17 gener 2012

Chop Suey. Relats Conjunts, 50 propostes.

-I com és que no el deixes?


-No sé on anar, Rosa. Si torno a casa, el pare em dirà que la culpa és tota meva, que surto massa, que no fa per una dona casada sortir i conversar amb les amigues, que una dona ha de ser a sa casa...


-Escolta'm, per molt que t'hagis maquillat, la bufetada d'anit és veu de lluny. No pots seguir d'aquesta manera. Un dia et matarà.


-No, Rosa, si en el fons m'estima, ho sé. Però ell és d'un altre temps, només és gelosia, després ... després, quan se n'adona, se'n penedeix i m'omple de petons, m'afalaga, em fa regals. No veus quin abric tan bufó em va comprar la setmana passada?


-Però tu ets una dona lletrada, vas fer taquigrafia, et guanyaries la vida la mar de bé...i a més, sense fills, què t'obliga a viure amb algú com ell? És que no t'entenc, la veritat...


-Jo...vaja, hi ha coses, saps? Al llit...al llit m'omple, i... no sé, sé que m'estima, de veritat...


-Tu mateixa, però em sembla que, si no prens una decisió, acabaràs malament.






L'endemà, quan la Rosa la va trucar, ningú es va posar al telèfon. Cap de les dotze vegades. D'això, ja fa deu anys. Ara en tindria 35.



19 comentaris:

Alyebard ha dit...

Colpidor

XeXu ha dit...

Uf, quin final. El pitjor possible. Tristament, hi ha moltes històries reals com aquesta. L'has sabut representar molt bé. Massa bé.

fanal blau ha dit...

Colpidor, Zel!
Tan de bo s'hagués tret la bena dels ulls!
Massa benes encara, massa enganys, massa pors i poques respostes que aturin d'una vegada per totes la violència masclista.

garbi24 ha dit...

Uffff que real.......fa mal i tot

Yáiza ha dit...

Un cas típic... ben retratat. I un detall que m'ha fet pensar: ser filla d'home masclista augmenta el risc de ser parella d'un altre home masclista? Jo crec que, segons com... sí.

kweilan ha dit...

Molt bo i colpidor...perquè te l'imagines molt real.

montse ha dit...

Un relat malauradament d'un realisme colpidor.

Gerònima ha dit...

UFFFFF! Ostres Zel! Culpidor, punyent, dur i ... molt ben escrit.

rits ha dit...

ostres zel, no tinc paraules. M'ha colpit molt.

molt bo, xò alhora tan trist...

Carme ha dit...

I va acabar malament... com tantes vegades. Escruixidor.

Rafel ha dit...

L'amor és cec? o anava molt errada?
Massa tard per massa dones.

Barbollaire ha dit...

malauradament, massa real...
massa sovint...

colpidor...

McAbeu ha dit...

Tant de bo que aquest relat fos només això, un relat. Per desgràcia està massa basat en fets reals. Esperem que un dia deixi d'estar-ho...

Pilar ha dit...

Gràcies per fer-nos recordar un mal molt dolent d'avui dia. Cal lluitar més enllà dels dia D. La qual cosa, tu l'acostumes a fer.

Dafne ha dit...

Quan l'únic argument és l'agressió, no hi pot haver estima possible.
Malauradament aquest relat, vivencia històries molt reals.

lolita lagarto ha dit...

quina esgarrifança després de llegir les dues darreres línies..
tan de bo fos un relat de ficció!

Alba ha dit...

Els finals sovint són tristos, però el que tu ens descrius... és pitjor. Se m'ha posat la pell de gallina!

Elfreelang ha dit...

impactant zel! el pitjor és que és real....bon relat amb missatge de denúncia contundent!

Peix ha dit...

Que xungo!

Llàstima que moltes vegades sigui així.
Avui m'han explicat una història semblant i he trobat molt fort que davant de les evidències del maltractament la noia no se'n volia donar compte fins que per sort un dia va ser prou valenta de marxar de casa. Molt fort