19 d’abril 2009

impotència

sempre va bé començar amb una foto...
Fa dies, molts, que em sento impotent. I no només amb les meves coses, que m'estant pujant al damunt, que no les atrapo de cap manera, que no me'n surto, vaja. No sé si serà això de l'astènia primaveral, segur que hi ha d'altres coses tan clares, com que una es fa gran, però gran de veritat, i a més que, com em diu algú, sempre "m'enmerdo". Massa neguits que viuen dins meu, de nit i de dia i que surten fins i tot en somnis, on barrejo certeses, pors i possibles d'una manera totalment esquizofrènica, com si abans de posar-me al llit em prengués un trippi.
Perquè, a veure, vosaltres creieu que és normal somiar que el teu cap munta una enorme granja de rates (de les blanques i maques, això sí) i en treu llet (que veus extreure amb unes minimunyidores) i les embotella en petites ampolletes, explicant que està comprovat que són un aliment de primeríssima qualitat per a infants?
O que et trobes amb una escombreta de WC a les mans d'aquelles de bar cutre, amb els pèls de plàstic gruixut i recargoladets de color taronja, ajudant la teva sogra a esteranyinar?
O que formes part d'una mena de cercle inacabable de gent, donant voltes cada vegada més lentes en el que intueixes que és una habitació semiesfèrica, però no en veus els límits i la lentitud arriba a ser inconcebible per la pròpia idea de moviment? (aquest és recurrent)
Si començo a fer un recull escrit de somnis, quedeu glaçats, ara, he escrit una mini mostra, però em passa de tot, mentre dormo (o no, que ja no ho sé...), mato, em moro, em maten, perdo dents i queixals, perdo nens, visc un terratrèmol en el que el pati es va inclinant perillosament i tothom va caient de manera implacable al buit... fins i tot he somiat una explosió nuclear, carai, que no hi ha dret... vaja, que això no és vida, coi, que ja està bé, on he de reclamar que em tornin els somnis d'estels i festes, i prínceps blaus? (ai, no, prínceps, no...)
En fi, res, només volia dir que quan van maldades, el millor és prendre's un descans, a veure si em trec del damunt les cabòries...i parlant de cabòries, l'altra és que sóc una lectora poc fidel, us tinc a tots aquí, i jo que no dóno a l'abast... i em fot una ràbia!!!
I ara arriben els meus nois, i per variar, l'àrbit els ha robat el partit, sort que no només li passen al Barça, aquestes coses... es veu que hi ha hagut marro (jo no hi vaig, me'ls menjaria, i ja no m'hi volen)
Doncs això, que bona verbena de sant Joan....

30 comentaris:

Marta ha dit...

Deia Freüd que els somnis són el subconscient que ens parla. Analitza'ls segur que cada cosa que somies té un significat per tu, personal i instransferible.

Ferran Porta ha dit...

Com diu la Marta, només tu pots interpretar què s'amaga darrera d'aquests somnis que, d'altra banda, semblen realment desagradables. Si fa molt que dura, això, potser sí que necessites fer un reset, i la millor manera que conec és anant de viatge, de viatge cap dins d'un mateix.

Te'n sortiràs, perquè algú com tu no pot no fer-ho. Molts ànims.

sargantana ha dit...

jajjaja..has de vigilar que menjes per sopar. noia.....tens males digestions!
a mi aquesta primavera se m'esta fent pesada tambe. ufffff
i si no reposes be, despres tot el dia vas tocada oi??
vinga, jo vetllare el teu son avui...ves a dormir...bona nit!!

Stel ha dit...

Sembla mentida que llegint tot això que mira és estrany, senti que també expliques els meus dies, no sé ben bé perquè però la mpotencia es una cosa que sapodera molts cops de naltres, prente un des de descansa de veritt, però de descans bo, daquells en que no has de preparar res per la tornada, i que pots dedicar-te a tu, a sortir a veure el sol, a pasejar, a llegir blogs... el que et vingui de gust, i voras com serà nova quan toqui tornar a la rutina!

rits ha dit...

molts ànims, Zel!!!
segur que poc a poc tot es va situant.
quins somnis!!!! jo no hi entenc gens!

Carles Casanovas ha dit...

Zel,a més el Barça guanyarà la lliga, vols més somnis ?

Garbí24 ha dit...

Em sap greu riure però lo de la granja de rates es genial .
Que et millorin els somnis ....

Barbollaire ha dit...

