10 de setembre 2016

confesso

Confesso que m'ha costat molt decidir aquest 11S. 
Confesso que no m'agrada el caràcter diletant i de poca volada real dels qui ens governen. 
Confesso que em sento decebuda quan estem marxant de (ara em picareu) la ideologia amb l'excusa i sota el paraigua de la unitat. Ep. Jo crec que la unitat està fixada en la fita, aconseguir fer un país lliure. Però les bastides d'aquest país, l'entramat, l'arquitectura, les parets mestres, no es poden deixar a les mans, només, de segons qui.
Confesso que estic del procés fins les pilotilles.
Confesso que no m'agrada i si m'agrada que estiguin repartides les manis. Vull dir que ja toca treure Barcelona del melic del món.
SPerò si  volem un país realment solidari, inclusiu, revolucionari en la concepció i creació de camins per tothom, hi ha de cabre la urgència social i de justícia que ara mateix ens manca. N'estic tipa i cosida de les proclames raholianas de junts pel sí, que no és junts per i en tot, quan no hi ha en el seu imaginari res més que una condescendència miserable de vegades, cap als qui no pensen com les elits quasi o molt aburgesades.
Confesso que quan vaig veure la foto del Puigde amb en Laporta, els de Tous, la Rahola i les mosques colloneres que viuen de la imatge em van venir basques,

Però hi seré. Recordant la primera fita emocional de la meva vida, la meva primera bandera de fons, el meu primer sant Jordi lliure del botxí. Entrant en el meu procés personal d'entendre que tenia el tresor d'una llengua, una cultura i un país diferent i propi. Recordant com em vaig sentir esmaperduda, fent vida d'estudiant, en saber de l'assassinat de Puig Antich, la meva primera vaga, quan encara no sabia ni què feia, només escoltava consternada.

Els fills ideològics d'aquells escorpins, ara manen a les "españas", ho sabem, oi? No vull els hereus del pujolisme organitzant nous entramats de poder.
Hi vull i desitjo que hi tingui veu tothom. Tothom qui estimi la terra. Lliure.

7 comentaris:

Oliva ha dit...

ABSOLUTAMENT D'ACORD,PERO...AN DE SER LES URNES QUI DICIDEIXIN EL CAIRE DE LA NOSTRE REPUBLICA. EXCLOURE ES UNA GALDOSA ESPANYOLADA.

Peix ha dit...

A les verdes i a les madures! Encara que el "procés" estigui portant el límit la nostra paciència no podem defallir. I això que sembla que ho intentin. Jo també hi seré i reconec que també m'ha costat molt decidir-me.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo confesso que no m'ha costat gens decidir-me.
Que hi seré mentre faci falta. Que encara fem molta falta, la gent del carrer, molta falta.
Perquè per sobre de tot, vull marxar, com més aviat millor.
Penso com Oliva, que les urnes decidiran quin país volem.
I que ens agradi o no, s'hauran de respectar els resultats.

Elfreelang ha dit...

però els convocants no són pas els partits ni els politics encara que s'hi apuntin, és ANC i Omnium i saps la feinada que estem fent des fa temps i demà ...saps que hi ha centenars de persones que demà es llevaran ben d'hora ben d'hora per preparar-ho tot? som-hi per empènyer per reivindicar i per gaudir pacíficament

joan gasull ha dit...

ens hem de ficar al cap que nosaltres som el procés, nosaltres els qui hem d'empènyer als polítics i nosaltres tenim el deure de no afluixar, perquè tenim clar el que volem. Ser lliures.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Que sigui per a tots una gran diada!

XeXu ha dit...

Els fills del pujolisme estan en hores baixes, i és feina de tots els altres fer que l'hegemonia d'aquest país sigui més justa i més social, arraconar les elits, i fer que no juguin un paper més destacat que el que els pertoca. Però tot i així, tots som necessaris, i no ens sobra ningú, ens falta tothom. Per això s'ha d'eixamplar, explicar molt bé el que dius tu de qui mana a España, i que l'única manera de canviar alguna cosa, és la independència. La vergonya és que algunes esquerres bloquegin la possibilitat de disposar de més diners per abastir la nostra gent. Però per més ràbia que ens faci, ara no podem deixar que es despengi ningú, i pensa que dintre de JxSí alguns ho farien segur, si no anem pas a pas i tirem massa pel dret. Tots estem cansats del procés, i tinc unes ganes de deixar de ser independentista que no m'hi veig. Però si ens passem en algun tema i es depenja la dreta catalana... ni independència ni punyetes. Cal seguir pas a pas.