere
Es tracta de triar 6 coses molt importants per tu mateix.
I 6 coses poc o gens importants també per tu mateix.
*
Importants:
-Els meus fills, la família i els amics.
-La pau i companyonia com a forma de viure.
-Poder confiar en les persones que m'estimo.
-Aprendre, seguir sentint curiositat.
-La llibertat de decidir què vull i què no vull.
-Sentir la confiança i l'estimació de la gent.
*
Poc o gens importants:
-La competència, el guanyar.
-El lloc, l'espai físic que m'envolta, les comoditats.
-El menjar, m'agrada gairebé tot i no tinc manies.
-Les marques, se me'n fot de què em poso si m'hi sento bé.
-L'ordre metòdic i planificat, vaig a impulsos.
-El posseir (mi tesoro....) això o allò altre, si ho tinc, bé, si no, també.
*
Apala, si algú el vol fer, el convido, diu que és una manera de conéixer milor la gent a qui llegeixes....
*
*

cap al circ per aprendre una altra manera de viure

Els comentaris que m'heu deixat m'han arribat al cor.

Deia més d'un, que és bo de veure coses maques i ben fetes que també n'hi ha.

I teniu raó, és ben cert.

Una d'elles, demà. Demà amb els nens anem al Circ.

Cric, voltant, Crac, quan són plantats a la carpa.

Anem a veure una cara amable, a fer somriure els nens.

Anem a conéixer la vida del circ, de la mà de Tortell Poltrona.

Aquesta és una sortida que solem fer amb els nens i nenes de cicle Inicial, els petitons.

És, potser, de les més entranyables.

Volem que sàpiguen com és la vida de la gent del circ, un espectacle que, darrerament està més valorat. Finalment, és reconeix allò tan reclamat, el circ és cultura.

Volem que els nens coneixin Tortell Poltrona.

I de retruc, tot el moviment de Pallassos sense Fronteres.

I metges sense fronteres, i tots els petits o grans projectes solidaris que hi ha escampats arreu.

Per mi, En Tortell Poltrona és un personatge entranyable.
El seu missatge arriba als nens i als grans de manera amable, sense grans declaracions i sense massa soroll, tampoc.

L'he vist un piló de vegades arrencant un somriure amb la tonteria de treure's i posar-se la jaqueta, empastifant-se la cara de qualsevol manera, que acabarà suada mentre es posa un gorro rasta i fa cantar tothom una cançó de pau.

I trencarem els tòpics de la felicitat i del que cal per ser feliç.
Avui, parlant de felicitat, una nena ens ha dit que per ser feliç, li caldria poder veure el seu pare, que no sap on és. Una altra, demanava poder tenir els pares junts. Molts desitjaven no barallar-se amb els germans. Per primera vegada, després de gairebé dos cursos sencers, ens hem mirat, la meva amiga i companya i jo, amb cara de felicitat. No és que no ens mirem amb cara de felicitat mai, ho fem molt sovint. Ens agrada la feina que fem, molt i molt. Però ens hem adonat que, ningú havia demanat res material per poder ser feliç. Em sembla que avui, ens han mostrat que comencen a saber què és important a la vida.

Un pessic de pau.
Unes unces d'amor.
Un polsim d'alegria.
Uns granets d'amistat.
Un raig de sol.
Una espurna de compassió.
Un alè d'aire fresc.
Un rajolí d'aigua de pluja.
Un buf de clar de lluna.
Un grapat de mans unides.
Un sac de petons.
Un altre de paciència.
Un punt de màgia.
Unes gotes d'il.lusió.
(post dedicat a les meves entranyable amigues Mònica, Nuri, Paquita, Arantxa, Míriam, que m'acompanyen cada dia, i que hi són sempre que les necessito tant si jo me n'adono com si no. Us estimo)

Aquesta matinada aquí. Un altre atemptat.

Collons, no n'hi ha prou amb veure això?

I sempre reben els mateixos.

LLegia que d'un poble d'uns 10.000 habitants n'han mort fins ara 7.700.

Xifres que parlen de 40.000, de 35.000, de centenars de milers de ferits i desapareguts...

