23 de juliol 2009

"Barkatu baina nik gazteleraz ez dakit”

Quants mesos fa que hi ha hagut un canvi de govern a Euskadi? Bé, amb poc n'hi ha hagut prou.
"El Gobierno vasco ha suspendido hoy la norma que establecía el euskera como principal lengua de enseñanza. Así se ha podido ver en la última edición del Boletín Oficial del País Vasco (BOPV), en la que se recoge una orden del Departamento de Educación que suspende la normativa anterior"

"Esta orden se produce después de que, el pasado mes de junio, el Tribunal Superior de Justicia de País Vasco suspendiera cautelarmente el contenido de los decretos de Educación Infantil y Bachillerato que habían sido aprobados a finales de la pasada legislatura por el anterior Gobierno vasco. Estos decretos establecían el euskera como principal lengua vehicular en la enseñanza de Euskadi, y habían sido recurridos por la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística." llegiu aquí i aquí

Una lliçó que ens hauria de servir per entendre com n'és d'important la lluita que ha mantingut l'executiu de casa nostra per blindar la llengua vehicular d'ensenyament pròpia de cada cultura, país amb o sense estat. Evidentment, ara, els defensors de la llibertat d'elecció lingüística es freguen les mans. Èxit, podran fer que l'opció d'aprendre en castellà i arraconar l'euskara a 2a llengua, (o 3a, perquè molts prefereixen que els fills aprenguin anglès) serà per fi una fita aconseguida i llargament buscada.
De fet, parlen d'un bilingüisme eficaç i possible amb aquesta opció, quan a Euskadi moltes persones opten per desconeixement o per abandó per emprar la llengua dominant. Una altra que s'acosta en caiguda lliure al perill d'extinció. D'acord, sempre podran dir que han escollit pels seus fills la ignorància, tal com expressa un lector en un comentari.

Potser, per ser un ferm defensor de l'euskara, els caldria a molts acostumar-se a respondre, -Perdoneu, no parlo castellà. Ai, calla, que em diran nacionalista, opressora i feixista!

24 comentaris:

mai ha dit...

Una llengua en minoria té sempre les de perdre i més si la majoria del poble ni la parla ni en veu necessària la seva supervivència.

Assumpta ha dit...

Xiqueta, ja se sap que els que s'omplen la boca parlant de bilingüisme són els monolingües, els que només volen parlar castellà i menysprear les altres llengües. Quin fàstic!!

No sé on vaig llegir algú que deia que la seva filla s'havia acostumat a dir:
- Ho sento, entenc el castellà però no el parlo.

Oi que sona estrany? Quantes vegades hem hagut de tragar per part de persones que porten anys i anys a Catalunya que "entiendo el catalán pero no lo hablo"...

Ho provem?

Luthien ha dit...

Euskara baztertzea lortuko dute ... eta honek errabia asko egiten du ... eta guztiek izango da zein dakigu hondatzea saiatuko duten beste mihi bat.
Aconseguiran arraconar l'euskera i això fa molta ràbia... i tots sabem quina sera l'altra llengua que intentaran destruir...

Edurne ha dit...

Hizkuntza bat, Euskara kasu honetan, hain zaharra, Latina baino askoz zaharragoa! Guk, geuk ere eztakigula nondik datorren, beitu zein zaharra den! Ba, hori, hizkuntza bat ez dela horrela "salbatzen", horrela, pikutara bidaltzen da, zuzen-zuzenean eta "por la vía rápida" gainera!
Los que nos hemos empeñado en ella, en recuperarla y enseñarla con todo el mimo, con sudor, sangre ( la de los los nuestros, nuestros antepasados) y lágrimas... estamos perplejos! Yo que enseño en modelo D desde mis inicios (28 años de andereño a mis espaldas), alucino, y no dejo de alucinar...
Rabia, amurrua...? Eso es poco lo que yo tengo por ahí metido, nere barnean, en mis tripas...
Si ya de por sí, la sociedad está cambiando a pasos agigantados, si a la pérdida de valores unimos la escasa responsabilidad de ciertos progenitores, de interés por la educación, los conocimientos y demás... qué más dará la lengua? Pues eso, que hablen en cristiano que así nos entendemos todos! Y claro, eso es lo que tenemos que oír, soportar... que todos hablemos en cristiano!
Porca miseria!
Kaka zaharra!

