impotència

sempre va bé començar amb una foto...

Fa dies, molts, que em sento impotent. I no només amb les meves coses, que m'estant pujant al damunt, que no les atrapo de cap manera, que no me'n surto, vaja. No sé si serà això de l'astènia primaveral, segur que hi ha d'altres coses tan clares, com que una es fa gran, però gran de veritat, i a més que, com em diu algú, sempre "m'enmerdo". Massa neguits que viuen dins meu, de nit i de dia i que surten fins i tot en somnis, on barrejo certeses, pors i possibles d'una manera totalment esquizofrènica, com si abans de posar-me al llit em prengués un trippi.

Perquè, a veure, vosaltres creieu que és normal somiar que el teu cap munta una enorme granja de rates (de les blanques i maques, això sí) i en treu llet (que veus extreure amb unes minimunyidores) i les embotella en petites ampolletes, explicant que està comprovat que són un aliment de primeríssima qualitat per a infants?

O que et trobes amb una escombreta de WC a les mans d'aquelles de bar cutre, amb els pèls de plàstic gruixut i recargoladets de color taronja, ajudant la teva sogra a esteranyinar?

O que formes part d'una mena de cercle inacabable de gent, donant voltes cada vegada més lentes en el que intueixes que és una habitació semiesfèrica, però no en veus els límits i la lentitud arriba a ser inconcebible per la pròpia idea de moviment? (aquest és recurrent)

Si començo a fer un recull escrit de somnis, quedeu glaçats, ara, he escrit una mini mostra, però em passa de tot, mentre dormo (o no, que ja no ho sé...), mato, em moro, em maten, perdo dents i queixals, perdo nens, visc un terratrèmol en el que el pati es va inclinant perillosament i tothom va caient de manera implacable al buit... fins i tot he somiat una explosió nuclear, carai, que no hi ha dret... vaja, que això no és vida, coi, que ja està bé, on he de reclamar que em tornin els somnis d'estels i festes, i prínceps blaus? (ai, no, prínceps, no...)

En fi, res, només volia dir que quan van maldades, el millor és prendre's un descans, a veure si em trec del damunt les cabòries...i parlant de cabòries, l'altra és que sóc una lectora poc fidel, us tinc a tots aquí, i jo que no dóno a l'abast... i em fot una ràbia!!!

I ara arriben els meus nois, i per variar, l'àrbit els ha robat el partit, sort que no només li passen al Barça, aquestes coses... es veu que hi ha hagut marro (jo no hi vaig, me'ls menjaria, i ja no m'hi volen)

Doncs això, que bona verbena de sant Joan....