17 d’agost 2011

NO SE QUE DIR . . .

ARA MATEIX no se que dir...
Hi he estat pensant tots aquest dies i com més coses llegeixo que van deixant els altres per aquí, menys se que dir-te...
Els matins els treballo... A les tardes les nenes... anem a la piscina... juga amb nosaltres... fem polseres... Els amics (estiuejants)... fem una excursioneta... fem un berenar sopar avui (i demà i demà passat)... Els pares... vols passar demà que farem conserva de préssecs... Els sogres... t'he dut teca de l'hort... fem escalivada... vols fer samfaina...  El marit... aquest any per l'aniversari et regalo aquell balancí pel jardí que tant volies... el muntem... ELS BLOCS... EP! que ens tens una mica oblidats...
Bé, és un temps de fer i compartir moltes coses. Coses que fem de gust, com llegir-te de tant en tant. Així que ho deixaré amb un: 
Espero que ens puguem "veure" durant molts anys més per aquí, amb més o menys temps per llegir-nos i escriure'ns coses. Fins sempre.

3 comentaris:

zel ha dit...

Nena, si que en fas de coses...normals!!! Què creus, que no ens trobem totes igual? Jo ara, tot i que són grans, encara em toca de cuidar-los, fer esmaorzarets, dinarets, soparets i...tinc sogra, tinc mama, tinc marit...TINC BLOG I TINC AMICS I AMIGUES!

Gràcies!!!!!!!

Montserrat Sala ha dit...

Jo també soc una mica presonera dels compromisos, dels dinarets, dels soparets, de les excursión, de les trobades amb el amics... Es ben normal tot aixó. Al menys jo m'ho prenc com un divertimento, y no rumio massa com preparar una entrada. el primer tema que em passe pel cap... I esperar el setembre, que les coses tornin al seu lloc.

Assumpta ha dit...

I tot el que dius és ben maco!!... les nenes, els amics... els pares... els sogres... el marit... i la feina... Per molts anys!! :-DD