la gran bogeria de l'home que no entén,
que no sap, que no vol, que no riu, que no mira
que no compadeix, que no estima, que no sent...
.
també les llàgrimes s'acabaran un dia
i els fets ho assenyalen
no per falta de llàgrimes
ni per manca de fets
.
faltarà l'home.
5 comentaris:
precios muntatge ... salut
m'agradat molt..es teu?
Hola, món, el text és meu, la foto no, però les vaig a buscar al worth1000 i m'inspiren, o al revés, de vegades m'inspiro i vaig a buscar alguna fot. Gràcies, maco, sempre m'animes!
i quan falti l'home
tornarem a repoblar...
preciós Zel i ja "te vale amb el mem"
De vegades -però- les llàgrimes són adob per renèixer amb més força, amb més ímpetu, amb més alegria.
Cal restar amatnets, però... i aquests versos ens hi ajuden.
Una abraçada... Ens posem en lo de l'italià o què?
Publica un comentari a l'entrada