encara presos (especialment per tu @dolorsbassac)

RECORD

Uns ulls i un tel boiròs que mai s’escola

la llàgrima que ix pendent només d’un mot

o una mirada.

Forçada solitud, camins segats de joies,

clots enllotats, fangueig pudent de ràbies...

cínicament en diuen pati.

Forçadament serens, captius,  els nostres

lluiten tenaçment fer fer distant

la ment. No perdre el seny.

Atresorant papers, drapaires amorosos de mots,

mai podrem tornar-los tot el sacrifici.

Només sentim damunt una feixuga pena.

Sabrem escriure’n dignament tan gran calvari?

Segueixen sent captius,

sorolls de vida que volen erma

darrera els sons de tanques fredes tenim amics,

germans, mares i fills.  Us sabem lluny,

però sou presents aquí, herois per sempre.

Roser Suñer