sub júdice

Ahir al vespre vaig veure un programa al vespre al canal 33. Començat ja, quan vaig engegar, mostrava el dia a dia de les nedadores de sincro. Déu n’hi do, vida dura, ser l’elit d’un esport, la teva pròpia vida a can Pistraus. I llavors vaig recordar les llàgrimes de la Gemma en rebre la plata. I ara mateix llegeixo aquí, al meu zulo, aquesta crònica i aquesta.

Jo, d’esport i d’alt nivell, no hi entenc gaire res. Tampoc de jutges, evidentment. Però m’han vingut al cap una sèrie de coses, alguna viscuda, les altres sentides de gent propera, i moltes llegides. Sobre la capacitat d’impartir justícia dels jutges. I més enllà, sobre qui assegura la imparcialitat del jutges. I la formació lliure de posicionaments.

Qui jutja els jutges? Un jutge està lliure de tot control? Moltes vegades ho sembla.

Per aquest món blogaire hi ha unes quantes persones que han fet opos, aquest any, algunes vàries vegades. I el desconsol que senten després de fer una exposició on hi han posat l’ànima, quan per quatre o dues dècimes no tenen el passi per anar endavant

La percepció subjectiva, les pròpies creences i principis, les fobies i les filies, compten i molt, a l’hora d’emetre un judici.

Posem per cas que es tracta de quelcom relacionat amb l’educació, (això és un cas real, no pas un exemple hipotètic) i que tu, exposes un projecte pensat, treballat i que a més, és “el tema de la teva vida”, l’has treballat i posat a la pràctica. Surts amb el convenciment que la teva serà una nota excel.lent. No pots creure que, quan surten els resultats, el teu nom no hi sigui. No has aprovat. Només hi ha una explicació, els teus jutges tenen una idea molt diferent a la teva del treball pràctic en qüestió. Però resulta que no ho pots impugnar, tot i que fa molts anys que estàs fent aquesta feina, dedicada a alumnat amb dificultats, i saps els bons resultats que obtens.

I doncs, tornem a la gran pregunta, qui jutja els jutges? Qui garanteix que en una competició on intervenen no només aspectes de control acordats universalment, sinó també aspectes d’art, de creativitat, d’esforç i d’implicació innovadora, el treball serà valorat amb justícia? Hi ha formació suficient per garantir-ho?

Ja no em posaré en el camp de la justícia a nivell social i polític. En aquest aspecte, em sembla que són més capaços els tribunals populars que no pas els jutges, sotmesos i/o dependents del poder que els governa, que els paga, que els controla o, de vegades, a l’inrevés. Amos d’idees i creguts de la pròpia força, qui els controla? I si no, mirem el que ens envolta...