11 de desembre 2016

la importància d'un diacrític

No vull per ningú
cap ombra fosca que l'aclapari...
Dolçament s'esmuny el sol
pel forat del pany del meu cor
fins ahir tan obac...

Dels camins humits, ara amb tanta molsa,
he après que un pas ferm, fins un cop,
amoroseix el sòl, i flonjament surts
d'aquella espessa trena de branques mortes
sencer, cap nafra.

A cada mot perdut, li pertoca
un lloc al poema ambigu de la vida.

(Roser Suñer, jo, els dies dels diacrítics)

11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agraden molt els dos darrers versos. I sóc conscient de la importància dels diacrítics. No m'hi sé acostumar pas.

rebaixes ha dit...

tenim el cognom de pare i mare i cap germà és igual... diacrítics també... aquest deu ser el nom...No sé si em faig entendre, amiga.// Quan un treu de si el necessari es queda amb menys valor...anton.//manuel f.s-- antonfs. mºcarme f.s.

Montse ha dit...

Sempre faré servir diacrítics. I, si em tornen a publicar alguna osa, en qualsevol cas, que sigui el corrector de l'editorial qui els suprimeixi...

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt el poema, també m'agraden el diacritics.

M'agrada el diacrític
que em fa alçar els ulls al sol
i me'ls abaixa cap al sòl.
M'agrada molt el diacrític,
no m'agrada tant mòlt,
passat per la pedra...

Petonassos!

joan gasull ha dit...

passarem a ser de la generació que ens han posat faltes tant per posar-los com per no posar-los.
Jo tampoc hi estic d'acord

Alfonso Robles Motos ha dit...

A mi m'agraden els accents, fan més boniques les paraules i l'escriptura. En castellà hi ha mania per eliminar-los de tots els monosíl·labs i amb els mòbils desapareixen de totes les paraules.

Joana ha dit...

A mi m'agrada veure que de tant en tant, treus en nas...

XeXu ha dit...

I malgrat això, d'aquí un temps no hi pensarem, i se'ns oblidarà que un dia van existir. Com les cabòries. Fins i tot com les persones.

sa lluna ha dit...

Crec que qui els fem servir, no els deixarem. És com respirar, ni ens adonem quan ho fem.

Elfreelang ha dit...

preciosa poesia i visca els diacrítics que ens ajuden a distingir!!!!

Gregori Samsa ha dit...

Bé, no ens posem nerviosos...potser no és tan mala idea. De fet jo, posats a fer, proposaria la supressió de tots els accents i signes de puntuació. Aixó sí, mantenint el punt volat de la geminada. Apa!