A veure, nina, a part de vigilar que sopes, com et diu sargantana, potser que deixis de mirar, també, els Simpsons!!!!

Això de la llet de rata sortia en un episodi seu! X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDD!!!

Has provat la valeriana?
O un passeig abans de dormir?
O escoltar música?

Una abraçada immensa
Una bossa de petonets dolços, tranquil·litzants, relaxants i plens de somnis
:¬)*******

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Nena,deixat de punyetes i de donar-hi voltes i dediquet a roncar.

O, si no, millor, somia que un dia ens trovem tots els blocaires i organitzem un gran dinar, comença a somiar com som, un a un. Millor, no?.

Zel, guapíssima, un petonàs.

kweilan ha dit...

Buscar amb voluntad de trobar-la la tranquil.litat interior és un bon exercici per no anar sempre corrents, no tenir la sensació de què no arribes allà on vols arribar...Ânims, zel!!!

Sergi ha dit...

Pensava que seria l'únic friki que faria la relació, però en Barbollaire se m'ha avançat! Això de la llet de rata sortia en un capítol dels Simpson. Quina tela.

Ah, i això de que cauen dents tinc entès que és molt comú. Ara no et sé dir la interpretació que se'n fa, però segur que ho trobes de seguida, si ho busques.

gatot ha dit...

bonica, amoret... no et puc donar la "recepta" perquè no la tinc... però sense tenir-la me la he pres avui i m'ha ant bé...

suposo que te la podria encomanar, si et deixessis... (i sense que ningú pensi coses rares, eh?)

si penses que els teus somnis són estranys, no t'explicaré el d'aquell dia que vaig veure el meu fill petit amb 15 anys més i un braç que se li convertia en tentacles de pop que travessaven la porta amb ull de bou del vaixell on érem... (ai... que he dit que no ho explicaria)

em sembla que Marocco, ens va deixar petjada... i veus? al cap del temps...
:)

petons i llepades remeires!

Striper ha dit...

Els arbrites roben partits, i esta penat al codig penal? Vinga guapa relaxt i menja brunyols. Petons.

Joana ha dit...

Un dia feien un capítol dels Simpson que passava això de la llet!
Ho vaig trobar de lo més fastigòs i els meus fills vinga a riure...
Per sort, sí, per sort, no podem dominar els somnis, sera com viure de "mentires" doncs només podriem somiar el que ens agradaria...
Tranquis, això de l'astènia primaveral ens afecta a gaire bé tots i totes.

Montse ha dit...

hehehe, ja sé, ja sé que estàs astènica i impotent (ual-laaaaaa, quantes coses i que lletges!) però he rigut tant amb això de la llet de rata que t'he d'explicar una anècdota.
Quan era petita, una vegada vam anar a una granja a berenar, érrem en un poble, no pas a Barcelona. Jo volia un got de llet i la senyora de la granja va i diu:
- Tenim una llet molt bona, és de PER AQUÍ.

I jo vaig i deixo anar:
- JO LLET DE PERIQUITO NO EN VULL!!!

em sembla que la bona senyora encara deu riure (si és viva)...

Parlant de somnis: fes bondat, sopa poquet i no te'n vagis a dormir abans de dues hores d'haver sopat!

Surt a caminar una estoneta (que la cama ja està bé, oi que si?)

Com t'ha dit algú, prent-te una valeriana o una infusió relaxant ben calentona (res de llet, ni de rata ni de periquito!, no pas a la nit)

i... i ja veuràs com a poc a poc els somnis tornaran a ser "normals", si és que hi pot haver somnis normals, ep! que ho dubto!

Freud està molt superat, reina mora. Jo no em molestaria a analitzar ni un dels somnis, en tot cas, els faria servir per a escriure o per pintar, o per inspirar-me pel guió d'una peli de terror!!!

petonetssssssssssss

Kudifamily ha dit...

Mentre dormim el cap ens juga moltes males passades de vegades (com diuen la sargantana i algú més, els sopars també hi ajuden, hehe).
El millor seria no fer-ne gaire cas, tot i que jo no sóc un bon exemple perque tots els somnis que tinc, bons o dolents, sempre em deixen emprempta i em descoloquen molt sovint.
No m'agrada donar consells, doncs cadascú se sap lo seu, però potser sí que necessites un "resset", un trencament amb tot el que t'envolta, una petita "fugida" física o mental...
Espero que aquests dies grisos passin aviat.
Tots els teus amics blogaires estem molt a propet teu i ens tens pel que necessitis (un cafè, una abraçada, un petó... reals o virtuals)

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Ui ui ui ... que els somnis somnis son, encara que facin por, preocupin o et deixin suat .

