he trobat la Terra de Xauxa (rondalla rimada)

Corcs cabrons cobren i roben sense escrúpols
Roïns fabriquen greus daltabaixos
Invaliden esforços d’esquifits estalvis
Suspenen pagaments i retallen plantilles
Inmisericordes es reserven i amunteguen paradisos

I enmig de tanta bogeria, he trobat la rondalla que em contava la iaia, i ara entenc perquè la recordava jo (la fantasia en temps de misèries, quan amb molta sort els reis et duien un ninot i mai celebraves aniversaris amb regals) i també perquè ella la repetia com una mena d'encanteri, a veure si de dir-lo tantes vegades, Xauxa apareixia i els salvava dels botxins, els repressors, les restriccions i la gana...somiatruites, també la meva àvia!

Xauxa és el país més gran

i bonic per excel·lència;

allà es neda en l’opulència

i de pobres no n’hi ha.

Allà no mana ningú

i tothom creu i va recte,

perquè s’acata i respecta

el pensar de cada u.

Així tots viuen tranquils

en la més dolça harmonia,

sense crims, ni policia,

ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;

com que no hi ha propietaris,

no hi ha advocats, ni notaris,

ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèria

del treball per l’interès,

perquè al no haver-hi diners

no es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;

per acontentar qui ho vol

cada dia surt el sol

i plou set cops la setmana.

El país de Xauxa (1567, Alte Pinakothek, Munic, Alemanya),

del pintor flamenc Pieter Bruegel el Vell (~1525-1569) o Bruegel dels Pagesos

La pluja no els encaparra;

el dilluns, plouen cabrits;

el dimarts, coloms rostits;

el dimecres, butifarra;

el dijous, rets i cotilles;

divendres, fruites i vanos;

dissabte, puros habanos,

i el diumenge, mandonguilles

i préssecs rossos com sols.

Allà sols hi ha fruites fines

i les pomes camosines,

albercocs del pinyol dolç.

Les cases són de torrons;

les parets, de xocolata;

les rieres, d’or i plata;

i els camps, coberts de capons.

Els arbres donen vestits;

les muntanyes, perles riques;

els jardins, flors molt boniques,i

les fonts, vins exquisits.

Allà no s’ha de passar

cap pena per poder viure;

vinga broma, vinga riure,

i menjar bé, i disfrutar.

Així és que com que hi reina

tanta alegria i quietud,

s’hi disfruta una salut

que els metges no hi tenen feina.

I quan ja s’és a la vora

de les portes de la mort,

ve una febre, un atac fort,

i… bona nit i bona hora!

Amb això, sense disbauxa,

si us agrada el que us he dit,

aneu a passar un estiu

allà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada,

com que jo no hi he estat mai…

d’eix país xamós i gai,

ja em contareu si us agrada...

LA TERRA DE XAUXA(Antoni Bori i Fontestà, 1862-1912: Lo trobador català, 1892)
(les dues paraules en cursiva són els canvis que jo recordo)

Tot això ho he trobat en aquesta pàgina. I al costat de casa, gairebé, a Colomers!

Afegit:

Llegint-la i rellegint-la, a veure quants no paral.lelismes hi trobem amb el nostre món de cada dia, jejejeje....