23 d’octubre 2008

anem-hi?






Aquestes fotografies han guanyat el primer premi de fotògrafs aficionats en una campanya per recuperar cultius tradicionals, com ara la "batata", que no sé ben bé si és la patata que coneixem o els moniatos rogencs, però vaja, tal li fa. Els autors són Xi Huang (Xina) i Eitan Abramovich (Perú). Viuen junts, treballen junts, recullen junts, mengen junts. Anem-hi?

El cas és, que el mateix dia que vaig veure aquestes fotos, sortia la següent, una dona d'un llogarret aïllat de Birmania, on no ha arribat encara res d'allò que anomenem civilització.
El periodista explicava que no tenen accés a res relacionat amb l'electricitat, ni amb cap tipus de combustible usual al món occidental. Curiosament, en el curs de les converses, els van explicar coses d'aquesta suposada civilització nostra. Diu que ells demanaven què era això de la televisió, volien saber com ens podíem desplaçar més ràpidament d'un país a l'altre que no pas ells per arribar al llogarret més proper. Jo em vaig quedar amb la imatge del nen adormit a l'esquena de l'àvia, net, dolç, tranquil, preciós. Nosaltres criticaríem l'àvia, li donaríem la culpa d'haver-lo malcriat i consentit, només li deixaríem per solucionar-nos la sortida del dissabte o el temps de la nostra feina, posant en dubte que tota la seva experiència servís de res més que per espatllar-nos la genial educació que li estem donant a casa. ( No em digueu que no, que molts pares i mares ens ho diuen quan fem entrevistes)Digueu-me bleda. Anem-hi?

25 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo no ho resistiria pas... estem massa ben acostumats a les nostres immenses comoditats, a totes les coses que tenim i no necessitem...

Què maca és la foto de l'avia amb el nen... que tranquil que està, és deu sentir a la glòria aquest petit...

Què macos són els petits de tot arreu!!

Toy folloso ha dit...

Apa que no foten teatre quan tornen de pasar uns dies a casa dels avis!.

zel ha dit...

Sí, sí, però, visca els avis!!!!

Carme ha dit...

Gràcies, gràcies Zel, que jo ja em dono per entesa... que sóc una àvia embadalida!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

El nen té una cara de satisfet que algún nen de casa nostre ja voldria tenir, i pel que fa a l'àvia jo crec que el maleduca.
Evidentment que no és el meu cas, ja que els meus fills no han tingut a cap àvia que els pogués maleducar, la mala educació els hi ve del "cole". ELS PARES NO TENIM MAI LA CULPA!.

Striper ha dit...

Els avis jo em veig molts cada dia i tela ...

Josep ha dit...

Lamente dir-te que a Myanmar la violació dels Drets Humans és constant. A la zona birmana ho fa el govern, a la terra dels xan els narcotraficants.

De tota manera, el nen és maquíssim.

elur ha dit...

Si mai tinc fills, espero que la meva marona, la seva iaia, els consenteixi molt i els mimi encara més. I ai d'ella que no ho faci :P
Els pares hi són per educar, els avis per malcriar. Que ja van tenir prou feina quan els hi va tocar.

Jo vull anar-hi i amb el temps oblidar tot el que sé d'aquest refotut mal anomenat primer món.

Clint ha dit...

els avis que facin d'avis...jo li dic al meu gran, que la venjança es serveix freda...un dia conto ser jo l'avi! jajajaja!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

els avis estan per malcriar i els pares per educar, com sempre o no ?

dimoniet1960 ha dit...

Potser sí que hi aniria.. però només uns dies perquè, per bé o per mal, estem massa ben acostumats a les comoditats de la presumpta 'civilització'. Però segur que descobriríem que no calen tantes comoditats per viure en unes condicions acceptables.

enric ha dit...

Violacions dels drets humans, diu el Josep. Es que aquí no tenim violacions de tot tipus i algunes, fins i tot, perfectament consentides per la nostre democràcia: per exemple, la incomunicació de cinc dies, cinc, del acusats per terrorisme? Només per posart un exemple.
Amb quin criteri podem anar pel món imposant la nostre "civilització?

Asimetrich ha dit...

Tots hauríem d'anar cap a llocs així, segur que aprendríem un munt de coses i canviaríem la percepció que tenim del món.

Josep ha dit...

Enric:

sí, ací també, però menys. Per sort, menys que a Myanmar. Però més que a Andorra, Jersey o Liechestein.

Amnistia Internacional publica un rànking sobre el tema

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Agradezco tu compromiso con los desheredados de la tierra.
La realidad que nos muestras es tan desgarradoramente bella que nos mueve los cimientos del bienestar mucho más que la tan sonora crisis. Desgraciadamente en el llamado tercer mundo siempre hay crisis.
Gracias de nuevo.Ah! me gusta tu música que tiene el color del arco iris.
Besos compañera.

Edu ha dit...

Precioses les fotos. Anem-hi!

Onset ha dit...

Anem-hi. El post de les dones i els nens me va encantar.

Laura ha dit...

Ostres! i quantes coses que diu la mirada de l'àvia, impressiona.

Cèlia ha dit...

Jo li dec molt a la padrina, que va morir enguany als 98 anys i fins l'últim dia ha estat pendent dels seus besnéts. Els feia dormir quan jo no podia, els feia menjar quan jo no podia, els feia asseure, pintar, escoltar històries... amb un amor i una paciència que espero jo tenir quan sigui besàvia (i dubto!). Un petó, padri, segur que encara vetlles per tots naltros...

mossèn ha dit...

patata, moniato ... em provoques, oi ??? ... salut

Cesc ha dit...

Moltes vegades he pensat que seria més útil en aquestes terres que n pas aquí esperant i veient com tot va passant i fent el seu ritme...

Ferran ha dit...

El que comenta l'asimetrich és el quid de la qüestió: moure's, veure altres "mons" és una de les coses més enriquidores que pot fer un ésser humà. L'Edu (també és per aquí dalt) ja ho fa, i segur que d'altres; quin dubte hi ha que això enriqueix enormement!

Jaume Puig ha dit...

A mi em sembla que si el lloc és veritablement tan idílic, seria millor que no hi anessim a fer res. Segur que ho acabariem fent malbé.

Montse...Arare ha dit...

En Jaume m'ha tret les paraules del teclat!!!!

rebaixes ha dit...

Heu anat amb el llum de ganxo per casa. Un casalici grandiós, als pocs anys. Les ombres s'allarguen i es sent POR./ AQUESTA ÀVIA SAP QUE EL SEU NET TE POR.i el contacte emb ella es la felicitat dels dos ( ara en parlavem, més amunt ) Ella protegint, ell sentint el caliu més gran que pot tenir la persona humana, el contacte amb l'altre.
Clar, que els sentiments, emocions, passions no ens ho eduquen, no podem i no sabem fer-ho ens supera. I si un menut que ha estat nou messos al ventre amb l'acolliment... el separem, no el deixem protegit, que té aquella persona:RES, si una cosa POR,
Això per ell és el joc, el gran joc de l'aprenentatge de la vida,
JA TINDRÀ TEMPS DE SER VALENT. perdona Zel.He tingut que callar tant en la vida, que ara la timidez se me'n va, que hi perdo de ser pesat si dic el que tots concientment volem dir? Els contes son per refermar la futura personalitat, el moment que ja després no podrem canviar, aprenentatge.Anton.