regals

és llaminer deixar-se endur al parany del bon vivant
mirar només el propi melic, i, si de cas,
recordar els altres quan arriben santes festes...
quedar bé costa ben poc, a segons qui,
un parell de passejades, enlluernat de llums i coloraines estrangeres,
a les voraces superfícies on gaudiràs d’imatge nova,
viatges de luxe per quasi res, i molts descomptes de preus abans inflats
-miri, aquestes, abans valien 240 €, un 15%
afegit al 10% que fem, s’ha d’aprofitar, i si de cas,
i mira bé, en compra dues i la 2a li surt de franc-
-no pas per mi. -li diré jo,-que compro d’outlet...

pensant-ho bé, m’estimo més afegir un paperet escrit a mà,
sota la imatge fugissera d’un capvespre de color pastís,
rosats de barbie, liles i blaus de sucre dolç...
un jardí de fusta petitó, amb sorra blanca i quatre pedres,
un bon llibre o música triada amb amor,
i en hores lliures, deixaré que les meves mans pastin
dolços paisatges, figuretes de sal i reis torrats al forn,
vernissats i envellits, lluents i tendres, que fa molt temps
que ja no deixo que les meves mans treballin i s’esquerdin
amassant un fals pa per fer bonic...

i el cel d'avui de propina...

(per cert, aquestes figuretes, no són meves, però ja veureu les que estic fent... és engrescador...)