Com es viu després d'això?

Hi ha cap persona d'entre els d'aquí, que ens puguem imaginar per un moment aquestes quantitats immenses de morts sota l'aigua o les runes? Penso que no, s'escapa a la meva ment, si més no, perquè... què faig?

Ara em miro. I m'adono que, mentre escric, m'estic menjant una bossa de cireres.

Què coi sóc? Sóc capaç de llegir, exclamar-me, buscar fotos, i, d'esma, anar a buscar les cireres, i vaig escrivint i menjant cireres, i el meu cap està entre els ulls del nen i...

En això m'he convertit?

íntim, els meus amors

s'estimen,

els estimo...

això és el màxim que van canviar el seu vestir

moda "totsaprofita"

per anar al casament de la seva cosina,

el puro els va durar el temps de fer la foto

què voleu, em cau la bava...

per cert, el barret és de propaganda...

pensar que fa sis o set anys es mataven,

que els havia arribat a dir

"quan la sang baixi per les escales trucaré

a l'ambulància, però baralleu-vos a dalt"

i ara, són l'un per l'altre

i l'altre per l'un...

i que gràcies i amb el gran,

el petit ha retornat a l'alegria...

és allò que, quan jo no hi sigui,

es tindran, segur, l'un a l'altre,

i em fan feliç.

El nus de la gola es va fent gros, la càrrega imaginària, però ben present, per molt contradictori que sembli. Cada dia més feixuga, ofega, s’esmuny als somnis, si es que aconsegueix dormir. I en somnis se li apareixen tots els greuges, tots els deutes, tot allò que fa de la seva vida un seguit d’incompliments. I bo que vol, però, no sap ben bé perquè, no pot.
Engrunes de seny la fan tornar a terra, al feinejar de cada dia. Però les seves mans es neguen, tossudament, a enfilar un viarany que sap la portarà a repetir ritus antics que vol oblidar.
N’està farta de ser el que és, no pas de qui és. N’està farta de no poder assimilar el que s’espera d’ella. Ni vol, ni pot, ni mai acceptarà uns rols que no ha signat, unes esperances obligades que sent li pesen al damunt com una llossa. Ni vol, ni ho farà. Encara que sigui la riota de les veïnes, i que li faci angúnia convidar algú a casa, que, ara mateix, és una mena de passadís que mena a un o altre lloc en una cursa d’obstacles. Que ella no traurà. Per molt que els obstacles també se li apareixin als somnis.
Afronta un nou dia amb el plats de la balança en difícil equilibri. Però, per poc que pesin els arguments al seu favor, els fa valer. No ha vingut aquí per estar en una tercera edat mitjana. La gran paradoxa, allò que no pot suportar d’admetre, és que, segons com, es deleix per ser una dama en qualsevol edat mitjana. Una dama darrera un vitrall.

mocadorada virtual

Senyor Laporta,

Acaba de demostrar una vegada més que:

-És vosté, tal com se li va escapar un dia, un gran bacó.

-Se li'n fot una merda el que pensin els afeccionats, la seva sang freda mostra que, com tot polític, l'únic que vol és la cadira, els viatges, els tecs i els guanys.

-Hauria d'acomiadar-se, com pertoca a un home que ha fracassat cridant que no n'hi ha per tant.

-Hauria a més de tenir el seny d'enterrar el Txiki, que encara mai ha donat la cara, com a responsable dels fitxatges i del seu rendiment.

-Hauria de tornar els diners als socis, que la seva gestió ha sigut "el desespero d'un carretó en una baixada"

-Hauria d'entendre d'una vegada que no es pot donar amb una mà i fotre amb l'altra. Vinga moixaines als que valen pasta i els pencaires a patir.

-Hauria de veure clar que, segons totes les enquestes que m'he molestat a llegir, a qui la gent no vol, per ordre, són els següents, vosté, el Txiqui, la junta sencera, molts jugadors i en darrer lloc el Frank. I ho paga l'únic que sap que no rondinarà.

En fi, és vosté una sensacional enganyifa, ja se'n pot entornar amb l'elefant.