Sabías que entraría eh, y con mucha rabia además!

Te estoy leyendo todos los días, pero mi ordenata está "furioso" y no me deja comentar siempre que quiero.. y otros, soy yo que estoy "aplataná", con tanto calorrrrr!
Petons i abraçades!

Clidice ha dit...

Quin fàstic, quin fàstic, quin fàstic :( (és que ja no se m'acut res més, és tan i tan cansat!)

rebaixes ha dit...

Algú es frega les mans. Pilat diu que se les rentava...Anton.

Montse/Arare ha dit...

:(

Assumpta ha dit...

Amb tot el respecte, un petit comentari a Edurne :-)

Quan jo parlo català, considero que estic parlant en cristià.
Imagino que molta gent del Pais Vasc que parla Euskera també deuen considerar que parlen en cristià.

I, per suposat, hi haurà moltíssima, però molta gent castellanoparlant que estarà a les antípodes de pensar que parla en cristià.

El partit que governa a Euskadi, el Partit Socialista d'Euskadi, no crec que es distingeixi precisament com a partit que defensa del cristianisme... i, curiosament, qui governava abans, el PNB, es un partit d’ideologia democratacristiana.

És que... ostreeeeesss...

Edurne ha dit...

Per Assumpta, amb tot el respect:
"Ho sento, entec el català, pero no el parlo!"

Y contesto en castellano porque si lo hiciera en Euskara, sospecho que no me entendería mucha gente...

Soy vascoparlante y castellano parlante. Cuando digo lo de "hablar en cristiano", me refiero a lo que he tenido que oír muchas veces de boca de quien no entiende ni respeta que existan otras lenguas... es decir que el castellano es, para muchos, hablar en cristiano, y lo demás... si hasta se permiten tachar de dialectos al resto de lenguas oficiales!

Claro que yo también hablo en cristiano cuando hablo en Euskara, en Castellano, en Francés...
Y también sé que hay muchísimos castellanoparlantes totalmente respetuosos con el resto de las lenguas que se hablan en esta piel de toro en la que vivimos, y que quisieran poder conocer y hablar el Catalán, el Gallego, el Euskera... pero no siempre es posible.

En el caso del Euskera, lengua harto difícil, las dificultades son mayores, ya que no existe una referencia clara con otra lengua de raíz latina, léase el mismo castellano, el catalán, el gallego, el francés, el portugués... y eso hace que su aprendizaje en la edad adulta sea más costoso.

Los vascoparlantes somos muchos menos que vosotros, por ejemplo, lo que a su vez, nos sitúa en una posición más débil. El Euskera no se ha hablado, ni se habla como el català... lamentablemente!

Y para mí, terriblemente respetuosa con cualquier lengua y con cualquier condición del hablante, me duele que que a veces me digan que hable en "cristiano"! Cuando si en una reunión de x personas, por una sola que haya que no sepa euskera, automáticamente todo el mundo nos pasamos al castellano...!

La utilización, mala o incorrecta utilización, del adjetivo "cristiano", identificándolo con una sola lengua, en este caso el castellano, denota que no se tiene una clara conciencia o consciencia de lo que se está afirmando... Efectivamente, y como tú bien dices, muchos castellanoparlantes no son cristianos, y el partido que ahora gobierna mi país, se supone que tampoco, aunque la mayoría de los nuevos gobernantes, empezando por el lehendakari, tan sólo hablen en "cristiano"...

Supongo que este tipo de expresiones, datan de tiempos pretéritos, de cuando se unía la lengua a la política, cuando hablar euskera aquí era de nacionalistas separatistas y de rojos republicanos...

