17 de juliol 2018

Benvolguda Llibertat

Benvolguda Llibertat,
Algú et deuria donar uns quants mesos, -i després anys- de vacances.
Com que no trobo cap camí fiable on adreçar-me, torno a la vella casa d'on vaig marxar (sense ni dir adéu). No he vingut pas a desar res, més aviat a cercar. No sóc jo i em sento perduda.
Saps? En aquells dies et sentia propera, i encara no havien arribat els vells enemics. Si en són de llestos. Ja ho deia la iaia. Sap més el dimoni per vell que per dimoni. 
I doncs, poc a poquet, ens van enllaminir amb una certa fesomia de "vosaltres mateixos, feu que la casa és gran" Llavors és quan tu, estimada Llibertat et vas prendre unes vacances i sembla que entre tots et duiem dins i que no passava res, i que ja ens ho fèiem, (ja ho tenim això, deien alguns)
Però ja ni recordem el teu rostre. O sigui que s'ha acabat l'excedència. Com en les pitjors pel·lícules de por, han tornat els vells fantasmes. Però més vius que mai. 
Estem encerclats, envoltats del més pur neofeixisme, amb farbalans i banderes d'aguilots, ens atonyinen, ens maltracten i ens assenyalen com si fòssim bèsties perilloses. I tenim escampant odi una Malèfica que riute'n tu de la bruixa de la Ventafocs. 
Encetarem temps de revoltes de veritat. i ens cal tot l'ajut possible.
Demà torno. 
Esmola les eines.



2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Benvolguda llibertat, no voldríem pressionar-te massa, però torna que et necessitem amb urgència...

Benvolguda Zel, tot un plaer veure't per aquí!

Elfreelang ha dit...

benvinguda i bentornada més que mai necessitem esmolar el que sigui, eines, paraules, autodefensa, llibertat