DE FET, EL POST D'AVUI ERA EL SEGÜENT, PERÒ EL PENQUES HA POGUT AMB MI.

petit art

Del més senzill al més enrevessat.

Del més figuratiu al més suggerent.

Formes i volums en paper.

Tot plegat, amb l'art amaguem una mica les misèries que avui havia estat temptada de penjar.

Però no vull.

Hi ha moments, en els que m'estimo més tancar els ulls i viure un somni.

Encara que no ho sé fer gaire estona.

Meravelles amb les mans, fils, unes tisores i poc més.

Precioses formes que recorden màgiques figures, filigranes antigues, retalls de màgia.

Entretenir-se en una feina que només et demana paciència infinita i fixar l'atenció en allò que tens davant dels ulls. Com la vida mateixa,

I esbocinar el paper quan criden desgràcies que tu, que encara hi ets, no pots deixar d'escoltar. Denà serà un altre dia.

Em quedo amb la pluja, amb el cel prenyat de núvols grisos i blancs, degoteig d'esperança.

post mig copiat

Vinc del blog del dimoniet.

M'he fet un bon tip de riure.

Ell pregunta si unes respostes a les proves/examen com aquests que li he copiat (sense traició ni ànim de lucre) es poden trobar, i demana als profes que què en pensem.

Cadascú és ben lliure d'opinar, com a mestre o per lliure.

Doncs torno a dir que he rigut. I sinó, amplieu alguna de les fotos i veureu com hi ha tocs d'humor i creativitat encomiables.

A veure, jo, ara per ara, "l'expandir", només el faig servir quan estic treballant a l'ordinador i encara no sé ben bé per a què serveix. (Eh que surt allò d'expandir quan treballes amb html? que jo no en sé pas, no, però em sóna...)

I burra, allò burra, burra, no ho sóc pas.

Aquesta té humor. Primer, si mireu la foto gran, veureu que el profe hi posa un zero, llenguatge universal, i a més incorruptible i etern, de color vermell, un altre llenguatge universal que no hi ha manera d'erradicar, les correccions de color vermell, guixant tot el que es pot dels treballs, tan si estan bé com si no.

I el profe de mates, s'ha lluit. Moltes mates, però, i la correcció ortogràfica?

Aquesta resposta és ben certa. L'ha trobat. O sigui "hallarla" la "halló" No l'ha calculat, però l'ha trobat, coi, pobret, i amb humor, també.

Aquest també convindria que l'ampliéssiu. Us asseguro que el penjat del final l'entenc. Anem a resoldre una incògnita de veritat.

Qui collons ha de fer, necessita fer un càlcul com aquest?

I en cas d'haver-lo de fer, això et fa més gran a la vida? Més savi? Només això et fa més "competent"?

Entenem que el saber ha de ser quelcom útil i aplicable a la vida mateixa.

O en tot cas, el savi que té l'enginy de la descoberta, el pensament creador, el poeta, l'escriptor, el filòsof, l'historiador, el lingüísta, no valen? Quantes persones serien més humanes (en el sentit humanístic del terme) si no haguessin passat tan temps fent aquests càlculs eterns, intocables, ininteligibles i (perdoneu-me els de ciències pures) inútils?

Bé, i aquest, ha aplicat allò de "despejar la incógnita"

Anul.la les dues "n", 1 partit entre 0 és 1, i "1 six" és igual a 6. Jaja...

Què voleu, hi ha posat recursos imaginatius.

Bromes a banda, més filosofia, més llegir, comentar, debatre, opinar i aprendre a dialogar, més treball de creixement i maduració personal, més aprendre a fer servir els propis recursos i els que les tecnologies ofereixen, un bon esforç en superació personal en reptes que mereixin la feina i el temps invertits i deixem-nos de perpetuar tasques que de vegades fan de les aules un espai perdut en el temps de l'antigor.

el meu regal per la decisió de la directiva

No hi ha res que m'emprenyi més que un govern a l'ombra.
Al final, el govern a l'ombra ha guanyat.
S'ha dedicat a fer guerra cada dilluns al seu espai del diari.
Ha criticat, posat en dubte, opinat amb superioritat, qüestionat, ... com si fos el rei del mambo.
No serà l'entrenador, però ja hi té el seu fillol dins.
Per ells dos, i el gran Laporta, el meu regal.
Premi "menja-te'l i que se't clavin"

L'exjugador i extècnic del FC Barcelona, Johan Cruyff, ha justificat en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio que no parla català en públic perquè "yo intento ser siempre internacional y entonces podríamos hacerlo en alemán o en inglés".