Tal vez esté equivocada, creo que no! En mi familia se ha sufrido persecución a causa de la lengua y de las ideas, y recuperar la lengua de mis ancestros para mí supuso más que un honor,y dedicarme a transmitirla con mi trabajo... ya, la repera!

En fin, que a lo que vamos: restringir el uso de una lengua no me parece ni medio bien, es firmar de nuevo su sentencia de muerte, lenta, pero muerte al fin y al cabo.

Durante estos últimos treinta años se ha hecho mucho, muuuucho trabajo y esfuerzo, y si ahora se le rebaja la categoría... ayyyy!
No quiero ser pesimista, pero.. las cosas son como son.

Perdó por la extensión y la emoción!
Graciès, Zel y graciès Assumnpta!
Petonets!

Edurne ha dit...

Y me disculpen los acentos traspasados... eso pasa cuando no se domina, jajajaja! Sé que es gràcies, aunque mi dedito se haya ido para otra vocal... ;)
Perdó!

josep estruel ha dit...

Hola Zel¡


Con todos mis respetos EDURNE. Y lo escribo en el idioma del Imperio

Parece ser que cuando se pretende eliminar una lengua, siempre sale la palabra mágica."Hable usted en cristiano"
¿De que me suena a mi esto?

Gràcias ZEL
Una abraçada

Assumpta ha dit...

Edurne, moltíssimes gràcies per la resposta! :-))

Si jo estic absolutament d'acord amb tu en tot el que faci referència a la llengua, t'ho puc assegurar :-)

Fa pocs dies llegia el blog d'una noia gallega i em vaig haver de "reprimir" per no muntar un escàndol. Ella, gallega-castellanoparlant, defensava el nou sistema educatiu que diu que només 1/3 de les assignatures seràn en gallec i no la meitat com fins ara...

Em fa una ràbia terrible la defensa del "bilingüisme" per part dels "monolingües" perquè és una hipocresia amb la que amagar la seva falta de respecte per la llengua pròpia del lloc on viuen

Però és que allò de "hablar en cristiano" m'ha sonat tan... no sé... potser "injust".

No crec que cap membre del govern basc digui això de "hablar en cristiano"

No sé si a Euskadi es diu encara, però a Catalunya jo no he sentit mai (sé que es deia a la postguerra, això sí) però actualment no...

Hi havia una frase que també es deia abans i que potsr s'adeqüaria més a la mentalitat dels que es volen carregar les nostres llengües: "Hable la lengua del imperio".

Eskerrik asko. Gabon :-)

Una abraçada!!!

iaiapunkarra ha dit...

Una vegada, per les muntanyes d'Euskal Herria, ens va parar un pastor que anava caminant. Ens pregunta no sè què -en un euskera d'accent completament diferent de l'habitual- i com que va veure que no l'entenia, ens va preguntar en euskera si el sabia parlar. Li vaig potinejar com vaig poder dient-li com els indis "ez ez, gu gara catalan!". Va somriure i ens va dir com un agur, i després va veure la GI del cotxe.

Em va agradar això de no fer servir el castellà com a llengua de contacte, ja que aquell home poc que en sabia, de castellà (i jo, tal i com el parlo de malament, tampoc hi ajudo gaire).

Gero arte!

rits ha dit...

m'he quedat perplexa. i mira que sovint no li dono gens d'importància a les campanyes de defensa de la llengua, xò potser és hora d'entendre la seva importància.
em sap molt de greu, i podria dir que aquesta mesura portarà confrontació, xò el que més por em fa és que no porti confrontació, que simplement suposi un arraconament de l'euskera.

Ma-Poc ha dit...

Realment lamentable el que ha passat a Euskadi amb la llengua...

Carme ha dit...

Fa molta, molta ràbia. I sensació d'impotència. Una llengua és una riques a immensa, una manera de veure el món, una interpretació precisa i particular de cada cosa. S'ha de ser inconscient i malintencionat, les dues coses.

