03 de març 2012

Antón. Sèrie primavera sota el castell




Et tinc molt abandonat, estimat Antón. Malgrat tot, ens seguim pensant, cadascú en la seva particular carretera pedregosa. Tu segueixes amb els teus trenets, amb els teus esboços a "boli ràpid", acompanyats amb una munió d'adjectius que molts estudiants de filologia voldrien dur al seu farcell. Jo segueixo lluitant contra el llençol amb el que m'embolcallaria per no treure el cap amagada d'aquesta realitat tan dura, cruel, injusta.
Tens l'habilitat inexplicable de deixar pintats els sentiments en paraules que es mengen, que es masteguen, que es flairen, que es toquen, que arriben. Paraules que es passegen per les artèries hàbilment i que m'arriben al cor, que ens arriben al cor.



Tens la fortalesa d'un home savi, d'un home fort, ets una soca tan arrelada i tan valenta, que serva el caliu mesos i mesos i mesos, després d'un foc voraç que ho crema i mata gairebé tot. I passats els mesos, si grates, encara hi ha el teu foc. Com voleu que un no s'estimi un home així? Baluerna de les cases d'abans. Torre de guarda de la sang. Vida per dins, tot i que hi ha molta mort per pair. I vida i dolçor cap enfora, per fer companyia a qui et necessita.



Allò que deien abans, quan la mare et va fer, en va trencar el motlle.
No ho sembla, oi? Però et segueixo. El nostre heroi de les paraules fermes.

8 comentaris:

Pere ha dit...

Precioses paraules d'homenatge a l'Antón. Quan escrius: "ets una soca tan arrelada i tan valenta, que serva el caliu mesos i mesos i mesos, després d'un foc voraç ..." ja ho dius tot.

Bona nit Zel.

El porquet ha dit...

És preciós Zel, realment bonic.

Carles Casanovas ha dit...

Zel, deu ser la primera vegada que estic TOTALMENT d'acord amb tu. Has fet un cant a l'amistat, a la companyonia i al bon sentir. Es veu que ets mestra. T'estimo. Perdona Antón per aquesta declaració d'amor en el blogg. El nostre amic te la facultat d'unir la nostra identitat i els nostres sentiments. T'estimo Antón.

zel ha dit...

Així el sento, així el veig, tot i que dins seu hi hagi moltes tempestes, ell aguanta el timó. Tots l'estimem.

Dafne ha dit...

en aquest món de descobertes blogaires, també vaig trobant-me a l'Anton, i realment la seva maleta va tan plena de lliçons de la vida, que és un plaer saber-lo, aquí, entre tots vosaltres.
Així, que en la meva expedició aniré rastrejant i coneixent-vos una mica més!!!
Zel, no deixem que la cruesa, agregi la nostra ànima!!!
Petons

Carme ha dit...

Zel, impossible estar més d'acord amb tu!

Les mateixes paraules que destaca en Pere, són les que m'han arribat a l'ànima i les subscric totalment.

artdeescriure ha dit...

Molt emotiu:)

rebaixes ha dit...

buscant una xicra per pintar, m'he trobat en aquest desori impenitent...
Que he fet de bo per ser aquí amb aquesta colla d'amics.no us convido a berenar per que vosaltres em porteu els pastisets dels vostres escrit del cor i el vi ranci del meu Priorat que no emboteix ans desperta...
Què us he fet per que em senti tant honorat !!!
De vides com la meva n'hi han a dojo, de tragèdies tots en pasem, qui diu que no en té... que no li plogui la marfugada i sabrà el que és...
Ni han en la salut, en el diner, en l'amor i que no s'ajuntin... però la nostra individualitat a de viure a pesar de les maltepsades i ha de seguir ajudant a qui ho necessita...
Tenim cercles de contacte, si, els més propers i aquests com els dels blogaires on sembla que l'estima es cosa superlativa i acudim a apagar el foc on faci falta, amb paraules, amb dibuixos, amb cançons amb consells del medi que no coneixem, distraient de cabòries i fent passar el temps quan sembla que aquest temps t'ofega...
surto poc, i dec coses que hi ha gent que es mereix, però no dono camp, també he de fer altres coses que estar per aquí tot el dia,
Hi han coses que no es poden dir per que hi han orelles... en fi...
ja he posat un bon cartipas, una mica inconexe i es que t'he trobat de casualitat.
Buscava una xicra i he trobat una abraçada tant enorme, Zel que no tinc braços per acollir-la en la seva plenitut.
A seguir que ja toquen les set del mati. ja clareja l'horitzó de demà i no podem arrugar-nos.
GRÀCIES, GRÀCIES,GRÀCIES, anton.