31 de març 2013

la saviesa dels vells

Zygmunt Bauman: "No he perdut l'esperança: entrarem en raó"





"Ningú sap on anem, estem simplement vagant de manera cega"
-Tocaria arriscar més.
-Ser creatiu vol dir assumir riscos. El benefici d'assumir riscos és que, de vegades, entre vint invents diferents, dos o tres seran formidables i canviaràs el món. Però si elimines aquest element de risc i creativitat... Si al principi de la humanitat s'hagués frenat el risc, no estaríem asseguts en aquest edifici, seríem en una cova del paleolític. Sempre hi ha d'haver algú que s'atreveixi a desafiar la saviesa generalment acceptada. La gent que s'hi atreveix sovint és atacada per moltíssimes bandes. Els professors ho pateixen sovint, i es veuen obligats a abandonar. M'oblido de les emocions, m'oblido de canviar el món i em quedo amb un únic problema: el fet que he de sobreviure. I això són molt males notícies per a l'educació.
...
-Estem a prop d'una revolució?
-No ho crec. La societat d'avui dia està més avesada a la divisió, a la individualització i a la privatització. El més característic de l'era de les revolucions és que funcionava com una gran fàbrica de solidaritat. Hi havia grans grups que s'unien, la gent creia que el seu destí estava en mans col·lectives. Era l'època d'aixecar-se junts, de l'interès comú i de la idea d'una bona societat, d'un model de bona societat. Era l'hora de fàbriques de solidaritat i també d'utopies. No estem vivint en aquella societat. La nostra societat no és una fàbrica de solidaritat, és una fàbrica de desconfiança i competència. A més, no tenim cap model de bona societat. El tens? No ho crec. I si el tens estaràs espantant de mostrar-lo, no fos cas que la gent se'n rigués. La gent no pensa en termes de bona societat, la gent pensa a trobar un espai de conveniència i confort en aquesta societat bàsicament incòmoda, inconvenient i hostil. No tenim l'entorn social que necessita una revolució. Ens cal trobar noves maneres de gestionar aquesta situació caòtica.

L'entrevista sencera aquí

2 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

Uhmmm... Una mica pessimista, en sembla. No sé si tindrem una revolució, però sí moltes persones que dediquen el seu temps lliure (que podrien dedicar a altres coses) a treballar en grup, reunir-se, aturar desnonaments, planificar estratègies de lluita...

Ara mateix, el Govern espanyol té oberts dos fronts seriosos -a més de molts altres-: la PAH i la gent del 25S amb una nova acció per al 25 d'abril.

Xarnego ha dit...

Cal tenir un model de vida,
per donar sentit a la nostra existència.
Estén abocats a una societat individual,
on cada un de nosaltres vivint dintre una bombolla,
creada per no necessitar res de ningú.
No ens adonem que sols no sons res.