23 de juny 2009

prohibicions per decret

el senyor Sarkozy vol prohibir per llei que les dones a França pel carrer vagin així... prohibir, encara que sé que per molts, això és un símbol de repressió cap a la dona, al fons hi veig ben clara la idea d'etnocentrisme i etnicidad(la diferent) prohibida... compte que no sé si es posa amb d'altres vestits (a EEUU, Canadà, Anglaterra i arreu a ningú li sobta veure pakistanís amb aquell turbant, i ningú s'exclama...)




en canvi a tot el món és acceptat l'etern uniforme dels homes, amb corbata sempre present (símbol fàl.lic per excelència) d'ús obligat per quedar com tot un senyor, en molts llocs senyal de determinada posició social, i uniforme en moltes feines...

jo només voldria per a tothom el dret a escollir, segons els patrons de cadascú, segons les pròpies maneres de veure i viure la vida....
Afegit, després de llegir comentaris.
Pels que desconeixeu això del símbol de la corbata, només cal posar al google aquesta expressió, corbata símbol... i ja llegireu.
Pel que fa a l'opinió, és només una opinió, la meva, però compartida per força gent. Prohibir, decretar, permetre o no determinades manifestacions no condueix mai a una entesa, i tenim el món ple d'exemples, que sovint acaben amb violència desfermada i xenofòbia consentida. Estem fent servir una eina que lluny de ser formadora, dialogant, marginalitza encara més les persones que mantenen determinats signes externs. Vivim constantment sota amenaces que atempten contra les llibertats individuals, i no només les meves, com a dona, catalanoparlant, defensora d'un país etc etc... Obligar a adoptar costums aliens, obligar a emprar una altra llengua, (en això ens hi podem sentir ben identificats),obligar a viure de determinada manera ataca directament aquests drets d'arrel de poble que jo sento, i voldria que, les persones que venen d'arreu, poguessin sentir el mateix respecte cap a allò que els identifica. A mi tampoc m'agrada veure una burka. però no crec tenir dret a prohibir-la. Diuen els sociólegs i els lingüistes que, quan una comunitat es sent amenaçada, sol radicalitzar-se, tancar-se, excloure's voluntariament per mantenir el seu caràcter ètnic, de poble, de cultura. Des de la multiculturalitat, cap govern hauria de poder tenir drets a prohibir aspectes relacionats amb la pròpia cultura, lluny d'això, que pretén l'assimilació i l'aculturització, cal posar per davant el respecte i l'educació. Finalment, els joves de segona o tercera generació seran els qui decidiran els signes que adopten. Res més que una opinió.

28 comentaris:

XeXu ha dit...

Mai se m'havia acudit que la corbata sigui un símbol fàl·lic... Per mi aquest uniforme dels homes que dius sí que el podrien prohibir!

Striper ha dit...

Jo no porto corbata, pero un simbol falic? No ho crec la veritat, en quant al mocafor doncs es un simbol represiu al que s'obliga que no hi te lloc a una societat democratica com tampoc te lloc un Islam absolutista.

Joana ha dit...

Ara entenc per quin motiu m'agraden els homes amb corbata.. :)
Ara en sèrio, a mi no m'agrada gens això del mocador, potser ho relaciono amb que n'estàn obligades... ni que se que moltes ho porten per gust.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

El vel és un dels referents d’una cultura masclista, fonamentalista i arcaica, que practica la circumcisió a les nenes i a on la gent assassina i s’immola en nom d’un deu.

Crec que els nou vinguts cal que s’integrin, no que ens colonitzin.

Pel que fa a les corbates, jo no en he vist mai cap de almidonada que apuntés cap a dalt i crec que una corbata té un preu a on pot accedir-hi tot hom i és un signe de pulcritud, encara que jo no la uso per què la trobo incòmoda.

Bones vacances Zel.

Ferran ha dit...

Com ja s'ha dit per aquí dalt, el vel no l'entenc igual que el turbant sihk, per exemple. El vel el porten les dones, només, i per obligació, per "no mostrar-se" i no ser impures. Només els "seus homes" les poden veure tal com són.

Prohibir no m'agrada, a mi tampoc, però en aquesta qüestió tinc un conflicte entre les meves conviccions i un símbol de repressió, que no de llibertat.

Anònim ha dit...

Em penso que avui has pixat fora de test...

Carme ha dit...

Anònim, si per dir això, has de mantenir-te anònim, no sé pas qui pixa més fora de test.

