T'enyorarem, molts t'enyorarem. I no parlem d'ideologies. Cadascú té les seves, però gent que no es mossegui la llengua, que es mulli, que sigui un davasall de força, saviesa i coneixements i que no calli allò que s'ha de dir, en queden... potser els dits d'una mà. Que les canti clares. Ja queden poca gent com tu, Joan.
On siguis, fot-li fort.
2 comentaris:
Anem perdent referents... i persones amb les idees clares i ben expressades.
Tant de bo que allà on sigui pugui fotre-li fort.
Quina pena perdre a aquestes persones que no els atura res!.
Aferradetes, nina.
Publica un comentari a l'entrada