07 de setembre 2020

Tornant als camins que ens vans fer bullir la sang

Podria ser qualsevol any, dels mals anys viscuts.  

Però aquest té un regust de metzina i de sang roïna. No sé com coi ens ho fem per deixar-nos malbaratar les forces, les idees, com permetem que ens enfonsin una i altra vegada, com acabem essent un xic xaiets. Sí Xexu, jo també em vaig cansar de seure a terra amb els botxins al davant. Però em dol tant que s'hagi de tornar a començar...

I no tenim altra solució que fer-la grossa. El diàleg amb sords no serveix, no es pot fer escac al rei, i tenim una trepa de bandolers que segueixen amb totes les institucions controlades.

No sé què farè aquest 11 de setembre. 

Crec que, el millor que puc fer és asseure'm, escriure alguna cosa per tornar a ser jo. i, si de cas, sortir al balcó.

Ara, si en algun lloc hi ha d'haver algun gran esdeveniment, d'aquells quasi definitiu, allò que et fa revenir l'esperança, feu-m'ho saber, siusplau, que semblo una ànima de càntir.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara no sé ben bé per què em cites a mi, però estic una mica com tu, amb molt poques ganes de res. Sé que ens vam precipitar, que vam fer moltes coses malament i que ens cal seguir creixent per ser prou gent perquè els nostres clams siguin inapel·lables. Tant dir que volem parlar no és perquè un Estat sord i dictatorial ens escolti, sinó perquè la gent s'adoni que som nosaltres els que fem les coses bé i defensem les llibertats, i apostin pel nostre projecte. Primer hem de convèncer, i després vèncer. Per això, qualsevol cosa que es faci el dia 11 a mode de demostració d'independentisme no servirà per massa res, només per posar gent en risc de contagi de COVID. Els que s'havien de convèncer per aquesta via ja estan convençuts. Ara hem de convèncer a aquells que la bandera no els diu res, però un futur millor pels seus fills i néts.

zel ha dit...

Xexu, et cito pel comentari que vas deixar a la meva abandonada 2a cosa en la darrera entrada. Gràcies per ser-hi sempre!

zel ha dit...

segona casa, coi