Zel, entenc totes les raons que diuen par aquí dalt. No m'agraden ni les imposicions ni les prohibicions i totes dues coses em fan sentir malament. Si aquestes dones poden triar, que trïin... si no poden triar no sé de què servirà la prohibició.

No m'agrada qualsevol cosa que condicioni les persones, en aquest cas les dones i per això no m'agraden gaire els mocadors, però estic amb tu que les prohibicions encara m'agraden menys i que no arreglen res, només ho espatllen.

Clidice ha dit...

No entenc el perquè de tants escarafalls contra el vel islàmic. Sí, és un símbol de repressió, però no ho és tot allò que va destinat a la dona en la nostra societat? No és un vel la roba que ens vénen que hem de dur? no són un vel les operacions de cirurgia plàstica? no és un vel el fet de cobrar menys per la mateixa feina? no és un vel el càstig que se'ns infringeix per part del govern, l'empresariat i la societat pel fet de ser les paridores de l'espècie?

A mi em preocupa poc si una dona vol anar amb vel. L'altre dia, pel davant de casa van passar dues amigues de l'institut. Una duia el vel, l'altra ensenyava la tanga. Quina diferència hi ha?

Asimetrich ha dit...

Algú hauria de preguntar a les dones que porten vel què en pensen del vel. La meva visió va canviar fa poc en treballar amb una noia àrab, i en conèixer les seves amigues. Elles estan encantades amb el vel, és el seu símbol d'identitat, com una bandera, que ha transcendit la simbologia purament religiosa.

És una imposició? Sí, igual que ho és per tots nosaltres la roba o cobrir-nos les parts íntimes. Si jo em pasejo en pilotes per aquí reclamant llibertat, segurament que em detinguin. Però dins aquesta imposició (que nosaltres també en tenim, no ho oblidem), el vel és una peça de roba més per elles (Al menys per les dones àrabs que he conegut).

Ara bé, el fet de prohibir el vel a escola crec que està relacionat amb que es tracta com a un símbol religiós, que pot ser-ho. Això ja és més complex, perquè no entenc per què s'ha de vulnerar la llibertat religiosa. Una cosa és que no s'ensenyi religió o que l'ensenyament sigui laic (perfecte), i una altra que no es deixin portar símbols de les diferents religions a escola. Però això és un altre debat.

Total, Zel, que entenc el que vols dir i estic totalment d'acord amb tu.

Núr ha dit...

El tema del mocador és complicat. Recordo que un cop vaig parlar amb una amiga marroquina que actualment no porta el vel i li vaig preguntar si n'havia dut mai. «Al principi de ser aquí, sí, que el duia.» Tot xerrant, em va comentar que hi havia dones que el portaven no tant per imposició dels seus homes, sinó per diferenciar-se de la població d'aquí. Una mica com el que passa quan Espanya critica o ataca Catalunya: tots ens tornem més catalans... ens radicalitzem i volem mostrar una identitat més clara, més «pura»; volem mostrar-nos diferents.

Aquestes dones que es posen el vel per voluntat pròpia, per diferenciar-se de nosaltres, crec que són una mostra evident del problema: se senten atacades per ser diferents i la seva reacció és mostrar-se encara més diferents (si no ens accepteu vosaltres, nosaltres tampoc no volem formar part del vosaltres).

Sincerament? No sé fins a quin punt un mocador al cap pot ser tan terrible. Un cop vaig sentir una dona paquistanesa que deia que a occident estavem encegats pel vel dels trons, quan darrere hi havia coses més greus que un simple mocador.

El que no em fa gens de gràcia són les burques, i veure per Barcelona dones tapades de cap a peus, amb guants, amb ulleres de sol o la reixeta negra davant dels ulls, caminant dos metres darrere del seu home que va amb xancletes, màniga curta i pantalons curts... això sí que em treu de polleguera!

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint no està clar que aquest dret a escollir existeixi

* HADA ISOL ha dit...

La verdad es que la palabra prohibir no me gusta,aunque le encuentre todas las razones del mundo para que la mujer no ande así,prohibido es algo que me choca ,ademas eso llevará a que esta gente se vuelva a su mundo donde las prohibiciones son mayores y las mujeres no tienen derecho alguno,para mi es hecharlas a su suerte,creo que el traje y la corbata es un martirio también y no lo `prohiben.Un abrazo Zel!

novesflors ha dit...

Estic a favor de la llibertat i, per tant, del dret a escollir. Però les dones que duen el cap (o el rostre) tapat ho han escollit lliurenment?, són lliures d'escollir?

pena ha dit...

