voldria ser un homenatge.

ombres pàlides de sol mustiu
acompanyen el seu pas en un acord senzill
el gos tresca davant , sense gosar estirar massa
sap, i coneix bé el trepig que l’acompanya
(els somnis de gos li han dit
que han canviat les tornes, ell és l’amo...)
el vell arrossega els peus, no pas el cor,
esbojarradament xiula una tonada
i fa visera amb la mà, guaitant el cel...
avui tampoc plourà, ja no pateix pel tros
ni per l’àpat, ni tan sols pel gos...
només s’emprenya pels bolets que no veurà...

escup, i diu tot sorneguer

-millor, si jo no en veig, cap pixapins n'haurà!-
amolla un rosegó per poder dir que és ell qui mana
carrega el sac per si de cas encara queden figues,
espigolarà d’aquí i d’allà alguna oliva per salar,
rosega fonoll vell, s’acosta als magraners
ha ullat als esbarzers móres tardanes...

-s’ensorraran els bancs, els rics que es fotin,
pel temps que em queda, amb aquesta meva terra,
i el poc que necessito, ja en faig prou-

la riallada es sent d’un bon tros lluny
tranquil.lament es corda la bragueta,
el gos no es corda res, però acaben junts la feina.