10 de desembre 2016

15 agradaments i una paraula

Oblidaré amb goig el facebook. Tard, però m'he adonat de la ximpleria d'una eina que fa de tot menys ajudar a conéixer, pensar, ajudar a fer bones i veritables relacions, ajudar a aprendre, sentir-se viu...
M'agrada o no m'agrada? No vull dependre de si el que penso agradarà o no. Qui és conduit allà hi va quasi per força. Si tinc un pensament i el vull compartir, aquell no és un camí per mi. No m'aporta res més que mirar fotos, com qui a la perruqueria mira revistes del cor. 
Res més plaent que llegir qui vols i de qui creus que ja saps et pots refiar. Res més plaent que qui sense embuts et diu, perquè t'ho vol dir, el que pensa i sense embuts. Res més plaent que tornar a casa.
Tornar a casa. Plaent.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Benvinguda a casa, noieta... m'alegro que tornis!!!

Pere ha dit...

Jo també tinc un Facebook, és distret però en general el que s'hi escriu són xorrades.
Aqui no és que hi hagi molt d'ambient ... però si està bé.

Bona tarda Zel.

joan gasull ha dit...

val més un comentari al blog que trenta m'agrades al face... Almenys saps que algú s'ha interessat per el que has escrit, ho ha llegit i ha dit la seva. A la casa blava, que ja es lletja de color, et toquen el botonet de m'agrada sense haver llegit el que dius. Això sí, et feliciten de tot cor aquells que per el carrer no et saluden.
Torna, amb les teves rabietes incloses

Peix ha dit...

Jo vaig deixar d'utilitzar el Facebook el 2011, vaig pensar que no tenia cap mena de sentit. I la veritat és que, després de cinc anys, no el trobo gens a faltar. He de reconèixer però que encara tinc el compte perquè ningú pugui fer-se passar per mi. És l'única raó que em fa mantenir-lo.

Alfonso Robles Motos ha dit...

De vegades, el facebook es pot agafar com un passatemps, però sempre cal saber perquè es té, jo només el faig servir per donar a conèixer l'altre bloc a més gent, però no public res, només comparteixo la informació d'algun acte en el qual participo o alguna activitat cultural.
I portes tota la raó, un post val més que tots els façs que t'arriben en un dia.

Montse ha dit...

En canvi, jo penso que als blogs també hi hauria d'haver un "m'agrada", hehehe... som blogaires,noia, i no podem fer-hi res!. Tot i que el fb - que és una altra cosa- no em sembla malament, sempre que sapiguem que és una eina al nostre servei, i no al revés!

Un petó, Zel!!

Helena Bonals ha dit...

Jo vaig ser del facebook un dia, i me'n vaig desfer. No tinc temps material per fer res més que blogs.

Oliva ha dit...

BEN FET MACA¡¡¡,FB.SEMPRE M'HA SEMBLAT UN JOC DE I PAR ADOLESCENTS.

XeXu ha dit...

Jo tinc facebook des de fa poc més d'un any, però no el faig servir per explicar-hi res personal. Té la seva utilitat, però segueixo pensant, com abans, que és el dimoni, i miro de compartir-hi el mínim. Els blogs segueixen sent casa.

sa lluna ha dit...

Del facebook no en puc parlar, ni en tinc ni en vull.

Estic contenta que tornis a casa.
Aferradetes, preciosa!

Helena Bonals ha dit...

Estava pensant que el facebook i els blogs són com la literatura i la poesia. Ningú se'n fot de la poesia, ningú critica un blog com es fa amb el facebook.