07 d’octubre 2008

he trobat la Terra de Xauxa (rondalla rimada)

Corcs cabrons cobren i roben sense escrúpols
Roïns fabriquen greus daltabaixos
Invaliden esforços d’esquifits estalvis
Suspenen pagaments i retallen plantilles
Inmisericordes es reserven i amunteguen paradisos
I enmig de tanta bogeria, he trobat la rondalla que em contava la iaia, i ara entenc perquè la recordava jo (la fantasia en temps de misèries, quan amb molta sort els reis et duien un ninot i mai celebraves aniversaris amb regals) i també perquè ella la repetia com una mena d'encanteri, a veure si de dir-lo tantes vegades, Xauxa apareixia i els salvava dels botxins, els repressors, les restriccions i la gana...somiatruites, també la meva àvia!
Xauxa és el país més gran
i bonic per excel·lència;
allà es neda en l’opulència
i de pobres no n’hi ha.
Allà no mana ningú
i tothom creu i va recte,
perquè s’acata i respecta
el pensar de cada u.
Així tots viuen tranquils
en la més dolça harmonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils.
No es fan quintes ni eleccions;
com que no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions.
Allà ningú té la dèria
del treball per l’interès,
perquè al no haver-hi diners
no es coneix mai la misèria.
Tothom troba el que demana;
per acontentar qui ho vol
cada dia surt el sol
i plou set cops la setmana.
El país de Xauxa (1567, Alte Pinakothek, Munic, Alemanya),
del pintor flamenc Pieter Bruegel el Vell (~1525-1569) o Bruegel dels Pagesos
La pluja no els encaparra;
el dilluns, plouen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, butifarra;
el dijous, rets i cotilles;
divendres, fruites i vanos;
dissabte, puros habanos,
i el diumenge, mandonguilles
i préssecs rossos com sols.
Allà sols hi ha fruites fines
i les pomes camosines,
albercocs del pinyol dolç.
Les cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d’or i plata;
i els camps, coberts de capons.
Els arbres donen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins, flors molt boniques,i
les fonts, vins exquisits.
Allà no s’ha de passar
cap pena per poder viure;
vinga broma, vinga riure,
i menjar bé, i disfrutar.
Així és que com que hi reina
tanta alegria i quietud,
s’hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina.
I quan ja s’és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i… bona nit i bona hora!
Amb això, sense disbauxa,
si us agrada el que us he dit,
aneu a passar un estiu
allà a la terra de Xauxa.
I quan sereu de tornada,
com que jo no hi he estat mai…
d’eix país xamós i gai,
ja em contareu si us agrada...
LA TERRA DE XAUXA(Antoni Bori i Fontestà, 1862-1912: Lo trobador català, 1892)
(les dues paraules en cursiva són els canvis que jo recordo)
Tot això ho he trobat en aquesta pàgina. I al costat de casa, gairebé, a Colomers!
Afegit:
Llegint-la i rellegint-la, a veure quants no paral.lelismes hi trobem amb el nostre món de cada dia, jejejeje....

20 comentaris:

rebaixes ha dit...

Et mereixies trobar-ho. Estàs contenta i ens fas contents. Quantes humanitats com tu falten a la terra.Anton.

Assumpta ha dit...

És boníssim :-)
Avui és dimarts... he menjat un colomet rostit... demà toca butifarra!!

Mon pare també era capaç de recordar poemes populars llarguíssims!! Jo crec que tenien més memòria que nosaltres :-))

Striper ha dit...

M'alegro que las haguis trobat i las haguis penjat.

JRoca ha dit...

Impressionant,
coses com aquestes no s'han de perdre mai.
Salut

mai ha dit...

Buscava textos de l'estil d'aquests. Demà el passaré a classe i el treballarem. Em sembla ideal !

Jordi Casanovas ha dit...

jo també l'havia sentida de petit i ara no recordo on. Però m'has fet venir un bon record.

nimue ha dit...

doncs jo no la coneixia! ains... no sé com acabarà tot aquest desficaci mundial. Xauxa, xauxa... no sé...

B7s!!

Carme ha dit...

Doncs jo també l'havia sentida, però no gaires vegades. La recordo vagament, no pas amb exdactitud. Quina memòria la treva iaia! Si la recitava tota! Potser em caldria m començar a aprendre-me-la, ara que sóc iaia.

dimoniet1960 ha dit...

Doncs potser que emigrem tots plegats cap a Xauxa!

:)

Abogada en Bcn ha dit...

Fantàstic!

No ho coneixia.

Julia ha dit...

Ei Zel, que guapa que és aquesta rondalla. Les definicions de la crisi també estan molt bé.
L'altre dia em va semblar que no et venia gaire de gust que et felicitessin pel teu aniversari i no ho vaig fer. Ara m'adono que m'equivocaba doncs ens has fet un pastís i tot. No agafaré cap troç perque l'has fet pels qui et van felicitar i em semble just, però encara que tard, vull felicitar-te pel teu aniversari. Lògicament, felicito també al teu fill. Que bonic aixó de poder-ho celebrar junts.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

extraordinaries rondalles i versets
felicitats i petonets

TOROSALVAJE ha dit...

No la coneixía. M'ha agradat.

Crec que aquesta crisi es culpa de tothom, qui més qui menys ha volgut fer el gran negoci de la seva vida, sobre tot amb la vivenda.

Ara ho pagarem tots.

Petons.

merike ha dit...

És una utopia molt bonica, petons!

Joan deu Peiroton ha dit...

Super-boníssim! En coneixes moltes altres com aquesta? A veure si ens penjes un mp3 on et podem sentir cantant :D!!! Encara petons i repetons !!!!

LlunA ha dit...

Interessant!!!

merike ha dit...

En Joan deu Peiroton ésta de bon humor avui;-)

Núria ha dit...

Que bo! Recordo haver-lo sentit una vegada quan era petita. Hem de recuperar els poemes i contes dels nostres avis, molts s'han perdut.

Carles Casanovas ha dit...

Jo en sabía una de Manresa,que diu:

A Maresa res hi falta,
per anar al llit
sens sopar.
Temim frares,
tenim monjos, de Marisrtes
prous n'hi han.
I ara han vingut
maristes per acabar-ho
d'arreglar...
i els pobrets mestres d'estudi,
s'en haurán d'anar a captar.

Suposo que és de finals del segle
19 o principis del 20.

Arare ha dit...

Ohhhhhhh! la meva iaia me la recitava :)