22 de juliol 2016

Ataronjada

La lluna mostra
plena i rodona
la seva lluïsor més bella
robada, mirall de dona.

Amaga,  traidora,
la cara de la foscor...
aquella dels pactes
amb futur de mort.

4 comentaris:

Ada ha dit...

Aiii quin misteri la cara oculta i els pactes sense futur... encara que, quan es va descobrir l'altra part de la lluna, es va poder comprovar que en realitat no era tan diferent com la que es veia...

Carme Rosanas ha dit...

La lluna, malgrat la seva cara fosca, és bonica...
I sobretot, jo no vull veure cap futur de mort. Veig un futur esperançador.

joan gasull ha dit...

potser la cara fosca té millors vistes que la que veiem nosaltres...

Glo.Bos.blog ha dit...

No veig en la cara oculta de la lluna simbologia amb la mort, més aviat penso en la renaixença.