Arturo Peor

Ja només ens faltava això, senyor Mas, s'ha agafat vosté al pitjor dels remeis pel poble...

Mal acudit, ja ho sé, això de canviar-li el Mas, pel "Peor", però és que pitjor impossible.

Les úniques paraules que sentim sortir de la seva boca reiteradament són, si més no, un xic sospitoses de manca de professionalitat, a saber:

-la xocolata del lloro. Un concepte que m'agradaria saber en quina disciplina s'estudia a la universitat referint-se, és clar, a la política. Malauradament, quan se li fa alguna proposta que vostè no aprecia, sempre surt de la boca la xocolata del lloro.

-fer els deures. Una frase de moda, però que molt de moda. Economistes, polítics i tertulians de "tres al quartu", quan no saben quina proposta fer per millorar, parlen de que primer s'han de fer els deures. Vol que li digui? Els deures els tenen vostès, els qui prometen molt i fan no gaire res més que seguir retallant i amenaçant amb més retallades i sempre pels mateixos. Potser si que al final no podrem donar xocolata al lloro. Ni als fills.

-el full de ruta. Expressió que, altra vegada malauradament ens fa fàstic. Ens recorda tot allò militar, d'atac i guerra, d'escac i mat. El full de ruta pels excursionistes ja ens agrada, però per fer el cim. I de moment "pinten bastos".

-peix al cove. Expressió que, segons Alcover Moll, vol dir cosa fàcil, de resultat segur. Eterna tornada de totes les seves cançons.

Passa que vosté hauria d'aprendre que nosaltres veiem molt més relatiu al peix, que defineix molt del que cal o no cal, segons les circumstàncies, com ara:

-No ser ni carn ni peix

-Pujar més la salsa que el peix (més allò accidental, que allò substancial)

-Dir al pa, pa, i al peix, peix (les coses pel seu nom)

-Estar-ne més tip que Tarragona ( de peix) (n'estem fins als dallonses)

-Peix que put, tira'l al mar

-Qui vol agafar peix, ha de ficar el cul a l'aigua

I l'estrella de les dites:

-El peix gros es menja el petit. Ço és, el que passa, i més passarà amb les mesures que ens proposa, senyor Mas/Pitjor. I s'ha escudat, com un cavaller covard, darrera la comissió de savis. Ha, hahahaha...

Quins savis, per allò que els convé.

Copagament en sanitat i educació, privatitzacions, contractes únics que realment no sabem què volen dir, i encara fer-nos creure que llevar els impostos als més rics, és castigar l'estalvi. Valga'm déu senyor, peròòòò, de veritat els més rics dels rics ho són per haver estalviat? No sap que sabem que ho són perquè s'han fotut els nostres estalvis (i les estovalles, i els plats i allò que hi volíem posar dins)