26 de juliol 2009

sub júdice

Ahir al vespre vaig veure un programa al vespre al canal 33. Començat ja, quan vaig engegar, mostrava el dia a dia de les nedadores de sincro. Déu n’hi do, vida dura, ser l’elit d’un esport, la teva pròpia vida a can Pistraus. I llavors vaig recordar les llàgrimes de la Gemma en rebre la plata. I ara mateix llegeixo aquí, al meu zulo, aquesta crònica i aquesta.

Jo, d’esport i d’alt nivell, no hi entenc gaire res. Tampoc de jutges, evidentment. Però m’han vingut al cap una sèrie de coses, alguna viscuda, les altres sentides de gent propera, i moltes llegides. Sobre la capacitat d’impartir justícia dels jutges. I més enllà, sobre qui assegura la imparcialitat del jutges. I la formació lliure de posicionaments.

Qui jutja els jutges? Un jutge està lliure de tot control? Moltes vegades ho sembla.
Per aquest món blogaire hi ha unes quantes persones que han fet opos, aquest any, algunes vàries vegades. I el desconsol que senten després de fer una exposició on hi han posat l’ànima, quan per quatre o dues dècimes no tenen el passi per anar endavant

La percepció subjectiva, les pròpies creences i principis, les fobies i les filies, compten i molt, a l’hora d’emetre un judici.

Posem per cas que es tracta de quelcom relacionat amb l’educació, (això és un cas real, no pas un exemple hipotètic) i que tu, exposes un projecte pensat, treballat i que a més, és “el tema de la teva vida”, l’has treballat i posat a la pràctica. Surts amb el convenciment que la teva serà una nota excel.lent. No pots creure que, quan surten els resultats, el teu nom no hi sigui. No has aprovat. Només hi ha una explicació, els teus jutges tenen una idea molt diferent a la teva del treball pràctic en qüestió. Però resulta que no ho pots impugnar, tot i que fa molts anys que estàs fent aquesta feina, dedicada a alumnat amb dificultats, i saps els bons resultats que obtens.

I doncs, tornem a la gran pregunta, qui jutja els jutges? Qui garanteix que en una competició on intervenen no només aspectes de control acordats universalment, sinó també aspectes d’art, de creativitat, d’esforç i d’implicació innovadora, el treball serà valorat amb justícia? Hi ha formació suficient per garantir-ho?

Ja no em posaré en el camp de la justícia a nivell social i polític. En aquest aspecte, em sembla que són més capaços els tribunals populars que no pas els jutges, sotmesos i/o dependents del poder que els governa, que els paga, que els controla o, de vegades, a l’inrevés. Amos d’idees i creguts de la pròpia força, qui els controla? I si no, mirem el que ens envolta...

17 comentaris:

Luthien ha dit...

Això dels tribunals educatius em sona... i més quan un dels membres ni tant sols s'ha llegit el treball i et diu perles com aquestes:
- tu el que tens és el síndrome d'Estocolm (i tu pensant què??????!!!!!!!!!!!)
- està enfocat a educació d'adults, i això no és un dels objectius de la carrera, quan portaven tres anys dient-nos just el contrari!!!!!!
-la teva memòria sembla que estigui revisada per una suposada pedagoga i això no pot ser... (evidentment la meva memòria estava revisada per una pedagoga...però com que no l'ha pogut veure mai...

XeXu ha dit...

És cert. La divergència de criteris no vol dir que un treball no sigui excel·lent. I qui et diu a tu que allò a que has dedicat la teva vida està malament, o és pitjor que el que fa un altre? Crec que s'hauria de millorar molt el sistema d'oposicions per evitar interpretacions subjectives, que són inevitables. El problema és que no sé com es pot fer això, em sembla difícil, ja que en qualsevol avaluació en la que estiguin implicades persones, segur que hi ha una component subjectiva. Qui sap, potser en un futur aquestes tasques les faran robots preparats per valorar la feina sense cap mena d'inclinació a la parcialitat.

Clidice ha dit...

La justícia definitiva no existeix, perquè la justícia la impartim els humans. Tenia un professor de filosofia que sempre feia broma dient: quan Hegel va dir tal cosa o tal altra, hauríem de tenir en compte si aquell dia s'havia llevat amb mal d'estómac, si tenia algun problema amb la seva família o si algun veí s'havia passat la nit cantant borratxo abraçat al fanal al peu de la seva habitació.

Els jutges són humans i l'erren, però moltes vegades la suposada justícia que s'hauria de fer als que "queden segons" seria una terrible injustícia pels que han "quedat primers", no?

Vaja, m'ho sembla :)

Asimetrich ha dit...

