01 d’octubre 2008

voldria ser un homenatge.

ombres pàlides de sol mustiu
acompanyen el seu pas en un acord senzill
el gos tresca davant , sense gosar estirar massa
sap, i coneix bé el trepig que l’acompanya
(els somnis de gos li han dit
que han canviat les tornes, ell és l’amo...)
el vell arrossega els peus, no pas el cor,
esbojarradament xiula una tonada
i fa visera amb la mà, guaitant el cel...
avui tampoc plourà, ja no pateix pel tros
ni per l’àpat, ni tan sols pel gos...
només s’emprenya pels bolets que no veurà...
escup, i diu tot sorneguer
-millor, si jo no en veig, cap pixapins n'haurà!-
amolla un rosegó per poder dir que és ell qui mana
carrega el sac per si de cas encara queden figues,
espigolarà d’aquí i d’allà alguna oliva per salar,
rosega fonoll vell, s’acosta als magraners
ha ullat als esbarzers móres tardanes...

-s’ensorraran els bancs, els rics que es fotin,
pel temps que em queda, amb aquesta meva terra,
i el poc que necessito, ja en faig prou-

la riallada es sent d’un bon tros lluny
tranquil.lament es corda la bragueta,
el gos no es corda res, però acaben junts la feina.

26 comentaris:

rebaixes ha dit...

Lo millor que he llegit avui i...
Jo no penso com eix personatge il·lusori. Ara l'escrit és l'escrit. Perfecte.L'avi Anton.

Arare ha dit...

Zel, m'ha encantat!
un petonet, reina!

Striper ha dit...

Ostres m'agradat molt ets una artista.

Lliri blanc ha dit...

M'engenollo al front de tanta perfeccio'.Un autentic homenatge!

Julia ha dit...

Qué macooooo!!! Em semblava estar veient i sentint l'avi, el soroll del follaram en arrastrar l'avi els peus, la mirada de bondat del gos, l'aixecar de la pota mentre l'avi també pixa a la vora del camí. Podia fins i tot sentir la olor de la terra calenta sota el sol brillant de la tardor. I que maca la foto, quanta bellesa hi ha a tot arreu a on som capaços de mirar amb tendresa.

Molt bó, una abraçada, amiga Zel.

Tere ha dit...

Lo más triste es que esos grandes Bancos se nutren de los pequeños ahorros de los grandes obreros.¿Quién perdió con lo de la Filatélica,Gescartera y todo eso? El pequeño ahorrador.Hoy estoy yo peleona y tú poética.Abrazos

Ferran ha dit...

Sí que és bonic, sí. Com ho és també escoltar la riallada de qui té tota una vida a l'esquena, prou experiència per enfotre-se'n de tot plegat.

Nymnia ha dit...

Quin escrit més bo! M'ha encantat llegir-te i ha sigut tota una sorpresa d'avui matí! Com sempre, seguiré venint a treure l'ull per aquí!
Que passis molt bon dia!
Nym

dimoniet1960 ha dit...

Molt bonic!

Ets una gran poetessa.

;)

Petonets!

Josep ha dit...

Suggerent, encara que no ho pretengui

Anna ha dit...

Molt maco Zel, m'ha agradat moltíssim. Un petonet bonica!

qaesar ha dit...

Un hola ventanero...

Bsss

Joana ha dit...

És allò de que "para lo que me queda..."
Aixxx els bancs ,molts beneficis a costa d'exprimir els treballadors i enganyar a la gent!

rebaixes ha dit...

M'Ha costat dormir pensant en aquesta poesiasa... El que dieuen tots, sobre tot el que imagina la Júlia. Com si tingués un mirall amb els ulls tancats veia el vell i el gosi els sentia parlar. Tinc una son que no aguanto i tot per el que he cavilat. Preciós repeteixo, noia.

Cèlia ha dit...

És tot un homenatge! Un preciós homenatge! I com que enguany hem perdut la padrina i estic sensible, m'he emocionat molt! Un petó, poeta!

menta fresca ha dit...

Siiii, és la Bebe. Maca la cançó eh?
M'has de dir quina màquina a fotos t'han regalat que jo me'n vull comprar una...asies.
La historia és preciosa, jo vull arrivar a velleta i tenir aquestes mans amb aquest bastó i aquest bon humor d'aquest bon home... t'has fixat quants de cops he dit bo...?

george ha dit...

Molt bó, es precios, un escrit amb molt de sentiment. La foto l'acompanya molt.
Una abraçada

fada ha dit...

Tendre i dur alhora; real com la vida mateixa. Quin poemaaaa!!! Un petó.

TOROSALVAJE ha dit...

Et felicito per aquest meravellós poema.

Es molt bó. Escrius molt bé.

Una abraçada.

Dédalus ha dit...

No he podido entender bien tu poema, Zel. Demasiadas palabras un poco extrañas, como para tener que estar todo el tiempo con mi diccionario de catalá... Entonces he tenido la idea de pasarte un vídeo que me impactó. Como no tienes el correo a la vista, te dejo aquí el enlace. Es largo, pero sé cómo respiras y presumo que te llegará. Yo lo llevo difundiendo ya unos días.

Besos.

El enlace:

http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230&hl=es

Onset ha dit...

Molt bonic! M'ha encatat. Tens molta raó. M'agrada: ell és l'amo. Contundent.

mai ha dit...

Un escrit ple de matissos i de sentiments. El pas de la vida i l'anar fent.
Molt proper.

JRoca ha dit...

Molt bo: amb estil i gràcia per engegar somriures i fer pensar.
Enhorabona.
Salut

Joan Martín ha dit...

Ho és, un homenatge vell i bell, ric en matisos aplegats en la pell de les paraules.
Una abraçada.

Joan Martín ha dit...

Ho és, un homenatge vell i bell, ric en matisos aplegats en la pell de les paraules.
Una abraçada.

josep estruel ha dit...

Zel¡
És preciós.Ho he emviat per correu a tots els meus amics.Del blog i tambien de la resta
Moltes gràcies.
Una abraçada.