31 d’octubre 2007

futur?

El mar, brau o tranquil, net ja de tanta brossa,
seguirà el seu etern anar i venir.
Potser quedarà algú per sentir la flaire
d'unes aigües renascudes.

En la solitud no sabrà que fer d'aquest present
i escollirà, potser, fondre's amb la terra,
fer de l'últim alè un nou intent
d'assaonar aquest erm que l'aclapara.

8 comentaris:

nimue ha dit...

jolin! aquesta foto és molt impactant!

rosa ha dit...

que poètica etàs avui, preciós.
i les fotos maquíssimes

Waipu Carolina ha dit...

Una foto que habla por si sola!
Un besote Roser!!

qaesar ha dit...

La poesía y la imagen siempre han sido buenas compañeras

Roser, un beso

tia cookie's ha dit...

Pell de gallina, jove!

Dédalus ha dit...

Me encantaría escribirte y comentarte en catalá..., pèro no puc perque no estic segur de dominar-ho i dir-te el que realment vull.
Ho entens, Roser?

Petonets!

DOLORS ha dit...

La teva creativitat en fer poesies la conec de fa molt temps i sempre m´ha encantat, però la simbiosis que hi crees amb aquestes fotos és realment impressionant.
salut i petons

cavalls-talps ha dit...

La foto em fa venir fred,però acompanyada de les teves paraules em tornen una imatge en la que hi puc veure més enllà. Gràcies per compartir i ensenyar-me cada dia un nou aspecte de tot plegat. T'estimo!!