10 de març 2012

imatge d'un amor incondicional



Sí, ja ho sabíem. Els vots de CIU donen la ferma legalitat a la infame reforma laboral. D'ara en endavant, tot en mans de l'empresari, que podrà fer i desfer al seu lliure albur sense passar ni pel tribunal laboral. No hi ha cap més dret que el que el teu amo dicti, tret d'això i definitivament, podem donar la benvinguda a una nova època feudal, en la que l'amo és amo de tot, i tu, pobrissó, un serf que acabaràs vivint fora muralla, i gràcies que t'hi puguis quedar, després de donar sang i vida als nous senyors, banquers, bròquers, polítics d'alta volada.

Benvinguts, doncs, al nou feudalisme.

Això sí, els més llestos i llepaculs, hauran de saber triar l'amo. Val la foto?

13 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Una imatge val més que mil paraules. Això diuen, no?
Tot i el cansament, no claudiquem, eh? resistir, resistir, resistir...

Jordi Dorca ha dit...

Amics per sempre.
Una abraçada. Per a la Roser, és clar.
PS: i que consti que els serfs estaven millor que molts dels treballadors actuals sota el taló de ferro del capitalisme.

Ferran ha dit...

Em sembla que el calb em fot encara més fàstic que l'altre.

Eva ha dit...

Tots dos em foten fàstic!

Elfreelang ha dit...

Si dic tot el que penso et tanquen el blog .....brrgrrrgrr Independència i revolució !

joan gasull ha dit...

jo els reformaria i retallaria el cap

Pere ha dit...

Bé, tot això té una explicació ... CiU sempre col · labora, governi qui governi, perquè es pugui mantenir la "estabilidad del estado".

Bona tarda Zel.

Clidice ha dit...

Ja ho veus, res no canvia :(

Toy folloso ha dit...

Amb aquesta rara manera en que li agafa la mà, sembla que li estigui propossant de fer-li una.....deixem-ho correr.

Dafne ha dit...

Ferran, doncs si el calb us fot angúnia, n'hi ha un que ha entrat ara de la mà del calb, que encara en fa més, un llepaculs, mamon, caragirada, mesquí, mastegamelses... que havia treballat amb mi, però que viure de la política és més rentable que treballar. Això sí que els pencaires ens vagin donant pel cul, perquè ells puguin seguir pactant i vivint a espatlles nostres.
La mare que els va arribar a parir tots junts!!!

Laura T. Marcel ha dit...

De polítíca i de polítics ja no en parlo, així que passo d'aquesta entrada, però la que em fa deixar unes lletres d'ànims aquí és la de fa uns dies en que semblava que estaves una mica abatuda. Noia, em de tirar endavant, peti el que peti. I el panorama està negre però hem de treure forces d'on sigui així que van els meus ànims per acompanyar-te en la lluita, d'acord bonica?

Tondo Rotondo ha dit...

Són botiflers (i a més xoriços). Per tant com bé apuntes treballen per l'amo.

Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA! ha dit...

I el pitjor és que el poble els vota per majoria.

Què fem ara amb el poble?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!