11 de setembre 2011

40 anys i encara som menystinguts.

Emoció a flor de pell pels cors catalans, tinguin la pell que tinguin, siguin d'on siguin, molts foranis entenen millor que els veïns castellans que Catalunya és un país, i com a tal, es mereix respecte i honor, llibertat i reconeixement.





8 comentaris:

Vicicle ha dit...

Malgrat totes les malifetes, que passes una bona diada. Salut.

formiga ha dit...

Ah, aquest senyor vellet m'ha fet emocionar, he plorat mel, molt bonic, senyora!

XeXu ha dit...

Fa 40 anys ens marcaven el camí, i encara no ho hem après. Bona Diada Zel.

Carme ha dit...

Que trist que les coses antigues siguin tan actuals i necessàries.

Bona diada, Zel!

Rafel ha dit...

Poques paraules , però clares ( les teves)
El discurs d'en Pau Casals sempre bo de recordar.

Josep ha dit...

Visca Catalunya, Zel!!

Josep ha dit...

Hola Zel, ara vinc de l'ajuntament, també he posat al bloc el manifest de Somescola. La veritat, no creia que fóssim tants, no és un poble que es mobilitzi gaire be per res, però de tota manera estic molt fart, molt, tant que ja gairebé prefereixo perdre,així si més no despertarem i el rebombori serà més gran. Perquè si es guanya d'aquí a dos mesos tornaran a tocar allò que no sona.
una abraçada.

Ferran ha dit...

40 anys? 300 anys, més aviat. Però no hi fa res, el camí que tenim fins a la secessió estic convençut que és infinitament més curt que el que portem recorregut sotmesos i putejats. Convençut, n'estic!