20 de juliol 2016

camí de capvespre

com cada dia baixo del cotxe
que deixo a l'olivar
o a prop la cabana dels caçadors
a la pineda bruta, de mal trescar

només m'acompanya el gos, fidel
i amatent a les meves passes
no cal patir si em perdo entre bardisses
ell s'atura, es gira  i mira...
és allà -deu pensar- i tira
seguint el vell camí,
per sostre els roures, els pins i el cel

la sorra fina que s'endurà
la propera ploguda, o el vent,
té la nostra olor, les petjades
i el més profund amor silent

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

deixem empremta on passem, és la nostre garantia de que hem estat allà. Moments de pau, obrir la ment i barrinar amb tot el que està malament o canviariem. De pensament arreglem el món.

Carme Rosanas ha dit...

Un bonic camí de capvespre acompanyada del teu gos fidel... Una imatge estiuenca i agradable.

Bona nit, Zel.

Oliva ha dit...

LES PETJADES DE CAPVESPRE...QUINA PAU¡¡¡.
SI LA PLUJA ESBORRA AQUEST INSTAN,SEMPRE ET QUEDARE PODER FER UN NOU CAMI.

Elfreelang ha dit...

belles paraules i agradables sensacions, quin bonic i tendre camí de capvespre zel!!