És dit bona verbena de sant Joan? ... tindré que posar el calendari en orde, ja no se quant menjo pa. :P

Una ha dit...

Desde hace una larga temporada voy durmiéndome por las esquinas y teniendo unas pesadillas espantosas como esa de los dientes o que no puedo mover las piernas entre otras tan raras e inconexas que no sabría ni cómo explicar.Hace un par de días me entretuve en un interpretador de sueños que tiene Assumpta en su blog "des d´on neixen tots els somnis"pero no encontré explicación que me ayudara,¡qué mal,qué mal,Zel! no sé si tú y yo tenemos solución.Besitos

Thera ha dit...

Déu-ni-dó amb les somnis Zel!! Saps què em va bé a mi quan em sento així d'aclaparada, córrer, és vital per a mi, sortir a córrer uns quants kilometres, sola, el cap em va a cent, però quan arribo de nou a casa una dutxa i com nova. Vinga, una abraçada!

Josep ha dit...

Hola Zel
Jo també estaría preocupat, com a tanta gent que sembla que li pasen aquestes fets. Mira no et vull preocupar mes, però digues com ho fas per somiar, i sobretot per tenir aquesta memòria. Jo no faig ni una cosa ni l'altra. encara que diuen que tot el món somía. Crec que el meu últim somni va ser el de CALDERÓN de la BARCA. Però això va ser perquè en el cole ens la feian repetir tant i tant.... ....y los sueños, sueños son.

Una abraçada.

Toy folloso ha dit...

Tu, amb el ritme de posteig y els agraïts comentaris que deixes per tot arreu, es que inclús pots ser abduïda per la pantalla.....
Agafat-ho amb calma, però, fins a Sant Joan no t´hi tornaràs a posar?.
M´ha fet gracia el que diu el Gatot sobre les seqüeles del Marokko.

Anònim ha dit...

A LA MERDA ELS SOMNIS....RE VOL DIR RE.A LA MERDE FREUD..... ETS GENIAL¡.
JUGANT AMB BCN,

Joana ha dit...

Buf! Quin bon rotllo de música! Els Criden????
Zel, wapíssima...aireja la paradeta que va bé i torna.Sé que ho faràs.... A mi em queda molt per fer però ho deixaré i tornaré aviat. Quina dieta més punyetera!
Una abraçada!!!!

nimue ha dit...

catxislamarr! i ja no ens diràs res més fins a Sant Joan??? no m'ho crec! :P
Eis, que això de la llet de rata sortia a un capítol dels Simpsons!
B7s!!!

Abogadaenbcn ha dit...

Descansa molt. Jo també pateixo molt per les nits. Un petonàs.

Anònim ha dit...

Mare meva... ja poca cosa nova puc dir... que m'agrada entrar i trobar noves reflexions d'aquesta zel que ens té encantats a tots :)

assumpta ha dit...

Uffff! déu n'hi do quins malsons que tens, noia! No sé si et puc ajudar gaire. A temporades també en tinc d'aquells que "fan època", (ara per sort no en tinc gaires). Diuen que sempre en tenim, però que poques vegades els recordem, encara que tu sembla que siguis l'excepció. Si com dius en tens de molt recorrents, potser aniria bé que algú que hi entengui els pugui interpretar.
Mentrestant, potser valeriana o similar et poden ajudar.
I intenta prenda't la vida amb una mica més de calma, si pots...
petons,bonica i esperem que dolços somnis!
;)

Jordi Pinyol ha dit...

Tranquil·la.. no t'hi capfiquis, només són somnis.

Ara que, ben mirat, somies unes coses que bé servirien per fer-ne una novel·la o un guió cinematogràfic.

;)

Petons i bona setmana!

Els del PiT ha dit...

Ai bonica! Penso que els somnis tenen la gràcia o desgràcia que no els pots controlar, però embotellar llet no és ampolletejar en català antic?!? Perquè les rates eren albines eh? Hi hi hi...
avi Gres
M'agrada celebrar Sant Joan ara mateix, així ja ho tenim fet i podem pensar en el cap d'any i el final de la crisi...
sergi
;-)

fanal blau ha dit...

Això...que ni cas a Freud...
sweet dreams...guerrera!