Si haig de parlar sobre el tema, ho faria del meu camp, la recerca. I el número d'exemples de males avaluacions o avaluacions contradictòries per "jutges" és incomptable.

Hi ha científics que han vist el seu treball menyspreat moltísims cops i han acabat rebent un premi Nobel, demostrant que aquells que van avaluar la seva feina inicialment anaven molt però que molt errats. I això que parlem de ciència, que hauria de ser un camp objectiu per necessitat.

Però els científics són humans, i per tant subjectius. Només quan una feina és avaluada per tota la comunitat científica, al cap dels anys, es demostra si en realitat era una bona feina o no.

Per tant, crec que qualsevol judici (excloent la justícia social o política) cal prendre-se'l com el que és: una opinió. I com deia el savi "La opinión es como el culo, todo el mundo tiene uno".

Joan Martín ha dit...

"... dedicada a alumnat amb dificultats, i saps els bons resultats que obtens". Vet aquí el judici dels bons jutges: els beneficiaris d'aquests bons resultats.
Una abraçada.

Joan Martín ha dit...

El que més em preocupa relacionat amb el tema que proposes són els judicis que sovint fem els mestres: aquest nen és curt, aquest nen no arribarà MAI a res, tal com són a infantil ja es pot veure com seran a sisè, etc, etc. Aquesta mentalitat classificadora, elitista, rígida, idealitzada (esquemàtica) acollona força.

Joana ha dit...

Amiga Zel,
Qui jutja als jutges? I als àrbits i als advocats i ....?
Sovint "etiquetem" sense cap fonament. Només a ull!
Bon estiu wapa!

josep estruel ha dit...

Hola Zel.
Jo també vaig veure a Gemma. La veritat és que té un mèrit increïble, amb un sacrifici igual o més que les ballarines o les gimnastes.
El que si em va cridar l'atenció és la quantitat de coses que han d'aprendre per a després enllaçar-les totes elles.

Amb referència a les opos, jo no entenc res. Però els que si són entesos no comprenen de cap manera que Susi, bibliotecària d’aquí Balsareny, per tres Centèsimes no les passés.(NO DÉCIMAS)
De debò que te títols més importa’ns que aquets exàmens
Una abraçada.

Marta ha dit...

Ells mateixos haurien de primar la imparcialitat per damunt de les filies i fòbies personals però això és molt complicat. És estar sempre sotmés a una autocrítica constant i això també et pot fer cometre errors en aquest cas per feblesa. Només uns forts valors morals et poden fer ser imparcial.

Toy folloso ha dit...

Els programes de producció propia de TV3 els pots tornar a veure quan vulguis a la plana "3alacarta.com".

Assumpta ha dit...

Sempre ho he pensat això de la dificultat que les classificacions i qualificacions siguin absolutament objectives quan s'està en mans de Jutges humans.
Tant el el tema de l'esport (on es poden fer injustícies flagrants) com en oposicions que també en parles.

En aquest cas de la natació sincronitzada, amb la medalla d'or que sembla prèviament adjudicada a les russes, en tenim un exemple... igual que en actuacions arbitrals en partits de futbol, etc.

Altra cosa és el tema dels jurats populars que menciones al final :-)

Sempre he cregut que els Jurats populars són molt més impressionables per l'opinió pública, psicològicament manipulables de moltes maneres, començant pels mitjans de comunicació, mentre que els Jutges han estat estudiant una carrera i unes oposicions i saben molt més bé en quin terreny es mouen.

Sempre preferiré un bon jutge (que n'hi ha i que també han fet les seves oposicions jeje) que un Tribunal Popular :-)

Trini ha dit...

Estic completament d'acord amb la teva refexió. Però, s'hi pot fer res al respecte?
Cada dia hi han milers de milions de persones afectades per un mal o equivocat judici, i es pot apelar i impugnar la decisió del jutge, però això no garanteix res.

Jesús M. Tibau ha dit...

i qui jutjaria als jutges que jutgen als jutges?

garbi24 ha dit...

Tot plegat ha sonat a tongo , de totes maneres vaig veure un reportatge de les sirenes l'altre dia i per mi tenen tot l'or del mon , passar-se deu hores diaries a la piscina te molt de merit

MeTis ha dit...

nadie los juzga, solo ellos mismos y muchos ni tienen corazon para eso. Son Dioses y solo nos toca ser creyentes.

saludos.

nimue ha dit...

això porte jo preguntant-me des de fa un mes, qui jutjarà els meus jutges... :(

Ma-Poc ha dit...

Doncs probablement no hi ha ningú que jutgi els jutges...