I si em deixeu que m'hi fiqui, Assumpta i Edurne, jo sí que he senti i no un cop sinó molt més d'un cop i ben lluny de la postguerra, aquí, a Catalunya el famós "Hable cristiano". No crec que els governa d'ara ho digin això no... però hi ha gent que ho porta ficat ben endins.

Ramon ha dit...

Sap greu, però es lo que va dir el poble en democràcia, no? Bueno, gairebé democràcia...amb una gran abstenció i nuls...
Estar en minoria és una putada... Sempre dic el mateix, és com l'anunci de l'aigua... Si tens un vas mig ple d'oli i hi tires 1 litre d'aigua, al final no hi queda oli i el que queda és aigualit... L'aigua i l'oli no és barrejen...

Henry The VIII ha dit...

SuperZel, que sí, que aniran on sigui aquí i allà el peix gros a menjar-se el petit (amb la connivència de tontos útils o panxacontentes suposadament rebels, que aquesta és una altra, que n'hi ha molt vividor jugant a dues i tres bandes) però també és cert que no és sortiran amb la seva perquè no, perquè pel damunt dels partits estem el populatxo i no ens ho traguem tot. Dic jo, no sé.

Kisses

Mireia ha dit...

No havia sentit la noticia, la veritat és que d'un temps cap aquí prefereixo viure en la ignorància ( ja ho sé no és una solució).
Aquesta és una d'aquelles coses que fa molta ràbia.
Ja és prou difícil viure en una llengua minoritària com perquè encara a sobre l'educació ho faci més complicat. A Catalunya no és fàcil però al País Basc deu ser pràcticament impossible. No tenim més solució que seguir fent militància: quan parlem amb un desconegut, quan comprem un llibre, veiem una peli o comprem menjar. Quan ens baixem el firefox en català ( o en euskera, que no sé si hi és). Cal que seguim insistint perquè dels polítics i de la política no ens en podem refiar.

Assumpta ha dit...

Aplaudeixo tot el que ha dit Mireia, és tracta de demostrar en el dia a dia quina és la nostra llengua, en tot el que ha mencionat: llibres, cinema, productes que comprem...

Ja sabeu que, com també diu ella, és important que us poseu el navegador en català :-)

http://www.navegaencatala.cat/giny.html

iaiapunkarra ha dit...

Quan vaig anar a comprar-me el mòbil (fa anys ja), vaig dir a la dependenta que volia un alcatel. La tia pretenia convèncer-me de les excel.lències de no sé quins models, però vaig dir que volia l'alcatel perquè llavors era l'únic -juntament amb Siemens, però no volia pagar al Real Mandril- que es podia posar en català i en euskera. Es va haver de callar la boca perquè li vaig dir que si no m'ensenyava els alcatels, iria a una altra botiga.

No vull ni pensar si això m'hagués passat a Barcelona (on fins i tot, gent catalana se sorprèn que parli als establiments d'entrada en català encara que siguin immigrants, perquè si canvio, semblo igual d'estrangera que ells).

Marta ha dit...

La llengua és el punt de flotació d'un país per això aquests atacs tant violents contra l'idioma per part del colonitzador, no em de defallir i l'hem no només de defensar sinó sobretot de parlar-la perquè si té vitalitat és molt més complicat d'erradicar-la. Haurien d'erradicar-ne tots els parlants i això és un acte de genocidi.

Mireia ha dit...

Gràcies Assumpta, vaig veure la pàgina que proposses

Ferran ha dit...

Eskerrik asko, Edurne, por tu testimonio como eukarahablante! Eta muxus! :)

L'Assumpta ho diu perfectament, al principi del seu primer comentari; parla dels monolíngües que "defensen" el bilingüisme, i és ben bé així. En aquest estat, en molts aspectes maltractador del que no és castellà (lingüística i geogràficament), quan sents algú dir "por el bilinguismo"... agafa't que venen corbes!

Hem de ser nosaltres, els catalanoparlants (i euskara- i gallegoparlants), els qui visquem la nostra llengua exactament amb la mateixa naturalitat que els castellanoparlants viuen la seva. Si no és així, ho tenim magre.