05 d’abril 2008

era ahir, però és cada dia (clica al títol)

caldran uns 1.100 anys per deixar la terra neta de mines antipersona
totes les guerres que tenim en marxa segueixen deixant escampades bombes de dispersió que actuen més tard com una mina antipersona...
el pagès surt a veure com està el sembrat...
un nen persegueix una sargantana...
una dona corre darrera del petit que se li escapa...
cap d'ells veu l'assassí amagat
*
no és un buirac per posar fletxes
no recull cap pom de flors seques
descansa esperant el noi que l'haurà de fer servir
*
no és una resta humana
de fet, la resta és ben viva,
ara vindrà a buscar el tros artificial
que li permetrà mig moure's...
i encara sort que ha conservat la vida,
si això és vida
*
Sofia era petita quan reclamava l'atenció de la seva mare...
Ara ella és mare, i no es pot deslliurar d'aquesta perllongació insensible del seu cos per atendre la seva filla, tot plegat per una colla d'animals, que es diuen governants, que creuen que la guerra, qualsevol guerra, és la solució per imposar la pau...
*
La pau es viu, es sent, es pensa, s'encomana, es prepara, s'explica, s'ensenya, es canta, es dibuixa, es regala, es somia... la pau no s'imposa, la pau som tu i jo mirant-nos als ulls sense voler res més del que som, amb delit de poder viure en un món millor, de fer-lo junts...
*
Ah, no, no és un joc de paraules d'una beneita somiatruites, només caldria que l'esperit de la pau neixés amb nosaltres...Clar que això seria canviar la història humana, i potser el que cal és decidir què volem que sigui l'home... De moment, aquest depredador ha acabat amb la meitat dels animals, de les plantes i de la vida del planeta... I aquest depredador és l'únic que pot decidir què fer amb el poc que queda... I aquest depredador també som tu i jo...

23 comentaris:

dimoniet1960 ha dit...

1.100 anys? I què en quedarà d'aquest món d'aquí a 1.100 anys? Si es que en queda alguna cosa...

Bon cap de setmana. Petonets!

CAMINO INCIERTO ha dit...

Penso que tot es injust ,dolorosós,aquestes situacions són les que em fan sentir culpable de la sort que tinc.Un petó.

Sense fer soroll ha dit...

Hi ha coses que es tindrien que ficar en marxa,no podem permetre que continuii succeint, però no tenim massa poder, en lloc de barallar-se, tindrien que ficar ordre al món, per això hi ha gent amb poders per actuar, però sembla que no serveixi per a res...

Striper ha dit...

Jo no entendre mai les guerras ni la violencia tot plegat es pot arreglar mijjancat el dialeg i si no mes fen l'amor.

Toy folloso ha dit...

"Si no fabriquem nosaltres aquestes bombes, les fabricaràn uns altres".
(No en posaria cap sota la cadira del responsable de la fábrica de bombes, tot i tenir-ne ganes, perque son tan tragicament indiscriminades, que igual li salta la cama enlaire a algú del personal de neteja).
Examinem-nos nosaltres mateixos per si fem servir aquesta excusa per obrar malament. Encara que sigui a petit nivell.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

posem mines per que petin als nostres fills, quin futur encoretjador no ?

petons

Ferran ha dit...

Deu n'hi do, Zel, aquest és dels especialment durs. Noia, un dia d'aquests n'hauries de publicar un d'alguna cosa bona, per compensar! :)

No puc afegir res al que comentes en el post.

Jo Mateixa ha dit...

Nineta, la tercera foto es brutal, i es tant llastimos haver de veure coses aixi :-(

1100 anys??, bufffff, son molts anys, masses anys i masses gent sense cames, braços....

Que duret el post eh.

AINA ha dit...

si, noia tens raó ahir i cada dia. guerres i més guerres. jo penso que es una utopia que les guerres acabin ja que hi ha sempre massa interesos en joc siguin politics, ideologics... crec que les guerres sempre comencen per aquest dos punts. per la ostentació del poder i per questions ideològiques i qui en paga les consequències es el poble. molt dur el que has penjat, però una realitat que no ha d´èsser oblidada.

salutacions

Jesús M. Tibau ha dit...

Massa sovint els humans sembrem maldat, i aquesta collita mai és bona.

yraya ha dit...

y que a estas alturas del siglo XXI siga existiendo la brutalidad animal en los seres humanos, que fuerte!!!
un besote.

Déjà vie ha dit...

les mines antipersones son el pitjor dels pitjors atacs que es poden fer a un poble. La darrera foto amb tot el que concerna té una bellesa excepcional.

merike ha dit...

FINÉS ENTÀ TOTS E TOTAS: PREMI DARDO PER MI DES DE STRIPER

Sóc feliç de poder donar-li aquest premi. Arriba de tot el meu cor.

merike ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rita ♫ ha dit...

¿ 1.100 anys per deixar la terra neta de mines antipersona? ¡Qué deprimente!

Auxilio!!!

Petonets, Zel

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel

Que tal tot? per si no hi saps, en Pere Nieto t'ha donat el Premi Dardo. per més informació, mira el seu bloc.

http://perenieto.blogspot.com/2008/03/premi-dardo-2008.html

Ciao

LlunA ha dit...

Sembla que hi ha coses que no es poden canviar, que no canviaran, que nosaltres no les arribarem a veure. la pau, la calma, la tranquilitat, una cosa tant senzilla i tant dificil d´aconseguir...
un petonet

Joan Martín ha dit...

Sí, Zel i el més sarcàstic de tot és que això ni diem desenvolupament i progrés. Jo crec que la llavor i cert creixement de la pau (el que passa que la pau no fa soroll i pot passar inadvertida) ja hi són com mostren (amb totes les irregularitats, humanes d'altra banda,que vulguis) persones com tu.
Besets.

Puji ha dit...

Escrits com aquest fan possible la pau.

Joan Vicenç ha dit...

I dic jo que ben bé deu ser necessària una casta de científics o universitaris diversos, segurament bons estudiants de casa bona i fins i tot potser de culte religiós periòdic. I dic jo que potser tenguin infants amb dues cames que corren i riuen mentre ells els miren asseguts vora la taula i el barbacoa els diumenges de reunió amb els amics... És dins aquests cervells malalts on hem de fer desaparèixer la idea, el disseny i fabricació de les mines antipersones. I si no vaig errat a l'estat espanyol també en saben d'això.

Carme ha dit...

Zel, bonica em permets una citació de Gandhi?
Ja sé que és prou coneguda, però no prou escoltada. És el mateix que tu dius, però amb les seves paraules.

NO HI HA CAMÍ PR LA PAU. LA PAU ÉS EL CAMÍ. Gandhi.

Potons ben pacífics i pacifistes.

Joan deu Peiroton ha dit...

Una vergonya, totes les armes en són, però les mines anti-personal encara més! Son fetes per recordar-nos que les víctimes de les guerres modernes són en primer lloc els cívils que no han demanat res.
Bona setmana!

Josep Maria Yago ha dit...

hola, Roser, suposo que saps que la darrera foto es d'en Gervasio Sánchez (un amic) i que fa pocs dies li van donar un premi per ella. Petons.