El vel, el burka el niqab, ¿lliure el.lecció? em sembla que volem ser molt multiculturals i perdem alguns drets elementals de vista. Els homes musulmans, aquí, vesteixen com volen, les dones es evident que no, moltes es treuen el vel i quan arriben al barri se'l tornen a posar, hi ha una forta repressió masculina, envers les dones i moltes de llibertat res de res. Un llibre molt clarificador L'ultim patriarca, parla de la realitat de moltes dones musulmanes que te molt a veure amb la nostra realitat de fa alguns anys, per a mi,el relativismes cultural perjudica a les dones. El vel es per amagar els cabells que poden portar als homes a pecar, en fi tan antic com anar a peu...

Thera ha dit...

Jo també ho veig com un tema molt complicat, una qüestió molt difícil, hi ha qui ho escull? hi ha qui ho porta per imposició? Segur que sí, i sé que les dos coses es donen. A mi el que no m'agrada és ni el vel, ni la burka imposada, però tampoc una llei que et senyala amb el dit. També és veritat que rere hi ha tota una identitat cultural que no podem esborrar. Penso de veritat que la represió no s'evitarà traient el vel...

Jo no penso que ningú 'pixi fora de test', constato que tothom dona la seva opinió... Això és la llibertat, no el judici gratuït i la intolerància...

núria ha dit...

jo estic amb tu... l'estat no ha de prohibir cap uniforme o vestit. (un altre tema es dins una escola un club de basquet... jo que se, que cada comunitat decideixi com vol ser i qui no hi combregui que surti)... D'altra banda tambe penso qu es pot desdramatitzar el tema del mocsdor... jo crec, que a frança, les q no el volen dur no el porten... I a part, no nomes es bon exemple de 'costums' el tema de la corbata... us heu fixat en els nostres adolescents: tots vesteixen igual. "com volen" pero iguals.

núria ha dit...

jo estic amb tu... l'estat no ha de prohibir cap uniforme o vestit. (un altre tema es dins una escola un club de basquet... jo que se, que cada comunitat decideixi com vol ser i qui no hi combregui que surti)... D'altra banda tambe penso qu es pot desdramatitzar el tema del mocsdor... jo crec, que a frança, les q no el volen dur no el porten... I a part, no nomes es bon exemple de 'costums' el tema de la corbata... us heu fixat en els nostres adolescents: tots vesteixen igual. "com volen" pero iguals.

Assumpta ha dit...

Estic molt d'acord amb el que diu en Ferran.

Amb la calor que fa aquests dies aquí (Reus) em posa malalta veure els homes musulmans amb samarreta de màniga curta, vestint com volen i les dones amb túniques fins els peus i mocadors ben tancats al voltant del cap.

Per altre part, el tema del burka ja és -en la meva opinió- impresentable. De què es tracta d'anul·lar totalment l'ésser que hi ha "allí dins empresonat"?

Una cosa és un mocador i l'altre cosa és aquest ataud de roba... No, no i no. Ho trobo indignant i humiliant i tot el que s'hi pugui dir.


D'altre banda... La corbata símbol fàl·lic per exel·lencia? Mai de la vida ho havia sentit dir...

the silver blue sea ha dit...

Feliç solstici, Roser :)

rits ha dit...

jo no tinc un parer massa clar en aquest tema.
em surten moltes contradiccions. Crec que tothom és lliure per vestir i anar com vulgui, de mostrar les seves creences com vulgui, xò l'ús del mocador, si es fa lliurement, endavant, xò en molts casos tampoc és així.

El que està clar és que prohibint per decret, només portes a la confrontació i no pas al diàleg

Ferran ha dit...

Burka = taüt de roba. Ho ha dit l'Assumpta, i la trobo una defiició absolutament encertada. És repugnant, que hi hagi dones obligades a portar un horror com aquest, perquè els surt dels p*br*ts als "seus" homes! És fortíssim.

El vel no triat em sembla igual de repugnant.

Vicent ha dit...

La prohibició del vel és una imposició. Una mesura populista presa per un polític sense escrúpols: o no és Sarkozy un dels qui envia els seus soldats a Afganistan a -mitjançant la violència- controlar un país interessant per la seua posició geoestratègica?

Es tracta d'imposar, amb una actitud de prepotència cultural: és la cultura occidental tan exemplar? Sí?

