Hi ha tantes coses petites per viure un dia petit i feliç
que no paga la pena obrir el diari
ni pensar en res més que no sigui
aquells a qui t'estimes, aquells que t'estimen.
la terra que t'acull,
la màgia de la natura,
la pedra feta art i les paraules d'un poeta.
Hi ha dies per gaudir moment a moment, pas a pas...
Avui he tingut el regal d'un dia petit i feliç...Per cert, el forat de llum, sabeu què és?
30 comentaris:
Enhorabona no sempre hi han dies feliços.
Sí, jo també crec que gaudir el moment és superimportant.
El post, magnífic. Les fotos, delicioses. Ja veig que aquest Empordà l'he de començar a descobrir... El forat de llum no sé dir-te què és, però sembla que hi hagi una teranyina espectacular... A veure si quan torno diumenge al vespre algú ja ho ha descobert :)) Bon cap de setmana.
Doncs jo no ho sé... què és el forat? tens raó, una vegada vist tot això, qui vol plorar? a desconnectar una mica...
Me alegro que hayas tenido un día feliz hoy en día no son fáciles de "encontrar".
Un petó
a vegades el problema és el preu que cal pagar per gaudir un moment!
però em té intrigat això del forat de la llum...
gràcies avui m'has possat color a la meva tardor...la compartim?
per cert tens un repte al meu blog ( perdonem )
Poco a poco descubriendo paisajes,lugares,detalles de todo el país que no tendría otra posibilidad de conocer, me gustan todas las fotos y esperaré la respuesta sobre tu pregunta,confieso mi ignoracia .
Un abrazo
Aquests articles que fas amb pensaments i fotos m'encanten!!
Què maco el poema de Maragall!! (la meva sogra és de l'Empordà igual el coneix...)
I el forat de llum... doncs... jajaja has titolat la foto "Endevinalla"... no he pogut fer trampa!!! Aiiii :-))
Però jugo igual i dic que és un forat de ventilació d'un celler ;-)
Bona nit!!!
Doncs no acabo de veure què s'amaga darrera del forat...
Molts petons i bon cap de setmana!
Felicitats pel teu dia feliç Zel, una bonica serie amb endebinlla inclosa, jo diría que es el tir d'una xemeneia no se sembla molt llarg.
Una abraçada i que tinguis molts més dies com aquest.
De tant en tant s'agraeix deixar de pensar i gaudir del paisatge, oi?
El forat no sé què és. Esperava que algú m'ho xivaria per aquí, però veig que tothom està igual.
Cada moment pot ser especial!! Petit i feliç!!! jejeje m´encanta!
Fotos molt xulas, però no sé d´on és el foradet!!!
Petonets
Estic amb tu, les petites coses són les que realment omplent l'esperit.
Per cert el forat, potser que sigui la sortida de la ximeneia? encara sense fer servir aquest any?
Fotos precioses! No sé sinó que sé una persona que sap tot :-)
unes bones fotos per un bon dia. I el tunel?
M'agrada el poema aquest de Joan Maragall.
Síí, george i enric, el forat de tir d'una xemeneia, encara no han fet foc i de dins la xemeneia es veu això!!!!
I com ens costa, de vegades, gaudir amb aquestes petites coses...
Faig tard i és descobert l'enigma.
NO BUSQUEU LA GRAN FELICITAT, ÉS ELS PETITONS MOMENTS QUE ENS DUEN LA FELICITAT.
diu que Déu quan va fer l'home no sabia on possar aquest element. Si el posava a la terra, al mar, al cel, al...ho trobaria, era a la vista.(per fer-ho curt) I pensà (a ell que no li calia) Ho posaré dins seu, ell ho buscarà a fora i no ho trobarà mai./ potser per això costa tant de trobar per que no renunciem a nosaltres. la felicitat la tenim dins si la escoltem./ un altre dia di´rè la antítesi, si en parleu i hi soc./
Ja saps que et tinc en primera línea d'arribada per que tallis la cinta que uneix el passat i el futur. A tots us desitjo humilment feicitat, petita, no la volgueu tota, que els demés també en volen. Anton.
NOmés estar etents per veure'ls i disfrutar-los...
Sovint les teranyines ens ho impideixen!
precioses les fotos!
Bon cap de setmana!Zel
Gràcies per compartir aquests bells moments. Mira, jo avui tampoc he volgut llegir el diari... el mestralet bufant s'enduia els núvols, el sol radiant eixugava la humitat del camp esclatant de tardor!
que maco...com sempre! feliç cap de setmana!!!
Son les coses senzilles que fan grans els dies.
Fotos precioses! El forat de llum podria ser la mirada de dins d'una finestreta d'una fortaleza?
A la vida un forat de llum és ja una esperança.
Rep una abraçada sincera
Yo he vuelto para mirar el árbol del corcho porque este árbol no lo había visto en mi vida, el "galzeran" lo he buscado en el diccionario y no sé a cual se corresponde y el tipo de bayas de la foto que está bajo la del pozo ni idea de lo que es,necesito ir a tus clases,no hay materia que se te resista.Un abrazo
Hola Cel, jo reivindico la comarca de la Selva i la pila de la foto de sota el forat de llum pel treball de l'artista que l'ha realitzat.
Pel que fa al forat de lum, per a mí és un lloc poc visitat, deixat i brut, i que per tant demostra tenir poc interés. La foto és original però el contingut és pobre. Amb la brasa encesa segur que pren un altre caire.
Petons.
Pues la verdad es que esos pequeños días son los más felices, pero pienso que a veces se nos escapan, o no los sabemos apreciar...
Yo creo que cada vez estoy aprendiendo a valorarlos más...
Las fotografías son una delicia, gracias por el regalito!
Muxuak!
y esos días son los más bellos, los más simples y profundos, y los que te merecés tener siempre mi amiga del alma.
te quierooooooooooo!
Mi chimenea está mucho peor.
Fotos que nos regalas de una muy buena calidad. Además imaginativas y sorprendentes. Vamos,las de un alma inquieta y curiosa.
Moltes graçies, ¿se dice así?
Que sigas disfrutando de las pequeñas cosas, son las que de verdad te hacen feliz. Pero , no olvides la pasión, por lo único que merece la pena vivir.
Bones fotos!
La 4 en particular, deliciosa..
Penso sovint dels que no m'estimen;)
Bona diumenge!
Publica un comentari a l'entrada