18 de desembre 2020

Mobilitat o no

Mòbil, només quan les cames decideixen.

Volen fugir del silenci eixordador i la buidor pregona del meu poble petit, i de la fragilitat emocional que ens va envoltant com una boira matinera, esparça però persistent.

De fons només sento les mesures, el mantra de la por, l'ofensiva i volguda desinformació farcida de paraules, que no expliquen res cert de les dades. 

Digueu, amics, com fer que la soledat i la tristesa deixin de ser el nostre abrigall?

Digueu, polítics, com heu desmuntat la sanitat pública per no poder atendre un poble que, sovint penosament, no ha deixat de pagar  el que tocava? 

Digueu, poderosos, com hem arribat a aquests nivells d'egoïsme?

Finalment, el temps posarà tothom al seu lloc.

1 comentari:

sa lluna ha dit...

Tant de bo el temps ho posi tot al seu lloc, però crec que ens mancarà molta paciència per a veure-ho.

Aferradetes dolcetes, nina.