Per què les dones ací fan un paper purament decoratiu en el pòdium dels que guanyen una carrera de cotxes? Per què a la majoria de festes populars la dona és la reina de nosequè, fent de nou un paper de florer? Per què les presentadores d'informatius han de ser ties bones i amb els homes no ocorre igual? Per què les dones són esclaves de la seua imatge, patint la no acceptació producte del simple pas del temps?

Abans de donar lliçons, mirem-nos a nosaltres mateixos.

El vel, a més, no és sempre imposat. He vist moltes dones amb roba cenyida i vel.

Siga com siga, la imposició és PROHIBIR.

100% d'acord amb tu, zel, com és habitual.

Assumpta ha dit...

Doncs jo, 100% d'acord amb en Ferran.

A Occident la majoria de les dones poden triar si volen estudiar, treballar, practicar un esport, fer de models o de florers a les carreres de cotxes, etc.

Les dones a les que se'ls imposa el burka no poden triar res... aquí està tan sols una de les petites diferències.

Vicent ha dit...

A Occident, a França en concret, totes les dones no poden triar. Per exemple, si una dona vol dur vel, ho té prohibit ara.

Per altra banda, l'elecció de les dones d'Occident ve molt imposada per l'educació rebuda des de xicoteta. És una dona jove lliure per a tenir uns quilos de més? O serà marginada per la societat? Moltes vegades, la dictadura subtil és la pitjor de les dictadures, perquè els dictadors som els qui formem la societat, cadascun de nosaltres.

Una dona serà lliure per a fer o no de florer, però el missatge que ens envien les pel·lis, les carreres de cotxes, les festes populars, les presentadores d'informatius... és que hi ha un model a seguir si no vols estar exclosa.

Vicent ha dit...

Perdó, se m'ha oblidat dir el més important en relació a això del missatge enviat des dels mitjans.

El que se'ns diu és que el paper de la dona és, bàsicament, decoratiu. I sí, podrà una dona ser presentadora de TV o fer altres feines, però la imatge serà un requisit, cosa que amb l'home no ocorre al mateix nivell.

Assumpta ha dit...

Jo crec que estem marxant per les branques Vicent :-)

Jo, com a dona, m'estimo mil vegades més el que puc fer a occident que el que "em permetria" fer el meu pare o el meu marit en aquesta altre cultura.

Tu, com a home, potser no ho veus tant... però a mi m'agrada entrar i sortir quan vull, parlar amb qui vull, anar pel carrer agafada de la ma del meu marit, no un passet més enrera.

Que la societat actual, com a conseqüència d'una total crisi de valors, porta a un materialisme tan gran, a un culte al cos, a l'apariència externa... que dóna com a resultat exemples com els que tu dius d'anorèxia i bulimia és un altre tema que no té massa a veure amb la qüestió del vel, crec jo :-)

En tot cas, en temes d'igualtat home / dona, tot i que encara hi hagi força feina a fer, no tinc cap dubte de amb quin model em quedo.

Vicent ha dit...

Potser no m'he explicat molt bé. Anem allà.

Rebutge la idea de supremacia d'una cultura sobre una altra. Em sembla prepotent, etnocèntric. I perillós: evita una autocrítica dels aspectes de la pròpia cultura. La realitat és més complexa de com ens la conten.

Evidentment, en qüestions de masclisme, a Occident la cosa està millor que als països àrabs en general (dins de la gran varietat que eixe discutible concepte comprén). Ho sé de primera mà.

Havent dit això, cal denunciar la prohibició del vel perquè això és una imposició. Per llei. Una falta de respecte a una altra cultura, donat que moltes dones porten el vel perquè volen: http://www.libreria-mundoarabe.com/biblioteca/1822ma.htm

Símbols de masclisme hi ha molts. Per exemple, que a França la dona perda el cognom al casar-se. No caiguem en l'autocomplaença.

Resulta còmic també que les monges vagen tan tapades i es critique el vel.

La lluita per la igualtat no es fa prohibint símbols. Això és populista; un simple càlcul electoral per guanyar vots progres. Estiguem més atents a les conductes i actituds.

Tampoc beneficia a la lluita per la igualtat la visió supremacista. Això el que fa és estancar l'avanç dels drets de les dones a la nostra cultura.

skorbuto ha dit...

El problema no és pas el mocador, si es tractés d'una moda, com la de portar les calces a la vista per sobre la cintura del pantaló no fariem tants escarafalls.

El problema està en perquè ho porten i quan el motiu és uqe amb això "demostren" la seva virtut i submissió, ho sento però m'he de rebel·lar.