27 d’octubre 2007

buit


la gran bogeria de l'home que no entén,
que no sap, que no vol, que no riu, que no mira
que no compadeix, que no estima, que no sent...
.
també les llàgrimes s'acabaran un dia
i els fets ho assenyalen
no per falta de llàgrimes
ni per manca de fets
.
faltarà l'home.

5 comentaris:

mossèn ha dit...

precios muntatge ... salut

Mon ha dit...

m'agradat molt..es teu?

zel ha dit...

Hola, món, el text és meu, la foto no, però les vaig a buscar al worth1000 i m'inspiren, o al revés, de vegades m'inspiro i vaig a buscar alguna fot. Gràcies, maco, sempre m'animes!

rosa ha dit...

i quan falti l'home
tornarem a repoblar...

preciós Zel i ja "te vale amb el mem"

Tondo Rotondo ha dit...

De vegades -però- les llàgrimes són adob per renèixer amb més força, amb més ímpetu, amb més alegria.

Cal restar amatnets, però... i aquests versos ens hi ajuden.

Una abraçada... Ens posem en lo de l'italià o què?