18 de maig 2009

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Al.lucinògens

Une fête n'importe lequel, dans un quartier n'importe lequel de Paris...
Deux enfants s'ennuient et jouent à l'intérieur de la maison, se cachent, regardent...
Personne ne les surveillait, personne ne s'est rendue compte de ce qu'ils mangeaient et en buvant.
Maintenant, ils se souviennent seulement qu'ils avaient quelques folles envies de rire.
Sans que personne ne se rendît compte, il sont essayé quelques poudres blanches qui sont apparues sur la table de la cuisine.
- C'est du farine!, a dit Jean.
- Non, morceau de bête, c'est sucre! Paul a dit.
Quand ils ont abouti à la place, un spectacle épouvantable se levait devant ses yeux abasourdis.
- Par le Dieu! Je vois de rares choses et beaucoup de couleurs...
- Oh, regarde, hi hi hi, la Tour tombe ... ha ha ha!!!
- Non, idiote, ils la nettoient!
- Et crois-tu qu'ils la démontent ?
- Je ne le sais pas, mais je suis bien sûr qui est nettoyé mieux aux morceaux...
-Vite! Cours! Rapide! Allons-hi ! Notre mère croira que c'est notre faute... hi hi hi...
-Oui, bien sûr, mais je ne vois rien ... que ce seraient ces poudres que nous avons mangées ?
-Je ne le sais pas... mais... ha, ha, ha, est amusant!
-Es-tu fou ? Je ne vois rien, rien de rien...!
-Par tous les dieux! La Tour s'écroule...hi hi hi...!

Si la versió en suposat francès malgirbat era lliure (mmhhh) la traducció vol ser fidel a la idea (jejejeje)

Una festa qualsevol, en un barri qualsevol, a París...
Dos noiets s’avorreixen, juguen dins la casa, s’amaguen, miren...
Ningú els vigila, ningú és conscient ni s’adona del que estan menjant o bevent.
Ara mateix, només recorden que sentiren de cop unes ganes boges de riure.
Sense que ningú se n’adonés van provar unes polvoretes blanques que eren damunt la taula de la cuina.
-És farina, diu Jean.
-No, tros d’animal, és sucre! diu Paul.

Quan surten a la plaça, un espectacle espantós apareix davant els seus ulls espaordits.
-Déu meu! Veig coses estranyes i coloraines a pilons...
-Osti, mira, hi hi hi, la Torre cau... ha ha ha !!!
-No, idiota, la netegen!
-I l’han de desmuntar?
-No ho sé, però segur que es neteja millor a trossos...
-Ep! Corre! Ràpid!, Anem! Segur que la mare es pensa que és culpa nostre...hi hi hi...
-Això segur, però...no veig res...què deurien ser aquelles pòlvores que hem menjat?
-No ho sé pas...però...ha ha ha , és divertit!
-Ets boig o què?Et dic que no veig res, però res de res...!
-Valga’m déu! La Torre es tomba...hi hi hi!

19 comentaris:

Liberté, Égalité, Fraternité ha dit...

Veïnals? No són Relats Conjunts?

Et pourquoi en francais?

Susanna ha dit...

Chapeau!

fanal blau ha dit...

mira, zel, sincerament...no he entès res...
però m'ha semblat genial...o era tres bien...??? :)

XeXu ha dit...

Esperarem la traducció.

Striper ha dit...

Ets sorprenent!!! Bon dia.

rebaixes ha dit...

Ja voldra saber contestar, crec que definitivament he de callar i estudiar per equiparar-me, mentre he visut un somni- realitat. Adeu. Anton.

Clidice ha dit...

Très amusant :P

Thera ha dit...

Això... la traducció... però, tot i no entendre res m'has sorprès! :)

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Caram, caram!!!. No m’estranya que amb tants "polvos" que al final fins i tot la TOUR EIFFEL s'arronsi.

Petons Roser.

kweilan ha dit...

Oh là, là!

Joana ha dit...

Oh! Jo crec que van esnifar "coca" i que no era pas farina ni sucre o si?
Una abraçada wapa. M'agrada veure't per aquí!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No és poden deixar sols als infants, ... tot i així, els pares son uns inconscients, que pot portar a disgustos molt greus, menys mal que la torre no tenia vida pròpia per poder evolucionar a caprici.

Cèlia ha dit...

Je ne crois pas qu'ils la démontent, je pense que la Tour tombe, me je ne sais pas porquoi! (je suis idiote, aussi?)

Paquita ha dit...

En mi blog encontrarás un premio a este hermoso blog.

Un abrazo.

rits ha dit...

farina, farina...ais.....

ho reconec: l'he fet traduir. No me n''he pogut estar!

Mireia ha dit...

Farine? sucre? je pense que peut-être est une autre chose, n'est pas?

Tinc el francès molt rovellat. ;'has fet riure!

Els del PiT ha dit...

:-D
Neeenaaa quina gràciaaa!!!
Podries haver-me estalviat la lectura del text en francès (que el tinc més oblidat que el mocador de fil)
Però m'alegra saber que ho he pillat...

Inspirat potser en aquelles famílies de turistes que vagaregen per Roses?
;-)

Nymnia ha dit...

jaja! jo també vaig pensar en substàncies psicotròpiques i d'això, entre d'altres coses, vaig fer el relat del quadre! Molt original!

Ferran ha dit...

Haha!!, les poudres... M'has fet riure molt, Zel :)) Ja ho has vist bé, això, ja; podria ben bé ser producte d'alguna cosa un pèl massa forta, hehe...