02 d’abril 2008

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Absència justificada.

-Divendres!!! Divendres!!!!!..............
Com hi ha món... és la tercera vegada aquesta setmana que fot el camp...
*
Més de vint-i-tres anys més sol que un mussol, pensant que mai veuria un altre ésser humà i va trobar en Divendres. Un home jove, bell, amb un cos perfecte, pur i senzill. Cabells llargs, negres, ulls vius. Un noi que des del primer moment va confiar en ell cegament, a qui va salvar dels enemics i que va acollir prop seu, fent-lo amic i servent, sent ell mateix servent i servidor.
Junts van establir unes pautes de defensa i una vida en comú. Amb perseverança el va fer oblidar els seus desgraciats costums de canibalisme, per acostumar-lo al noble art de caçar i pescar. Amb paciència van redescobrir l’art de conrear la terra, de prendre un bon brou d’au i verdures. Amb companyonia van recrear un nou espai vital on convergien dos llegats culturals gairebé perduts. Ambdòs van tornar a parlar en una llengua comuna, que l’un havia gairebé oblidat i que l’altre aprenia. Van parlar de déus i de diables; del Déu i de la vida de l’un, de les pors de l’altre.
Ara, després de molt temps, tant temps, en Divendres ha iniciat un nou ritual.
Primer va ser un cop cada setmana. Marxava, i tornava l’endemà amb cara d’haver descobert un nou món. De fet, Crusoe no patia, tots dos estaven acostumats al brogit de la selva, a aquella luxuriosa plenitud d’herbei i flors, de flaires dolces i d’aus acolorides per la mà d’algun ésser en estat d’extàsi.
Mes endavant, les absències sovintejaven, amb intèrvals cada cop més curts.
La propera vegada, però, el seguiria. Necessitava saber que feia que aquell inseparable company comencés a fer vida a part.
*
En Crusoe camina lleuger, prou lluny per no ser vist. En Divendres sembla tenir ales als peus, sense cap mostra de neguit, enllà, enllà, més ràpid, més... fins que arriben a la clariana.
*
-Collons, Divendres, em pensava que ho compartíem tot!

26 comentaris:

Striper ha dit...

Un rela molt i molt lluit bon dia ninona. que somnriguis molt.

Sergi ha dit...

Hahaha, molt bo! Que és puta en Divendres! Molt compartir, molt agafar els costums de la convivència, però hi ha secretets que més val guardar. Molt bon relat, m'ha agradat com estava escrit, però amb la darrera frase m'he descollonat.

Anònim ha dit...

Molt bo, m'ha fet molt a gràcia el relat. Ja pots anar confiant en els millor amics de l'home. Gràcies per alegrar-me el dia.

Anònim ha dit...

No era cap anònim era jo, que se m'ha disparat el missatge abans de posar el nom

Anònim ha dit...

No es poden fer les coses amb presses, rel,legeixo i sembla que el pobre divendres sigui un gos: "el millor amic de l'home" Ai perdoneu, quin dia tinc avui! Sort que he rigut!

Musafir ha dit...

Sí és que...
En tota bona "parella" sempre hi ha eixos petits secrets, jeje.

en "Divendres", sembla que se n'anava de festa de "dissabte" a la nit, jeje. I en Crusoe posant cara de "dilluns" al matí, jeje.

M'he rigut molt amb el final un poc inesperat.
Besets, Zel!

Laia ha dit...

ostres.... hehehhe m'ha agradat molt! Quin relat més bo! Tots tenim els nostres secrets inconfessables, els nostres hobbies particulars que ens agrada fer en la més estricta solitud ;)

Mira que també en Crusoe... pobre Divendres, que li talla el rotllo!!!!

Jordi Casanovas ha dit...

avui t'has superat... bravo! m'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

Ohhhhh Crusoe! la van fer x Tv3 fa molts poc dies! 2 setmanes pot ser!

Anònim ha dit...

Es una pena, no lo he podido traducir.
Te dejo todo mi cariño y admiración por los temas tan candentes que posteas.
Un fuerte abrazo♥♥♥


PD: quisiera poner el traductor; Español- Catalán, me metí en la página, pero no encuentro el que haz colocado vos.
Cuando puedas asesorarme como se hace. ¡Gracias!

Tanhäuser ha dit...

Ostres Zel, estic malalt. Si sapiguessis el que he pensat sobre la història aquesta.
A mi és que em parlen d'un tio que marxa i torna més tard amb un somriure d'orella a orella i ja penso malament.
No m'estranya que el pobre Crusoe, tingués enveja, hehehe.
Petons, maca.

ha dit...

Querida Zel, en mi blog te espera un regalo... espero que lo recibas y lo traigas por estos lados,
TE QUIERO!!!

samain ha dit...

Molt bo, m'ha agradat molt, i és que tots tenim una mica de Gollum! Felicitats!

Jo Mateixa ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat bonica!!!!! :-)

[anonymous writer] ha dit...

Bon relat, molt guapo!!

El veí de dalt ha dit...

Avui és Divendres, faves tendres; no com la història, eh? Dues coses: el cadàver és al teu replà; i al meu t'havia dedicat un post. Que lo sepas.

merike ha dit...

M'ha agradat molt, bravo! Sóc molt petita Aprenc una mica tots els dies! Gràcies, desitjo un cap de setmana bonic!

Joan de Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan de Peiroton ha dit...

Ah! Deixà'm endevinar la seguida: En Divendres s'havia trobat una caixa de fusta a a la platja. A dintre, hi havia un armari desmuntat d'Ikea. I amagades ben al fons de la caixa, va trobar les instruccions de muntatge redactades en molts idiomes exòtics tals com el xinès, l'àrabe, l'hebreu, el japonès, el coreà i el patagó meridional, però d'idioma divendrès, res de res. A en Divendres, li va fer menester un poc de temps per transformar aquesta pila de plantxes en armari d'estil Lluís XIII o gairebé, amb cocos com sola eina (proveu-ho i m'ho direu). Va regalar aquest retardat de Crusoe amb un calaix que de totes maneres hi era per error. Crusoe, tot content, va anar pescar com cada vespre i va preparar el sopar com ho havia manat Divendres que en realitat es deia Michael Jackson, PhD.

Boira ha dit...

jaja! Molt bo! Quan l'he començat a llegir anava ven perduda...Divendres i Crusoe, genial.

Felicitats

Anònim ha dit...

jajaja, molt divertit aquest relat! Sembla que no ho compartien tot, com devia riure el Divendres :)

Tocat del cargol ha dit...

Hi ha coses que no es poden compartir...per si les perds!
M'ha agradat molt!
Salut!

Anna ha dit...

Je,je,je.. Molt divertit! M'ha agradat molt i m'has fet riure, m'encanta.

Felicitats, un relat molt bo.

Anna ha dit...

Zel, veig que vas preguntant per la flauta, ja,ja,ja.. A mi també m'ha costat de veure, però si et mires bé la foto, just a sobre del cos del gall d'indi, amb les seves ratlles de colors, veuràs que hi ha un negre que toca la flauta!!!!
Sort!

Clint ha dit...

un relat perfecte per llegir avui que és divendres!...i és que hi ha coses que més val no compartir si estàs sol en una illa!

Molt bé noia, petons!

Barbollaire ha dit...

Malgrat el que et diu l'Anna, pel que escrius al teu relat, ja havies trobat la flauta, oi? X¬DDD

Petonets dolços, roser :¬)***