Quan Antoni Bassas, presentador del programa, li ha dit que en la propera entrevista hauria de parlar en català, l'holandès ha afirmat que el que ha de fer la gent és "aprender el inglés o el alemán. Somos un país y una ciudad internacional, ¿por qué reducirlo sólo al catalán? Vamos a hacerlo en inglés algún día, a ver si mejoramos la calidad de nuestros oyentes". Aleshores, Bassas ha replicat Cruyff i li ha dit que els oients tenen molta qualitat.

En aquest moment, l'holandès ha insistit que "hoy en día todo el mundo viaja y si mañana te vas a Inglaterra no puedes hablar catalán, hay que hablar inglés".

Finalment, el periodista li ha recordat que una cosa és saber idiomes i una altra és que les emissores de ràdio tenen una llengua i que els catalans són bilingües, de manera que aquest problema segur que no el tenim, i Cruyff ha contestat que "ya lo sé, en eso estoy de acuerdo, no digo que no tengas razón", ha finalitzat.

"Guardiola es un hijo catalán de la escuela futbolística holandesa. A sus tendencias personales, hay que agregarle los geniales consejos de su admirado Johan Cruyff y, finalmente, el método académico y sistemático de Van Gaal, esas tres son las capas geológicas más sólidas de su personalidad futbolística. A estas alturas de su evolución, Pep entiende que un equipo es como un cerebro colectivo y el futbol, antes que "un sentimiento con el que se juega" es una idea con la que se divierte." Jorge Valdano

Carta a Laporta. Poc abans de que el desastre acabés de quallar.

"Txiki y el grupo de amigos de Cruyff no desean abandonar sus prebendas en el Barcelona y por ello quieren otros amigos, como Laudrup, Guardiola o similares para no dejar sus ventajosos cargos.

Pero el Barça no necesita otro amigo de quienes han desbaratado al mejor equipo de los últimos 20 años, sino un entrenador con personalidad que limpie no sólo el equipo, sino también el cuerpo técnico, los médicos y los preparadores físicos.

Si usted se empeña en mantener a los amigos de Cruyff, caerá con ellos, como Núñez y Gaspart cayeron con Van Gaal. Ya ha conseguido usted que le empecemos a comparar con el mezquino Núñez y con el opaco Gaspart.

Usted y su directiva no son aquel grupo de ejecutivos exitosos que parecieron cambiar los aires negativos del Barça y su entorno.

Ustedes han sido devorados por los errores del equipo de amigos de Cruyff y ustedes deben reaccionar dándonos un entrenador no dominado por ese grupo.

El fútbol holandés de rondo y toque está anticuado, los jugadores han de ser físicos y técnicos a la vez y el juego se ha vuelto rápido, al primer toque, los medios son a la vez defensas.

Todo lo que el sistema de Cruyff o de su trasunto Eusebio no es.

Por ello si usted insiste en llevar al Barça por ese camino, pasará a la historia como el presidente que, teniendo en la punta de los dedos una era gloriosa, la más gloriosa de todas, la habrá echado por tierra por no actuar cuando es su turno. A usted, no a Txiki, le toca cambiar de entrenador. Y sobre todo, no le pregunte a Cruyff." Lluís Racionero

Què voleu, sóc culé. Culé, sí, Cruiffista, mai. Ja m'he desfogat.

polaco

-Escolti, que em pot dir....
-¿Mande?
-Que si em pot explicar...
-Cómo?

-No res, deixi-ho estar, ja ho...
-No le entiendo, coño, hábleme en cristiano!
-És que servidora parla polac...
-¿Polaco?
-No, "polaco", no, parlo polac.
Era obvi, no?
Em sap greu, vaig tard i sense inspiració