anem-hi?

Aquestes fotografies han guanyat el primer premi de fotògrafs aficionats en una campanya per recuperar cultius tradicionals, com ara la "batata", que no sé ben bé si és la patata que coneixem o els moniatos rogencs, però vaja, tal li fa. Els autors són Xi Huang (Xina) i Eitan Abramovich (Perú). Viuen junts, treballen junts, recullen junts, mengen junts. Anem-hi?

El cas és, que el mateix dia que vaig veure aquestes fotos, sortia la següent, una dona d'un llogarret aïllat de Birmania, on no ha arribat encara res d'allò que anomenem civilització.

El periodista explicava que no tenen accés a res relacionat amb l'electricitat, ni amb cap tipus de combustible usual al món occidental. Curiosament, en el curs de les converses, els van explicar coses d'aquesta suposada civilització nostra. Diu que ells demanaven què era això de la televisió, volien saber com ens podíem desplaçar més ràpidament d'un país a l'altre que no pas ells per arribar al llogarret més proper. Jo em vaig quedar amb la imatge del nen adormit a l'esquena de l'àvia, net, dolç, tranquil, preciós. Nosaltres criticaríem l'àvia, li donaríem la culpa d'haver-lo malcriat i consentit, només li deixaríem per solucionar-nos la sortida del dissabte o el temps de la nostra feina, posant en dubte que tota la seva experiència servís de res més que per espatllar-nos la genial educació que li estem donant a casa. ( No em digueu que no, que molts pares i mares ens ho diuen quan fem entrevistes)Digueu-me bleda. Anem-hi?