07 de desembre 2009

post a mà


28 comentaris:

Arare ha dit...

Tinc la sensació d'estar-me llegint a mi mateixa fa uns quants anys.
Tanta lluita, per què?- t'acabes preguntant... i mai n'obtens la resposta.

Una abraçada, Roser!

Mireia ha dit...

Zel, pensa en els teus nens i oblida la resta.

Et robo el text, eh? Si no et sap greu

Ferran ha dit...

Noies, avui vull aportar un bri d'esperança: tanta lluita per aconseguir que les coses millorin. I milloren, només que el dia a dia, de vegades, no deixa veure els resultats globals.

Serà un "post a mà", Zel, però hi has posat el mateix cor de sempre. No perdis l'esperança!

Striper ha dit...

Desitjo que aviat surtis d'aquest forat negre val ninona, si..

sargantana ha dit...

valora el que realment es important..els nens i deixa que cada cosa es posi al seu lloc.
pero manten-te forta i alerta per si cal donar un cop de ma.
no canviis mai!!
molts petonets

ep noia...se te nota que vas a escola encara...jajajaj
quina lletra tan bonica!

kweilan ha dit...

Una lletra preciosa...Ànim!

Toy folloso ha dit...

Potser dins la rigidesa que os imposa el departament de torn als mestres, hi puguin entrar unes volves d´anarquia.....
Recordo uns curs d´informàtica on, el primer dia, el professor ens va advertir: "ens saltarem olimpicament el pla d´estudis, els rotllos de la fulla de càlcul i tot això, per centrar-nos en treure el suc al sistema operatiu i a la xarxa". No cal dir que vàrem apedre molt i ens vàrem divertir encara més.
Aprofitant que veig la foto del pillet d´en Millet, l´altre dia, a la fira de Torroella, hi havia els fabricants de caganers i els vaig dir que m´havien decebut perque l´any passat es vàren posar les piles per treure l´Obama cagant, i enguany encara no tenen a punt a qui seria estrella de vendes.
I foteu-li un cagarrot ben gros!!, els vaig dir.
Osti, quina xarrera!.

garbi24 ha dit...

Llàstima que una lletra tant maca sigui per explicar un tan mal estat d'ànim......
Jo crec que un 9'75 te'l mereixes....

XeXu ha dit...

Potser cal tenir paciència o deixar que altres treballin a la seva manera. Sense coneixement tampoc puc parlar, però de vegades pesem que si no es fan les coses com a nosaltres ens agraden, estan malament. I no és així. Potser ho estan, però potser és una altra manera d'enfocar-ho que arribarà a bon port. Això sí veure com la nostra obra va quedant enrere no és fàcil. Els que hi ha ara havien estat sempre d'acord amb la teva gestió? Pregunta't això, perquè els humans som així, tenim tantes visions de les coses com persones som.

Anònim ha dit...

Dear blog moderator: Hello!
Dear friends: Hello!
I am a friend from Taiwan is very pleased to find your blog, I also very much like your site content and articles, in addition I have added to my favorites, is there the honor and opportunity to your blog Friendly exchange of times?
If you have already joined, please send a letter to my mailbox, I offer my site name and URL, but also want to browse and exchange information regularly ︿ ︿ Oh, thank you!
Site Name: seo
Website: http://seo.ao.com.tw
E-mail: ericpme0615@gmail.com

Josep Maria Yago ha dit...

Caram! Una abraçada ben forta.

Thera ha dit...

De vegades, aquest malestar sí que colpeja en el més profund i fa molt mal. Sé del que parles. Això, tu amb els teus nens i a la teva, el demés tot mica en mica es va posant al seu lloc... Ànim!

Magda ha dit...

Passo del 9'75 al 9'85 si se'm permet. El 0'15 restant és per la part que hauria de dedicar-se a l'esperança. Però ja sé que no sempre és fàcil. Ànims, els nets que algun dia tindré necessiten que la vostra lluita continuï.

Clidice ha dit...

Sembla mentida com diem coses diferents a mà o a "màquina". En tot cas un bon post i una bona lletra :)

sanset i utnoa ha dit...

A vegades hem d'aprendre a mirar les coses sense enganxar-nos al sentiment tan profund... però t'entenc!

Una lletra molt maca!

Utnoa

Carme ha dit...

I tant que t'entenc, però segur que tu encara fas molt i encara fas valer els teus principis. Tu amb els teus nens.

Tens una lletra preciosa!

nimue ha dit...

ooooooh... reconec aquest malestar... en sona tant... :((
S'entén molt bé la teua lletra! (i més important, s'entén molt bé el que dius...)

Joana ha dit...

Un rum rum com un corc...que no deixa viure. Hi ha temporades...però passarà.
Una abraçada Zel!

Anònim ha dit...

No m'estranya que tinguis aquests sentiments....
Realment estan fabricant un lloc que no fa per nosaltres...
Qui sap ??
Som molts els que pensem així,
NO ESTÀS SOLA.

La princesa de les neus convertint-se amb la bruixa de la poma verinosa.

LLuNa ha dit...

Zel, els anys de lluita mai són malaguanyats. Sempre serveixen per alguna cosa, encara que el final no sigui la victòria, el camí ens ensenya a ser més forts

sanset i utnoa ha dit...

Cal que persisteixis. El missatge d'optimisme és que cal tenir sempre present allò que restà a la capsa de Pandora.

Molt maca la lletra!

*Sànset*

yraya ha dit...

...y en donde no hay lucha?, dejala a un lado y disfruta con tus niños, aunque la lucha sea para beneficio de ellos.

Una abraçada Zel

el paseante ha dit...

He buscat la paraula "principis" al diccionari. Algú ha arrencat la pàgina.

jordim ha dit...

hay que reivindicar lo manual..

Cesc ha dit...

lletra de mestre, lletra de persona interessant i d'un gran cor, no m'equivoco.

Núr ha dit...

ains, Zel! Pensa en els nens, com han dit també per aquí dalt! Pensa que si marxes, ells es quedaran amb aquesta colla que a tu tant t'exaspera.

Ada ha dit...

A vegades em sent igual, zel, i si tinc clara una cosa és que no vaig a deixar-me portar per les actituds que van en contra dels meus principis, encara que em quede sola. Que fagen el que vullguen, tu continua lluitant.
Besets

El veí de dalt ha dit...

Ui, ui, ui...