16 de setembre 2018

encara presos (especialment per tu @dolorsbassac)


RECORD

Uns ulls i un tel boiròs que mai s’escola
la llàgrima que ix pendent només d’un mot
o una mirada.
Forçada solitud, camins segats de joies,
clots enllotats, fangueig pudent de ràbies...
cínicament en diuen pati.

Forçadament serens, captius,  els nostres
lluiten tenaçment fer fer distant
la ment. No perdre el seny.
Atresorant papers, drapaires amorosos de mots,
mai podrem tornar-los tot el sacrifici.
Només sentim damunt una feixuga pena.

Sabrem escriure’n dignament tan gran calvari?
Segueixen sent captius,
sorolls de vida que volen erma
darrera els sons de tanques fredes tenim amics,
germans, mares i fills.  Us sabem lluny,
però sou presents aquí, herois per sempre.

Roser Suñer

3 comentaris:

XeXu ha dit...

No els oblidem, no permetem que ningú els oblidi.

Elfreelang ha dit...

no em queden paraules .....si no fos tant trist ....tant injust.... esperem i confiem que la injustícia no perduri

Avigdor Liberman ha dit...

Spot on with this write-up, I really suppose this website wants much more consideration. I’ll probably be again to read rather more, thanks for that info. online casino real money